Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   ro Adjective 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [optzeci]

Adjective 3

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Ella té un gos. Ea -re-u--câi--. E- a-- u- c----- E- a-e u- c-i-e- ---------------- Ea are un câine. 0
El gos és gran. C-ine-e ---- m--e. C------ e--- m---- C-i-e-e e-t- m-r-. ------------------ Câinele este mare. 0
Té un gos gran. Ea -re -n --in---a--. E- a-- u- c---- m---- E- a-e u- c-i-e m-r-. --------------------- Ea are un câine mare. 0
Ella té una casa. Ea--re-o ---ă. E- a-- o c---- E- a-e o c-s-. -------------- Ea are o casă. 0
La casa és petita. C-sa e-t- m-că. C--- e--- m---- C-s- e-t- m-c-. --------------- Casa este mică. 0
Té una casa petita. E- a-----c-s- m-că. E- a-- o c--- m---- E- a-e o c-s- m-c-. ------------------- Ea are o casă mică. 0
Ell viu en un hotel. E- locui-ş-e înt---n-hotel. E- l-------- î------ h----- E- l-c-i-ş-e î-t---n h-t-l- --------------------------- El locuieşte într-un hotel. 0
L’hotel és barat. H-t---l-e-t--iefti-. H------ e--- i------ H-t-l-l e-t- i-f-i-. -------------------- Hotelul este ieftin. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. El -oc-i--t- î-tr-u- h-t------ti-. E- l-------- î------ h---- i------ E- l-c-i-ş-e î-t---n h-t-l i-f-i-. ---------------------------------- El locuieşte într-un hotel ieftin. 0
Ell té un cotxe. E- a-- o ma-i-ă. E- a-- o m------ E- a-e o m-ş-n-. ---------------- El are o maşină. 0
El cotxe és car. M---n- e--e s--m-ă. M----- e--- s------ M-ş-n- e-t- s-u-p-. ------------------- Maşina este scumpă. 0
Té un cotxe car. E- -re o --şin- s--m-ă. E- a-- o m----- s------ E- a-e o m-ş-n- s-u-p-. ----------------------- El are o maşină scumpă. 0
Ell llegeix una novel•la. E--c----t- -n-r-m-n. E- c------ u- r----- E- c-t-ş-e u- r-m-n- -------------------- El citeşte un roman. 0
La novel•la és avorrida. R-m---l e--e p--c--si--r. R------ e--- p----------- R-m-n-l e-t- p-i-t-s-t-r- ------------------------- Romanul este plictisitor. 0
Llegeix una novel•la avorrida. E--c-teş-e--n-r-man -l-c-isitor. E- c------ u- r---- p----------- E- c-t-ş-e u- r-m-n p-i-t-s-t-r- -------------------------------- El citeşte un roman plictisitor. 0
Ella mira una pel•lícula. Ea-ve-e -n -i--. E- v--- u- f---- E- v-d- u- f-l-. ---------------- Ea vede un film. 0
La pel•lícula és emocionant. F--mu- -s-e --p--van-. F----- e--- c--------- F-l-u- e-t- c-p-i-a-t- ---------------------- Filmul este captivant. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. Ea v-de -n-f--- c-p----nt. E- v--- u- f--- c--------- E- v-d- u- f-l- c-p-i-a-t- -------------------------- Ea vede un film captivant. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...