Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   eo Subfrazoj kun ĉu

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [naŭdek tri]

Subfrazoj kun ĉu

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
No sé si m’estima. Mi n- s---- ĉ- l- a--- m--. Mi ne scias ĉu li amas min. 0
No sé si tornarà. Mi n- s---- ĉ- l- r------. Mi ne scias ĉu li revenos. 0
No sé si em trucarà. Mi n- s---- ĉ- l- v---- m--. Mi ne scias ĉu li vokos min. 0
Si m’estima? No ho sé. Ĉu l- e--- a--- m--? Ĉu li eble amas min? 0
Si tornarà? No ho sé. Ĉu l- e--- r------? Ĉu li eble revenos? 0
Si em trucarà? No ho sé. Ĉu l- e--- v---- m--? Ĉu li eble vokos min? 0
Em pregunto si pensa en mi. Mi d------- m-- ĉ- l- p----- p-- m-. Mi demandas min ĉu li pensas pri mi. 0
Em pregunto si en té una altra. Mi d------- m-- ĉ- l- h---- i-- a----. Mi demandas min ĉu li havas iun alian. 0
Em pregunto si menteix. Mi d------- m-- ĉ- l- m-------. Mi demandas min ĉu li mensogas. 0
No sé si pensa en mi. Ĉu l- e--- p----- p-- m-? Ĉu li eble pensas pri mi? 0
No sé si en té una altra. Ĉu l- e--- h---- i-- a----? Ĉu li eble havas iun alian? 0
No sé si diu la veritat. Ĉu l- e--- d---- l- v----? Ĉu li eble diras la veron? 0
Dubto que realment li agradi. Mi d---- ĉ- l- v--- ŝ---- m--. Mi dubas ĉu li vere ŝatas min. 0
Dubto que m’escrigui. Mi d---- ĉ- l- s------ a- m-. Mi dubas ĉu li skribos al mi. 0
Dubto que es casi amb mi. Mi d---- ĉ- l- e------ j- m-. Mi dubas ĉu li edziĝos je mi. 0
Si li agrado? No ho sé. Ĉu l- e--- v--- ŝ---- m--? Ĉu li eble vere ŝatas min? 0
Si m’escriurà? No ho sé. Ĉu l- e--- s------ a- m-? Ĉu li eble skribos al mi? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Ĉu l- e--- e------ j- m-? Ĉu li eble edziĝos je mi? 0

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...