Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   am የበታች አንቀጾች: ከሆነ

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [ዘጠና ሶስት]

93 [zet’ena sositi]

የበታች አንቀጾች: ከሆነ

[ni’usi ḥāregi – kehone]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
No sé si m’estima. ያ-ቅረ---ንደሆ---ላ-ቅም። ያ---- እ---- አ----- ያ-ቅ-ኝ እ-ደ-ነ አ-ው-ም- ------------------ ያፈቅረኝ እንደሆነ አላውቅም። 0
ya-e----e--i i-i-eh-n-------k-i-i. y----------- i-------- ā---------- y-f-k-i-e-y- i-i-e-o-e ā-a-i-’-m-. ---------------------------------- yafek’irenyi inidehone ālawik’imi.
No sé si tornarà. ተ--ሶ -----እን-ሆ-------። ተ--- የ--- እ---- አ----- ተ-ል- የ-መ- እ-ደ-ነ አ-ው-ም- ---------------------- ተመልሶ የሚመጣ እንደሆነ አላውቅም። 0
te--l--o -e---e-’a---ide-o-e -l-w-k’-m-. t------- y-------- i-------- ā---------- t-m-l-s- y-m-m-t-a i-i-e-o-e ā-a-i-’-m-. ---------------------------------------- temeliso yemīmet’a inidehone ālawik’imi.
No sé si em trucarà. እ--ሚ-ውልልኝ--ላው-ም። እ-------- አ----- እ-ደ-ደ-ል-ኝ አ-ው-ም- ---------------- እንደሚደውልልኝ አላውቅም። 0
i-i-e--d-w---------āl----’i--. i----------------- ā---------- i-i-e-ī-e-i-i-i-y- ā-a-i-’-m-. ------------------------------ inidemīdewililinyi ālawik’imi.
Si m’estima? No ho sé. ድንገት አያ---ኝም--ሆን？ ድ--- አ------ ይ--- ድ-ገ- አ-ፈ-ረ-ም ይ-ን- ----------------- ድንገት አያፈቅረኝም ይሆን？ 0
d-n----i -ya-e-------imi --h---？ d------- ā-------------- y------ d-n-g-t- ā-a-e-’-r-n-i-i y-h-n-？ -------------------------------- dinigeti āyafek’irenyimi yihoni？
Si tornarà? No ho sé. ድ-ገ- ተመ-ሶ አ-መ-ም---ን？ ድ--- ተ--- አ---- ይ--- ድ-ገ- ተ-ል- አ-መ-ም ይ-ን- -------------------- ድንገት ተመልሶ አይመጣም ይሆን？ 0
di-ig-----eme-iso---imet’a-i-y--on-？ d------- t------- ā--------- y------ d-n-g-t- t-m-l-s- ā-i-e-’-m- y-h-n-？ ------------------------------------ dinigeti temeliso āyimet’ami yihoni？
Si em trucarà? No ho sé. ድንገ-----ውል--ም-ይሆን? ድ--- አ------- ይ--- ድ-ገ- አ-ደ-ል-ኝ- ይ-ን- ------------------ ድንገት አይደውልልኝም ይሆን? 0
din----i-ā---e-i-il-nyimi--i-o--? d------- ā--------------- y------ d-n-g-t- ā-i-e-i-i-i-y-m- y-h-n-? --------------------------------- dinigeti āyidewililinyimi yihoni?
Em pregunto si pensa en mi. ስ- እኔ-ቢያስ------ራሴ- -የኩ-። ስ- እ- ቢ--- ብ- እ--- ጠ---- ስ- እ- ቢ-ስ- ብ- እ-ሴ- ጠ-ኩ-። ------------------------ ስለ እኔ ቢያስብ ብዬ እራሴን ጠየኩኝ። 0
s-le --ē b-y-s--i---y- --asē-- ----ek-nyi. s--- i-- b------- b--- i------ t---------- s-l- i-ē b-y-s-b- b-y- i-a-ē-i t-e-e-u-y-. ------------------------------------------ sile inē bīyasibi biyē irasēni t’eyekunyi.
Em pregunto si en té una altra. ሌ- -ው ቢ-ዝስ -ዬ-እራ-ን--የኩኝ። ሌ- ሰ- ቢ--- ብ- እ--- ጠ---- ሌ- ሰ- ቢ-ዝ- ብ- እ-ሴ- ጠ-ኩ-። ------------------------ ሌላ ሰው ቢይዝስ ብዬ እራሴን ጠየኩኝ። 0
l-la------bīy---s- bi---i--s-ni t-eye-un--. l--- s--- b------- b--- i------ t---------- l-l- s-w- b-y-z-s- b-y- i-a-ē-i t-e-e-u-y-. ------------------------------------------- lēla sewi bīyizisi biyē irasēni t’eyekunyi.
