Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 3   »   ka დასაბუთება 3

77 [setanta-set]

argumentar alguna cosa 3

argumentar alguna cosa 3

77 [სამოცდაჩვიდმეტი]

77 [samotsdachvidmet\'i]

დასაბუთება 3

[dasabuteba 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Per què no menja el pastís? ტორ-- რ---მ ---მ-ი-თ-ე--? ტ---- რ---- ა- მ--------- ტ-რ-ს რ-ტ-მ ა- მ-ი-თ-ე-თ- ------------------------- ტორტს რატომ არ მიირთმევთ? 0
t'o--'s-r--'----r--iir-m--t? t------ r----- a- m--------- t-o-t-s r-t-o- a- m-i-t-e-t- ---------------------------- t'ort's rat'om ar miirtmevt?
Haig de perdre pes. წ----- უ--- დ-----ო. წ----- უ--- დ------- წ-ნ-შ- უ-დ- დ-ვ-კ-ო- -------------------- წონაში უნდა დავიკლო. 0
ts---ashi -nd--da-i--l-. t-------- u--- d-------- t-'-n-s-i u-d- d-v-k-l-. ------------------------ ts'onashi unda davik'lo.
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes. ამ-- -- -ჭ-მ---ა--------ა-ი უნდა და--კლ-. ა--- ა- ვ---- რ----- წ----- უ--- დ------- ა-ა- ა- ვ-ა-, რ-დ-ა- წ-ნ-შ- უ-დ- დ-ვ-კ-ო- ----------------------------------------- ამას არ ვჭამ, რადგან წონაში უნდა დავიკლო. 0
ama---- -ch'a-- r-dg-n-t--o--shi -n-a -avik'l-. a--- a- v------ r----- t-------- u--- d-------- a-a- a- v-h-a-, r-d-a- t-'-n-s-i u-d- d-v-k-l-. ----------------------------------------------- amas ar vch'am, radgan ts'onashi unda davik'lo.
Per què no es beu la cervesa? რ-ტ----- ს--მთ ლ-დ-? რ---- ა- ს---- ლ---- რ-ტ-მ ა- ს-ა-თ ლ-დ-? -------------------- რატომ არ სვამთ ლუდს? 0
r-t-om ar -v-mt-lu-s? r----- a- s---- l---- r-t-o- a- s-a-t l-d-? --------------------- rat'om ar svamt luds?
Encara haig de conduir. უნ-ა-ვიმგ-ა---. უ--- ვ--------- უ-დ- ვ-მ-ზ-ვ-ო- --------------- უნდა ვიმგზავრო. 0
u-d- v-m--avr-. u--- v--------- u-d- v-m-z-v-o- --------------- unda vimgzavro.
Jo no bec perquè encara haig de conduir. არ---ვა-, ---გ-- --დ- -ი-გ-ავრ-. ა- ვ----- რ----- უ--- ვ--------- ა- ვ-ვ-მ- რ-დ-ა- უ-დ- ვ-მ-ზ-ვ-ო- -------------------------------- არ ვსვამ, რადგან უნდა ვიმგზავრო. 0
ar vs-am------a- -nda v-mgza-r-. a- v----- r----- u--- v--------- a- v-v-m- r-d-a- u-d- v-m-z-v-o- -------------------------------- ar vsvam, radgan unda vimgzavro.
Per què no et beus el cafè? რატო--ა- ს--მ--ა-ას? რ---- ა- ს--- ყ----- რ-ტ-მ ა- ს-ა- ყ-ვ-ს- -------------------- რატომ არ სვამ ყავას? 0
ra-'o--a- -vam-qa-a-? r----- a- s--- q----- r-t-o- a- s-a- q-v-s- --------------------- rat'om ar svam qavas?
Està fred. ის ც-ვი-. ი- ც----- ი- ც-ვ-ა- --------- ის ცივია. 0
i---s----. i- t------ i- t-i-i-. ---------- is tsivia.
Jo no me’l bec perquè està fred. ა----ვ-მ--რდგა--ც-ვია. ა- ვ----- რ---- ც----- ა- ვ-ვ-მ- რ-გ-ნ ც-ვ-ა- ---------------------- არ ვსვამ, რდგან ცივია. 0
a- ---a-,-rdga- t-iv-a. a- v----- r---- t------ a- v-v-m- r-g-n t-i-i-. ----------------------- ar vsvam, rdgan tsivia.
