Manual de conversa

ca Treballar   »   ro Muncă

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [cincizeci şi cinci]

Muncă

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
De què treballa vostè? Ce----e-i---o----ona-? C- f----- p----------- C- f-c-ţ- p-o-e-i-n-l- ---------------------- Ce faceţi profesional? 0
El meu marit és metge. S---l-m-u---te de-pro-esi- --d-c. S---- m-- e--- d- p------- m----- S-ţ-l m-u e-t- d- p-o-e-i- m-d-c- --------------------------------- Soţul meu este de profesie medic. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Eu--ucre--c--j-m-ta-- de-n--m- -- ş---s-st---ă-me----l-. E- l----- c- j------- d- n---- c- ş- a-------- m-------- E- l-c-e- c- j-m-t-t- d- n-r-ă c- ş- a-i-t-n-ă m-d-c-l-. -------------------------------------------------------- Eu lucrez cu jumătate de normă ca şi asistentă medicală. 0
Aviat ens jubilarem. În---rând--om --imi -ens-e. Î- c----- v-- p---- p------ Î- c-r-n- v-m p-i-i p-n-i-. --------------------------- În curând vom primi pensie. 0
Però els impostos són alts. D------o-i---- sun--m--i. D-- i--------- s--- m---- D-r i-p-z-t-l- s-n- m-r-. ------------------------- Dar impozitele sunt mari. 0
I l’assegurança de salut és cara. Şi a---ur-----me-i-a----s-e-scum-ă. Ş- a--------- m------- e--- s------ Ş- a-i-u-a-e- m-d-c-l- e-t- s-u-p-. ----------------------------------- Şi asigurarea medicală este scumpă. 0
Què vols fer de gran? C----ei -ă --v-i-o-a--? C- v--- s- d---- o----- C- v-e- s- d-v-i o-a-ă- ----------------------- Ce vrei să devii odată? 0
M’agradaria ser enginyer. Vre---să---vin i-gi--r. V---- s- d---- i------- V-e-u s- d-v-n i-g-n-r- ----------------------- Vreau să devin inginer. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. V--a- s-----d-e- ----ni-ers--a-e. V---- s- s------ l- u------------ V-e-u s- s-u-i-z l- u-i-e-s-t-t-. --------------------------------- Vreau să studiez la universitate. 0
Sóc un becari / una becària. E- s--- -ra-ti-a-t. E- s--- p---------- E- s-n- p-a-t-c-n-. ------------------- Eu sunt practicant. 0
No guanyo gaire. N--câşti- --lt. N- c----- m---- N- c-ş-i- m-l-. --------------- Nu câştig mult. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Fa- -r-ctică-î- --r-in--at-. F-- p------- î- s----------- F-c p-a-t-c- î- s-r-i-ă-a-e- ---------------------------- Fac practică în străinătate. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. A--s-- -ste---fu- me-. A----- e--- ş---- m--- A-e-t- e-t- ş-f-l m-u- ---------------------- Acesta este şeful meu. 0
Tinc bons companys de feina. A- colegi --ă----. A- c----- d------- A- c-l-g- d-ă-u-i- ------------------ Am colegi drăguţi. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. La -r--z--e---m -ntotd--u-a l- -----nă. L- p---- m----- î---------- l- c------- L- p-â-z m-r-e- î-t-t-e-u-a l- c-n-i-ă- --------------------------------------- La prânz mergem întotdeauna la cantină. 0
Estic buscant feina. C-ut--n-----. C--- u- p---- C-u- u- p-s-. ------------- Caut un post. 0
Estic desocupat des de fa un any. Su---dej---- un-a- şo---. S--- d--- d- u- a- ş----- S-n- d-j- d- u- a- ş-m-r- ------------------------- Sunt deja de un an şomer. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. Î- -ara as-a-s-n-----a-m-l-- ş---r-. Î- ţ--- a--- s--- p--- m---- ş------ Î- ţ-r- a-t- s-n- p-e- m-l-i ş-m-r-. ------------------------------------ În ţara asta sunt prea mulţi şomeri. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?