Manual de conversa

ca A cal metge   »   ro La medic

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [cincizeci şi şapte]

La medic

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. A--o p-o-rama-- -a--ed--. A- o p--------- l- m----- A- o p-o-r-m-r- l- m-d-c- ------------------------- Am o programare la medic. 0
Tinc una cita a les deu en punt. A----og----re l---r- -ece. A- p--------- l- o-- z---- A- p-o-r-m-r- l- o-a z-c-. -------------------------- Am programare la ora zece. 0
Com es diu vostè? C-- -ă-------? C-- v- n------ C-m v- n-m-ţ-? -------------- Cum vă numiţi? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Vă r-g---a-- l----- ---a--e---t--t-re. V- r-- l---- l-- î- s--- d- a--------- V- r-g l-a-i l-c î- s-l- d- a-t-p-a-e- -------------------------------------- Vă rog luaţi loc în sala de aşteptare. 0
El metge ja arriba. Me-i--l-vine------a-. M------ v--- i------- M-d-c-l v-n- i-e-i-t- --------------------- Medicul vine imediat. 0
On està assegurat (-ada)? Un-e a---i a----ra--? U--- a---- a--------- U-d- a-e-i a-i-u-a-e- --------------------- Unde aveţi asigurare? 0
En què li puc ajudar? C--c--vă-pot -j-t-? C- c- v- p-- a----- C- c- v- p-t a-u-a- ------------------- Cu ce vă pot ajuta? 0
Que li fa mal alguna cosa? Ave----u--r-? A---- d------ A-e-i d-r-r-? ------------- Aveţi dureri? 0
On li fa mal? Und--v- d-a--? U--- v- d----- U-d- v- d-a-e- -------------- Unde vă doare? 0
Encara em fa mal l’esquena. Am--o----m--- d-re----- -p-te. A- t-- t----- d----- d- s----- A- t-t t-m-u- d-r-r- d- s-a-e- ------------------------------ Am tot timpul dureri de spate. 0
Tinc sovint mals de cap. Am-a-e-e--d-rer- -e--ap. A- a----- d----- d- c--- A- a-e-e- d-r-r- d- c-p- ------------------------ Am adesea dureri de cap. 0
A vegades em fa mal la panxa. Am--â---da-ă--u-e---de ----ă. A- c-------- d----- d- b----- A- c-t-o-a-ă d-r-r- d- b-r-ă- ----------------------------- Am câteodată dureri de burtă. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Vă ----s- vă--e-brăca---l---u-t. V- r-- s- v- d--------- l- b---- V- r-g s- v- d-z-r-c-ţ- l- b-s-. -------------------------------- Vă rog să vă dezbrăcaţi la bust. 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Înti-d--i-vă -- rog -- c-----a. Î----------- v- r-- p- c------- Î-t-n-e-i-v- v- r-g p- c-n-p-a- ------------------------------- Întindeţi-vă vă rog pe canapea. 0
La tensió és normal. Te--i-nea este b---. T-------- e--- b---- T-n-i-n-a e-t- b-n-. -------------------- Tensiunea este bună. 0
Ara li posaré una injecció. V---ac o-in-ec-ie. V- f-- o i-------- V- f-c o i-j-c-i-. ------------------ Vă fac o injecţie. 0
Li prescric unes pastilles. Vă--au -ab---e. V- d-- t------- V- d-u t-b-e-e- --------------- Vă dau tablete. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Vă-pre--riu ----ţe----entr--f-rma---. V- p------- o r----- p----- f-------- V- p-e-c-i- o r-ţ-t- p-n-r- f-r-a-i-. ------------------------------------- Vă prescriu o reţetă pentru farmacie. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!