Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   ro Adjective 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [şaptezeci şi nouă]

Adjective 2

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Porto un vestit blau. Eu port - roc--- ---a-t--. E- p--- o r----- a-------- E- p-r- o r-c-i- a-b-s-r-. -------------------------- Eu port o rochie albastră. 0
Porto un vestit vermell. Eu --rt-o-r----e----ie. E- p--- o r----- r----- E- p-r- o r-c-i- r-ş-e- ----------------------- Eu port o rochie roşie. 0
Porto un vestit verd. Eu ---t o-r----- -e-de. E- p--- o r----- v----- E- p-r- o r-c-i- v-r-e- ----------------------- Eu port o rochie verde. 0
Compro una bossa negra. Cu-------po-et- ---gr-. C----- o p----- n------ C-m-ă- o p-ş-t- n-a-r-. ----------------------- Cumpăr o poşetă neagră. 0
Compro una bossa marró. Cum--r-o --şet- maro. C----- o p----- m---- C-m-ă- o p-ş-t- m-r-. --------------------- Cumpăr o poşetă maro. 0
Compro una bossa blanca. C-m-ăr-o----etă--lbă. C----- o p----- a---- C-m-ă- o p-ş-t- a-b-. --------------------- Cumpăr o poşetă albă. 0
Necessito un cotxe nou. Î-----------o m-ş----no--. Î-- t------ o m----- n---- Î-i t-e-u-e o m-ş-n- n-u-. -------------------------- Îmi trebuie o maşină nouă. 0
Necessito un cotxe ràpid. Î-i t----ie ---a--n- -ap---. Î-- t------ o m----- r------ Î-i t-e-u-e o m-ş-n- r-p-d-. ---------------------------- Îmi trebuie o maşină rapidă. 0
Necessito un cotxe còmode. Îmi t---ui- o maşină -o-fo----ilă. Î-- t------ o m----- c------------ Î-i t-e-u-e o m-ş-n- c-n-o-t-b-l-. ---------------------------------- Îmi trebuie o maşină confortabilă. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. A-o----us lo-uie-t--- femei--b----nă. A---- s-- l-------- o f----- b------- A-o-o s-s l-c-i-ş-e o f-m-i- b-t-â-ă- ------------------------------------- Acolo sus locuieşte o femeie bătrână. 0
A dalt hi viu una dona grassa. A--lo-sus--o----ş-e-o f-m----gra--. A---- s-- l-------- o f----- g----- A-o-o s-s l-c-i-ş-e o f-m-i- g-a-ă- ----------------------------------- Acolo sus locuieşte o femeie grasă. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Acolo -os locui---- o f-m--e c---oa--. A---- j-- l-------- o f----- c-------- A-o-o j-s l-c-i-ş-e o f-m-i- c-r-o-s-. -------------------------------------- Acolo jos locuieşte o femeie curioasă. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Musa--r-i noşt-i -- -ost ---s--ne -r-g-ţ-. M-------- n----- a- f--- p------- d------- M-s-f-r-i n-ş-r- a- f-s- p-r-o-n- d-ă-u-e- ------------------------------------------ Musafirii noştri au fost persoane drăguţe. 0
Els nostres convidats eren gent educada. M--afi-----o---i -u fo---pe-so--- -o-it---a-e. M-------- n----- a- f--- p------- p----------- M-s-f-r-i n-ş-r- a- f-s- p-r-o-n- p-l-t-c-a-e- ---------------------------------------------- Musafirii noştri au fost persoane politicoase. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. M-s-fi-ii -oşt-i a- -o-- -erso-ne -n--r-san-e. M-------- n----- a- f--- p------- i----------- M-s-f-r-i n-ş-r- a- f-s- p-r-o-n- i-t-r-s-n-e- ---------------------------------------------- Musafirii noştri au fost persoane interesante. 0
Tinc uns fills encantadors. E--a- -opii--um-nţi. E- a- c---- c------- E- a- c-p-i c-m-n-i- -------------------- Eu am copii cuminţi. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. D-- ve----i--u c-----o--a-n---. D-- v------ a- c---- o--------- D-r v-c-n-i a- c-p-i o-r-z-i-i- ------------------------------- Dar vecinii au copii obraznici. 0
Que es porten bé els seus fills? Cop-i- --mnea--a--r- ---t----inţi? C----- d------------ s--- c------- C-p-i- d-m-e-v-a-t-ă s-n- c-m-n-i- ---------------------------------- Copiii dumneavoastră sunt cuminţi? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...