Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 3   »   lv kaut ko pamatot 3

77 [setanta-set]

argumentar alguna cosa 3

argumentar alguna cosa 3

77 [septiņdesmit septiņi]

kaut ko pamatot 3

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Per què no menja el pastís? K-pēc-Jūs -eē-at t----? K---- J-- n----- t----- K-p-c J-s n-ē-a- t-r-i- ----------------------- Kāpēc Jūs neēdat torti? 0
Haig de perdre pes. M---j---m-zi----vars. M-- j--------- s----- M-n j-s-m-z-n- s-a-s- --------------------- Man jāsamazina svars. 0
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes. Es-neē-u,-jo --n ----ma---- s-ar-. E- n----- j- m-- j--------- s----- E- n-ē-u- j- m-n j-s-m-z-n- s-a-s- ---------------------------------- Es neēdu, jo man jāsamazina svars. 0
Per què no es beu la cervesa? Kāpē- -ū---e--e-------? K---- J-- n------- a--- K-p-c J-s n-d-e-a- a-u- ----------------------- Kāpēc Jūs nedzerat alu? 0
Encara haig de conduir. Ma- ----jā--au-. M-- v-- j------- M-n v-l j-b-a-c- ---------------- Man vēl jābrauc. 0
Jo no bec perquè encara haig de conduir. Es -o--e--e--,--o---n-v-l --br--c. E- t- n------- j- m-- v-- j------- E- t- n-d-e-u- j- m-n v-l j-b-a-c- ---------------------------------- Es to nedzeru, jo man vēl jābrauc. 0
Per què no et beus el cafè? K---c tu-n-d-e--ka-iju? K---- t- n----- k------ K-p-c t- n-d-e- k-f-j-? ----------------------- Kāpēc tu nedzer kafiju? 0
Està fred. Tā i--a-k--a. T- i- a------ T- i- a-k-t-. ------------- Tā ir auksta. 0
Jo no me’l bec perquè està fred. E- to-ne-z-ru- j- tā ir auk-ta. E- t- n------- j- t- i- a------ E- t- n-d-e-u- j- t- i- a-k-t-. ------------------------------- Es to nedzeru, jo tā ir auksta. 0
Per què no et beus el te? Kāpēc-t- -e---- -ē-u? K---- t- n----- t---- K-p-c t- n-d-e- t-j-? --------------------- Kāpēc tu nedzer tēju? 0
No tinc sucre. Ma- na--c-k--a. M-- n-- c------ M-n n-v c-k-r-. --------------- Man nav cukura. 0
No me’l bec perquè no tinc sucre. Es to ne---ru,--- -an---v --ku--. E- t- n------- j- m-- n-- c------ E- t- n-d-e-u- j- m-n n-v c-k-r-. --------------------------------- Es to nedzeru, jo man nav cukura. 0
Per què no es menja la sopa? K--ē- J-----ē--- z---? K---- J-- n----- z---- K-p-c J-s n-ē-a- z-p-? ---------------------- Kāpēc Jūs neēdat zupu? 0
No l’he demanada. E- ----e-a-ūtī--. E- t- n---------- E- t- n-p-s-t-j-. ----------------- Es to nepasūtīju. 0
No me la menjo perquè no l’he demanada. E- -o-n-ē-u--j- ne--sū--ju. E- t- n----- j- n---------- E- t- n-ē-u- j- n-p-s-t-j-. --------------------------- Es to neēdu, jo nepasūtīju. 0
Per què no menja la carn? Kā--c-Jū--neē--------? K---- J-- n----- g---- K-p-c J-s n-ē-a- g-ļ-? ---------------------- Kāpēc Jūs neēdat gaļu? 0
Sóc vegetarià. E- e--u veģe---iet-. E- e--- v----------- E- e-m- v-ģ-t-r-e-e- -------------------- Es esmu veģetāriete. 0
No la menjo perquè sóc vegetarià. Es to-----u,--o-es-u-v--etā-iet-. E- t- n----- j- e--- v----------- E- t- n-ē-u- j- e-m- v-ģ-t-r-e-e- --------------------------------- Es to neēdu, jo esmu veģetāriete. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...