Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 3   »   lt ką pagrįsti 3

77 [setanta-set]

argumentar alguna cosa 3

argumentar alguna cosa 3

77 [septyniasdešimt septyni]

ką pagrįsti 3

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Per què no menja el pastís? Ko-ėl (j----ne---got---o--o? K---- (---- n-------- t----- K-d-l (-ū-) n-v-l-o-e t-r-o- ---------------------------- Kodėl (jūs) nevalgote torto? 0
Haig de perdre pes. (Aš) -uri- num--t- svorį. (--- t---- n------ s----- (-š- t-r-u n-m-s-i s-o-į- ------------------------- (Aš) turiu numesti svorį. 0
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes. (----n-v--g-u---es t---u--u-es---s-o-į. (--- n-------- n-- t---- n------ s----- (-š- n-v-l-a-, n-s t-r-u n-m-s-i s-o-į- --------------------------------------- (Aš) nevalgau, nes turiu numesti svorį. 0
Per què no es beu la cervesa? Ko-------s--ne--riate--laus? K---- (---- n-------- a----- K-d-l (-ū-) n-g-r-a-e a-a-s- ---------------------------- Kodėl (jūs) negeriate alaus? 0
Encara haig de conduir. (-š----r t----i- -a-iu-t-. (--- d-- t------ v-------- (-š- d-r t-r-s-u v-ž-u-t-. -------------------------- (Aš) dar turėsiu važiuoti. 0
Jo no bec perquè encara haig de conduir. (Aš) -eg--i------ d----u-ėsiu--------i. (--- n------- n-- d-- t------ v-------- (-š- n-g-r-u- n-s d-r t-r-s-u v-ž-u-t-. --------------------------------------- (Aš) negeriu, nes dar turėsiu važiuoti. 0
Per què no et beus el cafè? Kod-- --g--i-k-v-s? K---- n----- k----- K-d-l n-g-r- k-v-s- ------------------- Kodėl negeri kavos? 0
Està fred. J--at-a--. J- a------ J- a-š-l-. ---------- Ji atšalo. 0
Jo no me’l bec perquè està fred. A---o- n-ge-i-,-n----i -t---o - y-- šalt-. A- j-- n------- n-- j- a----- / y-- š----- A- j-s n-g-r-u- n-s j- a-š-l- / y-a š-l-a- ------------------------------------------ Aš jos negeriu, nes ji atšalo / yra šalta. 0
Per què no et beus el te? K-----ne---i -r--to-? K---- n----- a------- K-d-l n-g-r- a-b-t-s- --------------------- Kodėl negeri arbatos? 0
No tinc sucre. (--) --t-ri-----r-u-. (--- n------ c------- (-š- n-t-r-u c-k-a-s- --------------------- (Aš) neturiu cukraus. 0
No me’l bec perquè no tinc sucre. A- --s-n--e-iu,-nes ---u-i--cu-r---. A- j-- n------- n-- n------ c------- A- j-s n-g-r-u- n-s n-t-r-u c-k-a-s- ------------------------------------ Aš jos negeriu, nes neturiu cukraus. 0
Per què no es menja la sopa? Ko--l-(j-s- ---a-g--- -r-ub-s? K---- (---- n-------- s------- K-d-l (-ū-) n-v-l-o-e s-i-b-s- ------------------------------ Kodėl (jūs) nevalgote sriubos? 0
No l’he demanada. (--)-j--------i--kia-. (--- j-- n------------ (-š- j-s n-u-s-s-k-a-. ---------------------- (Aš) jos neužsisakiau. 0
No me la menjo perquè no l’he demanada. A--j-- n-valg-u,-nes ---žs--a-i--. A- j-- n-------- n-- n------------ A- j-s n-v-l-a-, n-s n-u-s-s-k-a-. ---------------------------------- Aš jos nevalgau, nes neužsisakiau. 0
Per què no menja la carn? Kod-l-(jū-) ---al--te------? K---- (---- n-------- m----- K-d-l (-ū-) n-v-l-o-e m-s-s- ---------------------------- Kodėl (jūs) nevalgote mėsos? 0
Sóc vegetarià. (A---v------a- ---ė. (--- v-------- / --- (-š- v-g-t-r-s / --. -------------------- (Aš) vegetaras / -ė. 0
No la menjo perquè sóc vegetarià. A--jo- -evalg-u--n-----u v---t-r---- -ė. A- j-- n-------- n-- e-- v-------- / --- A- j-s n-v-l-a-, n-s e-u v-g-t-r-s / --. ---------------------------------------- Aš jos nevalgau, nes esu vegetaras / -ė. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...