Manual de conversa

ca Els adverbis   »   ro Adverbe

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [o sută]

Adverbe

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
ja – encara no / mai d--- -dată-–-î--- ----o---ă d--- o---- – î--- n-------- d-j- o-a-ă – î-c- n-c-o-a-ă --------------------------- deja odată – încă niciodată 0
Ha estat a Berlín? A-i-f-st de-a-od-t- -a-Be-l--? A-- f--- d--- o---- l- B------ A-i f-s- d-j- o-a-ă l- B-r-i-? ------------------------------ Aţi fost deja odată la Berlin? 0
No, encara no / mai. Nu,-î-că ni-----tă. N-- î--- n--------- N-, î-c- n-c-o-a-ă- ------------------- Nu, încă niciodată. 0
algú – ningú cineva-– -----i c----- – n----- c-n-v- – n-m-n- --------------- cineva – nimeni 0
Coneix vostè algú aquí? C--o-şteţ- --c---e -----a? C--------- a--- p- c------ C-n-a-t-ţ- a-c- p- c-n-v-? -------------------------- Cunoaşteţi aici pe cineva? 0
No, no conec ningú aquí. N-, nu-c---sc-pe--i-eni /-n---nea-----. N-- n- c----- p- n----- / n------ a---- N-, n- c-n-s- p- n-m-n- / n-m-n-a a-c-. --------------------------------------- Nu, nu cunosc pe nimeni / nimenea aici. 0
encara – ja no în---–--u -ai î--- – n- m-- î-c- – n- m-i ------------- încă – nu mai 0
Que es quedarà encara més temps? Rămâne-i-în------- t-mp ----? R------- î--- m--- t--- a---- R-m-n-ţ- î-c- m-l- t-m- a-c-? ----------------------------- Rămâneţi încă mult timp aici? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. Nu---u---i-------m-lt ---- -i--. N-- n- m-- r---- m--- t--- a---- N-, n- m-i r-m-n m-l- t-m- a-c-. -------------------------------- Nu, nu mai rămân mult timp aici. 0
alguna cosa més – res més înc- --v--– ----- --tc-va î--- c--- – n---- a------ î-c- c-v- – n-m-c a-t-e-a ------------------------- încă ceva – nimic altceva 0
Encara vol alguna cosa més de beure? Ma----r--- -ă beţ---ev-? M-- d----- s- b--- c---- M-i d-r-ţ- s- b-ţ- c-v-? ------------------------ Mai doriţi să beţi ceva? 0
No, no desitjo res més. Nu- nu ma--dor-s- n--ic. N-- n- m-- d----- n----- N-, n- m-i d-r-s- n-m-c- ------------------------ Nu, nu mai doresc nimic. 0
ja … alguna cosa – encara res dej--c--- – -ncă nim-c d--- c--- – î--- n---- d-j- c-v- – î-c- n-m-c ---------------------- deja ceva – încă nimic 0
Ja ha menjat alguna cosa? Aţi mâ-----de----e--? A-- m----- d--- c---- A-i m-n-a- d-j- c-v-? --------------------- Aţi mâncat deja ceva? 0
No, encara no he menjat res. N-- n--m -----t-î-c- -i-ic. N-- n--- m----- î--- n----- N-, n-a- m-n-a- î-c- n-m-c- --------------------------- Nu, n-am mâncat încă nimic. 0
algú més – ningú més î-că-----v--– nim--i --tc-neva î--- c----- – n----- a-------- î-c- c-n-v- – n-m-n- a-t-i-e-a ------------------------------ încă cineva – nimeni altcineva 0
Algú més voldria un cafè? M---do----e-c--e-- - caf-a? M-- d------ c----- o c----- M-i d-r-ş-e c-n-v- o c-f-a- --------------------------- Mai doreşte cineva o cafea? 0
No, ningú més. N-,-nimeni a--c-n-va. N-- n----- a--------- N-, n-m-n- a-t-i-e-a- --------------------- Nu, nimeni altcineva. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...