Manual de conversa

ca Numeros   »   ti ቁጽርታት

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [ሸውዓተ]

7 [shewi‘ate]

ቁጽርታት

k’uts’iritati

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
(Jo] compto: ኣ- --ጽ-፥ ኣ_ እ____ ኣ- እ-ጽ-፥ -------- ኣነ እቖጽር፥ 0
a-e iḵ--t-’-ri፥ a__ i__________ a-e i-̱-o-s-i-i- ---------------- ane iḵ’ots’iri፥
U, dos, tres ሓደ፣ ---- ሰ-ስተ ሓ__ ክ___ ሰ___ ሓ-፣ ክ-ተ- ሰ-ስ- ------------- ሓደ፣ ክልተ፣ ሰለስተ 0
h-a-e--ki-it--------ite ḥ____ k______ s_______ h-a-e- k-l-t-፣ s-l-s-t- ----------------------- ḥade፣ kilite፣ selesite
(Jo] compto fins a tres. ኣ- -ሳ--ሰ-ስ--እ--ር። ኣ_ ክ__ ሰ___ እ____ ኣ- ክ-ብ ሰ-ስ- እ-ጽ-። ----------------- ኣነ ክሳብ ሰለስተ እቖጽር። 0
ane -is-bi sele-ite ik----s--ri። a__ k_____ s_______ i__________ a-e k-s-b- s-l-s-t- i-̱-o-s-i-i- -------------------------------- ane kisabi selesite iḵ’ots’iri።
(Jo] segueixo comptant: ኣነ ቀጺለ እ-ጽ--የ። ኣ_ ቀ__ እ______ ኣ- ቀ-ለ እ-ጽ-’-። -------------- ኣነ ቀጺለ እቖጽር’የ። 0
a-------s’īle ik-’----iri’-e። a__ k________ i_____________ a-e k-e-s-ī-e i-̱-o-s-i-i-y-። ----------------------------- ane k’ets’īle iḵ’ots’iri’ye።
quatre, cinc, sis, ኣር---፣ ----፣-ሽዱ-ተ ኣ_____ ሓ____ ሽ___ ኣ-ባ-ተ- ሓ-ሽ-፣ ሽ-ሽ- ----------------- ኣርባዕተ፣ ሓሙሽተ፣ ሽዱሽተ 0
ari--‘i-e፣ ḥ---s-i-e፣-sh-d---ite a_________ ḥ_________ s_________ a-i-a-i-e- h-a-u-h-t-፣ s-i-u-h-t- --------------------------------- ariba‘ite፣ ḥamushite፣ shidushite
set, vuit, nou ሸው-ተ፣ ሸሞ-ተ፣ -ሽ-ተ ሸ____ ሸ____ ት___ ሸ-ዓ-፣ ሸ-ን-፣ ት-ዓ- ---------------- ሸውዓተ፣ ሸሞንተ፣ ትሽዓተ 0
sh--i-a-e- s-emonit-፣-ti--i--te s_________ s_________ t________ s-e-i-a-e- s-e-o-i-e- t-s-i-a-e ------------------------------- shewi‘ate፣ shemonite፣ tishi‘ate
Jo compto. ኣ- እ-ጽ-። ኣ_ እ____ ኣ- እ-ጽ-። -------- ኣነ እቖጽር። 0
ane------ts---i። a__ i__________ a-e i-̱-o-s-i-i- ---------------- ane iḵ’ots’iri።
Tu comptes. ንስ- ት---። ን__ ት____ ን-ኻ ት-ጽ-። --------- ንስኻ ትቖጽር። 0
n---ẖ- ti---ots’---። n_____ t___________ n-s-h-a t-k-’-t-’-r-። --------------------- nisiẖa tiḵ’ots’iri።
Ell compta. ንሱ-----። ን_ ይ____ ን- ይ-ጽ-። -------- ንሱ ይቖጽር። 0
ni-- yi---o--’iri። n___ y___________ n-s- y-k-’-t-’-r-። ------------------ nisu yiḵ’ots’iri።
