Manual de conversa

ca Negació 2   »   ro Negaţie 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [şaizeci şi cinci]

Negaţie 2

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
És car l’anell? Este s--mp--n---l? E--- s---- i------ E-t- s-u-p i-e-u-? ------------------ Este scump inelul? 0
No, només costa cent euros. Nu,-n----s-ă----ât - ---ă-de ----. N-- n- c---- d---- o s--- d- E---- N-, n- c-s-ă d-c-t o s-t- d- E-r-. ---------------------------------- Nu, nu costă decât o sută de Euro. 0
Però només en tinc cinquanta. D-r e-----nu-ai cin-i-e-i. D-- e- a- n---- c--------- D-r e- a- n-m-i c-n-i-e-i- -------------------------- Dar eu am numai cincizeci. 0
Has acabat? Eş---g--a-dej-? E--- g--- d---- E-t- g-t- d-j-? --------------- Eşti gata deja? 0
No, encara no. N-- --că---. N-- î--- n-- N-, î-c- n-. ------------ Nu, încă nu. 0
Però aviat acabo. Da- -m--iat s-n- --ta. D-- i------ s--- g---- D-r i-e-i-t s-n- g-t-. ---------------------- Dar imediat sunt gata. 0
Vols més sopa? Ma----r-ş-------? M-- d------ s---- M-i d-r-ş-i s-p-? ----------------- Mai doreşti supă? 0
No, ja no en vull. Nu- -- -a- ---e--. N-- n- m-- d------ N-, n- m-i d-r-s-. ------------------ Nu, nu mai doresc. 0
Però un altre gelat. Da- în-ă o--n--e-ată. D-- î--- o î--------- D-r î-c- o î-g-e-a-ă- --------------------- Dar încă o îngheţată. 0
Que fa gaire que vius aquí? Lo------- d- m-lt--i-p a---? L-------- d- m--- t--- a---- L-c-i-ş-i d- m-l- t-m- a-c-? ---------------------------- Locuieşti de mult timp aici? 0
No, només un mes. N-, ---a-d--- l-nă. N-- a--- d- o l---- N-, a-i- d- o l-n-. ------------------- Nu, abia de o lună. 0
Però ja conec un munt de gent. Da- -u--s--de----ul------s-a--. D-- c----- d--- m---- p-------- D-r c-n-s- d-j- m-l-e p-r-o-n-. ------------------------------- Dar cunosc deja multe persoane. 0
Vas a casa demà? Me-gi ----e--c-să? M---- m---- a----- M-r-i m-i-e a-a-ă- ------------------ Mergi mâine acasă? 0
No, només els caps de setmana. N----u-ai--- ----ş----e s--tăm--ă. N-- n---- l- s------ d- s--------- N-, n-m-i l- s-â-ş-t d- s-p-ă-â-ă- ---------------------------------- Nu, numai la sfârşit de săptămână. 0
Però ja torno diumenge. Dar--ă------c-d--a -umi-i--. D-- m- î----- d--- d-------- D-r m- î-t-r- d-j- d-m-n-c-. ---------------------------- Dar mă întorc deja duminică. 0
La teva filla ja és major d’edat? F-i---t---s-e----- -aj--ă? F---- t- e--- d--- m------ F-i-a t- e-t- d-j- m-j-r-? -------------------------- Fiica ta este deja majoră? 0
No, té només disset anys. Nu,---e -uma- ş-pt--p--ze------. N-- a-- n---- ş------------ a--- N-, a-e n-m-i ş-p-e-p-e-e-e a-i- -------------------------------- Nu, are numai şaptesprezece ani. 0
Però ja té xicot. Da- -re de----- -r-eten. D-- a-- d--- u- p------- D-r a-e d-j- u- p-i-t-n- ------------------------ Dar are deja un prieten. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!