Em pregunto si menteix. ቢዋ- ---እራሴ- ጠየኩ-። ቢ-- ብ- እ--- ጠ---- ቢ-ሽ ብ- እ-ሴ- ጠ-ኩ-። ----------------- ቢዋሽ ብዬ እራሴን ጠየኩኝ። 0
b--as------- -rasēn- -’eye-u---. b------ b--- i------ t---------- b-w-s-i b-y- i-a-ē-i t-e-e-u-y-. -------------------------------- bīwashi biyē irasēni t’eyekunyi.
No sé si pensa en mi. እኔን-እ--በኝ-ይሆ---ይ？ እ-- እ---- ይ-- ወ-- እ-ን እ-ሰ-ኝ ይ-ን ወ-？ ----------------- እኔን እያሰበኝ ይሆን ወይ？ 0
i---i-i-as-beny--yihon--weyi？ i---- i--------- y----- w---- i-ē-i i-a-e-e-y- y-h-n- w-y-？ ----------------------------- inēni iyasebenyi yihoni weyi？
No sé si en té una altra. ሌ---ው -- -ሆ- ወ-？ ሌ- ሰ- ይ- ይ-- ወ-- ሌ- ሰ- ይ- ይ-ን ወ-？ ---------------- ሌላ ሰው ይዞ ይሆን ወይ？ 0
lē-- s--i -----y-ho-i --y-？ l--- s--- y--- y----- w---- l-l- s-w- y-z- y-h-n- w-y-？ --------------------------- lēla sewi yizo yihoni weyi？
No sé si diu la veritat. እው-ቱ--ነ--- -ሆን---？ እ---- ነ--- ይ-- ወ-- እ-ነ-ን ነ-ሮ- ይ-ን ወ-？ ------------------ እውነቱን ነግሮኝ ይሆን ወይ？ 0
iw-n-t-ni--e-i----- -ihon- wey-？ i-------- n-------- y----- w---- i-i-e-u-i n-g-r-n-i y-h-n- w-y-？ -------------------------------- iwinetuni negironyi yihoni weyi？
Dubto que realment li agradi. በር-ጥ-ይ-ደ-- ወይ------ረጥ---። በ--- ይ---- ወ- ብ- እ------- በ-ግ- ይ-ደ-ል ወ- ብ- እ-ረ-ራ-ው- ------------------------- በርግጥ ይወደኛል ወይ ብዬ እጠረጥራለው። 0
b-r--it-- y-w--e-ya-i-w--i---------e-e---r---wi. b-------- y---------- w--- b--- i--------------- b-r-g-t-i y-w-d-n-a-i w-y- b-y- i-’-r-t-i-a-e-i- ------------------------------------------------ berigit’i yiwedenyali weyi biyē it’eret’iralewi.
Dubto que m’escrigui. ይጽ--ኛል----ብዬ-እ-ረ---ው። ይ----- ወ- ብ- እ------- ይ-ፍ-ኛ- ወ- ብ- እ-ረ-ራ-ው- --------------------- ይጽፍልኛል ወይ ብዬ እጠረጥራለው። 0
y---’-f-liny-li --yi -iy- it--ret-----e-i. y-------------- w--- b--- i--------------- y-t-’-f-l-n-a-i w-y- b-y- i-’-r-t-i-a-e-i- ------------------------------------------ yits’ifilinyali weyi biyē it’eret’iralewi.
Dubto que es casi amb mi. ያገባ-- ወ- -ዬ እጠ-ጥ-ለ-። ያ---- ወ- ብ- እ------- ያ-ባ-ል ወ- ብ- እ-ረ-ራ-ው- -------------------- ያገባኛል ወይ ብዬ እጠረጥራለው። 0
y--------li -e------ē i--e-e-’-r-lew-. y---------- w--- b--- i--------------- y-g-b-n-a-i w-y- b-y- i-’-r-t-i-a-e-i- -------------------------------------- yagebanyali weyi biyē it’eret’iralewi.
Si li agrado? No ho sé. በ-ነ- ይወደ--ይሆን? በ--- ይ--- ይ--- በ-ነ- ይ-ደ- ይ-ን- -------------- በውነት ይወደኝ ይሆን? 0
bewin-t--y----------i-o-i? b------- y-------- y------ b-w-n-t- y-w-d-n-i y-h-n-? -------------------------- bewineti yiwedenyi yihoni?
Si m’escriurà? No ho sé. ይፅፍልኝ ይሆ-? ይ---- ይ--- ይ-ፍ-ኝ ይ-ን- ---------- ይፅፍልኝ ይሆን? 0
y----’if-lin-i-y-h-n-? y------------- y------ y-t-s-i-i-i-y- y-h-n-? ---------------------- yit͟s’ifilinyi yihoni?
Si es casarà amb mi? No ho sé. ያ----ይሆን? ያ--- ይ--- ያ-ባ- ይ-ን- --------- ያገባኝ ይሆን? 0
y-geb-n-- -----i? y-------- y------ y-g-b-n-i y-h-n-? ----------------- yagebanyi yihoni?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...