U. El primer. ሓደ። እ---ዳማ-። ሓ__ እ_ ቀ____ ሓ-። እ- ቀ-ማ-። ------------ ሓደ። እቲ ቀዳማይ። 0
h----። --- k’ed-m-yi። ḥ____ i__ k_________ h-a-e- i-ī k-e-a-a-i- --------------------- ḥade። itī k’edamayi።
Dos. El segon. ክልተ-----ካ--ይ ክ___ እ_ ካ___ ክ-ተ- እ- ካ-ኣ- ------------ ክልተ። እቲ ካልኣይ 0
k-l-t-። --- -a-i-ayi k______ i__ k_______ k-l-t-። i-ī k-l-’-y- -------------------- kilite። itī kali’ayi
Tres. El tercer. ሰ-ስ-። -ቲ-ሳል-ይ። ሰ____ እ_ ሳ____ ሰ-ስ-። እ- ሳ-ሳ-። -------------- ሰለስተ። እቲ ሳልሳይ። 0
s-------። itī s--i--yi። s________ i__ s________ s-l-s-t-። i-ī s-l-s-y-። ----------------------- selesite። itī salisayi።
Quatre. El quart. ኣ-ባዕተ--እቲ ራ-ዓ-። ኣ_____ እ_ ራ____ ኣ-ባ-ተ- እ- ራ-ዓ-። --------------- ኣርባዕተ። እቲ ራብዓይ። 0
ari---i-e----- ------yi። a_________ i__ r________ a-i-a-i-e- i-ī r-b-‘-y-። ------------------------ ariba‘ite። itī rabi‘ayi።
Cinc. El cinquè. ሓሙሽ-። -- ሓ-ሻይ። ሓ____ እ_ ሓ____ ሓ-ሽ-። እ- ሓ-ሻ-። -------------- ሓሙሽተ። እቲ ሓምሻይ። 0
ḥa-us-i--።--t--h-am---a-i። ḥ_________ i__ ḥ_________ h-a-u-h-t-። i-ī h-a-i-h-y-። --------------------------- ḥamushite። itī ḥamishayi።
Sis. El sisè. ሽ-ሽተ። ---ሻ-ሻይ። ሽ____ እ_ ሻ____ ሽ-ሽ-። እ- ሻ-ሻ-። -------------- ሽዱሽተ። እቲ ሻዱሻይ። 0
s---us----። it--shad--ha--። s__________ i__ s__________ s-i-u-h-t-። i-ī s-a-u-h-y-። --------------------------- shidushite። itī shadushayi።
Set. El setè. ሸው-ተ። እቲ---ዓ-። ሸ____ እ_ ሻ____ ሸ-ዓ-። እ- ሻ-ዓ-። -------------- ሸውዓተ። እቲ ሻውዓይ። 0
sh----a-e- i-- -----‘a-i። s_________ i__ s_________ s-e-i-a-e- i-ī s-a-i-a-i- ------------------------- shewi‘ate። itī shawi‘ayi።
Vuit. El vuitè. ሸ-ንተ- እ- ሻምናይ። ሸ____ እ_ ሻ____ ሸ-ን-። እ- ሻ-ና-። -------------- ሸሞንተ። እቲ ሻምናይ። 0
shem-ni-e- itī--h-mi-ayi። s_________ i__ s_________ s-e-o-i-e- i-ī s-a-i-a-i- ------------------------- shemonite። itī shaminayi።
Nou. El novè. ትሽዓተ። -ቲ --ዓይ። ት____ እ_ ታ____ ት-ዓ-። እ- ታ-ዓ-። -------------- ትሽዓተ። እቲ ታሽዓይ። 0
t--h--a-e።--tī t-s-i--y-። t_________ i__ t_________ t-s-i-a-e- i-ī t-s-i-a-i- ------------------------- tishi‘ate። itī tashi‘ayi።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.