Per què no et beus el te? რ---მ ა- --ამ-ჩ---? რ---- ა- ს--- ჩ---- რ-ტ-მ ა- ს-ა- ჩ-ი-? ------------------- რატომ არ სვამ ჩაის? 0
ra--om--- -v-m-cha-s? r----- a- s--- c----- r-t-o- a- s-a- c-a-s- --------------------- rat'om ar svam chais?
No tinc sucre. მ- -- -ა--ს -აქ--ი. მ- ა- მ---- შ------ მ- ა- მ-ქ-ს შ-ქ-რ-. ------------------- მე არ მაქვს შაქარი. 0
me-a--m-k-s -h-kari. m- a- m---- s------- m- a- m-k-s s-a-a-i- -------------------- me ar makvs shakari.
No me’l bec perquè no tinc sucre. ა- ვ---მ---ადგ-ნ ა--მაქვს-შაქა-ი. ა- ვ----- რ----- ა- მ---- შ------ ა- ვ-ვ-მ- რ-დ-ა- ა- მ-ქ-ს შ-ქ-რ-. --------------------------------- არ ვსვამ, რადგან არ მაქვს შაქარი. 0
a- v-vam- ra-gan-ar ma--s-s-a--r-. a- v----- r----- a- m---- s------- a- v-v-m- r-d-a- a- m-k-s s-a-a-i- ---------------------------------- ar vsvam, radgan ar makvs shakari.
Per què no es menja la sopa? რ---მ--რ ---რთმე-თ სუ-ს? რ---- ა- მ-------- ს---- რ-ტ-მ ა- მ-ი-თ-ე-თ ს-პ-? ------------------------ რატომ არ მიირთმევთ სუპს? 0
ra-'om-a- -ii--mev----p-s? r----- a- m-------- s----- r-t-o- a- m-i-t-e-t s-p-s- -------------------------- rat'om ar miirtmevt sup's?
No l’he demanada. მ--ეს--რ-შემ---ეთ-ვს. მ- ე- ა- შ----------- მ- ე- ა- შ-მ-კ-ე-ა-ს- --------------------- მე ეს არ შემიკვეთავს. 0
m- e- ---s-e-ik-v----s. m- e- a- s------------- m- e- a- s-e-i-'-e-a-s- ----------------------- me es ar shemik'vetavs.
No me la menjo perquè no l’he demanada. ა---ჭა-, რა-გა- -- ---იკ--თავს. ა- ვ---- რ----- ა- შ----------- ა- ვ-ა-, რ-დ-ა- ა- შ-მ-კ-ე-ა-ს- ------------------------------- არ ვჭამ, რადგან არ შემიკვეთავს. 0
a- vch--m,---d--- -- s-em-k'-e-a-s. a- v------ r----- a- s------------- a- v-h-a-, r-d-a- a- s-e-i-'-e-a-s- ----------------------------------- ar vch'am, radgan ar shemik'vetavs.
Per què no menja la carn? რატო-----მიირ-მ--- ხ--ც-? რ---- ა- მ-------- ხ----- რ-ტ-მ ა- მ-ი-თ-ე-თ ხ-რ-ს- ------------------------- რატომ არ მიირთმევთ ხორცს? 0
r--'-m-a----i---e-t--hort--? r----- a- m-------- k------- r-t-o- a- m-i-t-e-t k-o-t-s- ---------------------------- rat'om ar miirtmevt khortss?
Sóc vegetarià. ვეგეტ--ი-ნ--- -ა-. ვ------------ ვ--- ვ-გ-ტ-რ-ა-ე-ი ვ-რ- ------------------ ვეგეტარიანელი ვარ. 0
ve---'a-ian-li -ar. v------------- v--- v-g-t-a-i-n-l- v-r- ------------------- veget'arianeli var.
No la menjo perquè sóc vegetarià. მე--ა--------ხლე--თ- -----ნ-ვ-გ-ტა-ი---ლ- ---. მ- მ-- ა- გ--------- რ----- ვ------------ ვ--- მ- მ-ს ა- გ-ა-ლ-ბ-თ- რ-დ-ა- ვ-გ-ტ-რ-ა-ე-ი ვ-რ- ---------------------------------------------- მე მას არ გეახლებით, რადგან ვეგეტარიანელი ვარ. 0
me-m-s a- --ak-l---t,--a-ga-----e-'--i--el--v-r. m- m-- a- g---------- r----- v------------- v--- m- m-s a- g-a-h-e-i-, r-d-a- v-g-t-a-i-n-l- v-r- ------------------------------------------------ me mas ar geakhlebit, radgan veget'arianeli var.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...