Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   ti ቅጽላት 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [ሰብዓንትሽዓተን]

79 [sebi‘anitishi‘ateni]

ቅጽላት 2

[k’its’ilati 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Porto un vestit blau. ሰማያ---ሚሽ -ኸ-ነ ኣሎኹ። ሰማያዊ ቀሚሽ ተኸዲነ ኣሎኹ። ሰ-ያ- ቀ-ሽ ተ-ዲ- ኣ-ኹ- ------------------ ሰማያዊ ቀሚሽ ተኸዲነ ኣሎኹ። 0
s----a-- k’e--s-i-te-̱e------loh-u። semayawī k’emīshi teh-edīne aloh-u። s-m-y-w- k-e-ī-h- t-h-e-ī-e a-o-̱-። ----------------------------------- semayawī k’emīshi teẖedīne aloẖu።
Porto un vestit vermell. ቀ-- -ሚ- -ኸዲ-----። ቀይሕ ቀሚሽ ተኸዲነ ኣሎኹ። ቀ-ሕ ቀ-ሽ ተ-ዲ- ኣ-ኹ- ----------------- ቀይሕ ቀሚሽ ተኸዲነ ኣሎኹ። 0
k-e--h----’e-īshi-teẖe-ī------h--። k’eyih-i k’emīshi teh-edīne aloh-u። k-e-i-̣- k-e-ī-h- t-h-e-ī-e a-o-̱-። ----------------------------------- k’eyiḥi k’emīshi teẖedīne aloẖu።
Porto un vestit verd. ቀ--- ቀሚ--ተ--ነ---ኹ። ቀጠልያ ቀሚሽ ተኸዲነ ኣሎኹ። ቀ-ል- ቀ-ሽ ተ-ዲ- ኣ-ኹ- ------------------ ቀጠልያ ቀሚሽ ተኸዲነ ኣሎኹ። 0
k-et-eliya-k’e-īsh--te--e-ī-- -l----። k’et’eliya k’emīshi teh-edīne aloh-u። k-e-’-l-y- k-e-ī-h- t-h-e-ī-e a-o-̱-። ------------------------------------- k’et’eliya k’emīshi teẖedīne aloẖu።
Compro una bossa negra. ጸ-ም ሳን--ክገዝእ--። ጸላም ሳንጣ ክገዝእ‘የ። ጸ-ም ሳ-ጣ ክ-ዝ-‘-። --------------- ጸላም ሳንጣ ክገዝእ‘የ። 0
ts’el-mi s---t-a k--ezi’i‘--። ts’elami sanit’a kigezi’i‘ye። t-’-l-m- s-n-t-a k-g-z-’-‘-e- ----------------------------- ts’elami sanit’a kigezi’i‘ye።
Compro una bossa marró. ቡ--ት --ጣ ክገዝ---። ቡናዊት ሳንጣ ክገዝእ‘የ። ቡ-ዊ- ሳ-ጣ ክ-ዝ-‘-። ---------------- ቡናዊት ሳንጣ ክገዝእ‘የ። 0
b--a--ti-s-n--’a-k------i‘-e። bunawīti sanit’a kigezi’i‘ye። b-n-w-t- s-n-t-a k-g-z-’-‘-e- ----------------------------- bunawīti sanit’a kigezi’i‘ye።
Compro una bossa blanca. ጻዕ- -ንጣ ክ-ዝ-‘የ። ጻዕዳ ሳንጣ ክገዝእ‘የ። ጻ-ዳ ሳ-ጣ ክ-ዝ-‘-። --------------- ጻዕዳ ሳንጣ ክገዝእ‘የ። 0
t---‘id- s--it’- k--e---i-y-። ts’a‘ida sanit’a kigezi’i‘ye። t-’-‘-d- s-n-t-a k-g-z-’-‘-e- ----------------------------- ts’a‘ida sanit’a kigezi’i‘ye።
Necessito un cotxe nou. ሓዳሽ -ኪ- ተድ-የ- -ላ ። ሓዳሽ መኪና ተድልየኒ ኣላ ። ሓ-ሽ መ-ና ተ-ል-ኒ ኣ- ። ------------------ ሓዳሽ መኪና ተድልየኒ ኣላ ። 0
ḥa---hi ---ī------ili--n- ala ። h-adashi mekīna tediliyenī ala ። h-a-a-h- m-k-n- t-d-l-y-n- a-a ። -------------------------------- ḥadashi mekīna tediliyenī ala ።
Necessito un cotxe ràpid. ቅ--ፍቲ -ኪ----ልየኒ-ኣ- ። ቅልጥፍቲ መኪና ተድልየኒ ኣላ ። ቅ-ጥ-ቲ መ-ና ተ-ል-ኒ ኣ- ። -------------------- ቅልጥፍቲ መኪና ተድልየኒ ኣላ ። 0
k’--i--ifit- --k--a te-il--e-ī al--። k’ilit’ifitī mekīna tediliyenī ala ። k-i-i-’-f-t- m-k-n- t-d-l-y-n- a-a ። ------------------------------------ k’ilit’ifitī mekīna tediliyenī ala ።
Necessito un cotxe còmode. ምች---መ----ድ-የ- ኣ--። ምችእቲ መኪና ተድልየኒ ኣላ ። ም-እ- መ-ና ተ-ል-ኒ ኣ- ። ------------------- ምችእቲ መኪና ተድልየኒ ኣላ ። 0
m-chi-i-----k--- te---i-enī a-a ። michi’itī mekīna tediliyenī ala ። m-c-i-i-ī m-k-n- t-d-l-y-n- a-a ። --------------------------------- michi’itī mekīna tediliyenī ala ።
A dalt hi viu una dona gran / vella. ኣ---ላዕ----------ሰበይ-------። ኣብዚ ላዕሊ ሓንቲ ዓባይ ሰበይቲ ትቕመጥ ። ኣ-ዚ ላ-ሊ ሓ-ቲ ዓ-ይ ሰ-ይ- ት-መ- ። --------------------------- ኣብዚ ላዕሊ ሓንቲ ዓባይ ሰበይቲ ትቕመጥ ። 0
ab--- la‘--ī---an----‘--ayi--eb--i---ti-̱--m--’i ። abizī la‘ilī h-anitī ‘abayi sebeyitī tik-’imet’i ። a-i-ī l-‘-l- h-a-i-ī ‘-b-y- s-b-y-t- t-k-’-m-t-i ። -------------------------------------------------- abizī la‘ilī ḥanitī ‘abayi sebeyitī tiḵ’imet’i ።
A dalt hi viu una dona grassa. ኣብዚ---ሊ-ሓ-- ሮ-- -በ-ቲ ት--ጥ ። ኣብዚ ላዕሊ ሓንቲ ሮጋድ ሰበይቲ ትቕመጥ ። ኣ-ዚ ላ-ሊ ሓ-ቲ ሮ-ድ ሰ-ይ- ት-መ- ። --------------------------- ኣብዚ ላዕሊ ሓንቲ ሮጋድ ሰበይቲ ትቕመጥ ። 0
abizī-l-‘-lī--̣a---ī ---a-----be--t--ti-̱--met’- ። abizī la‘ilī h-anitī rogadi sebeyitī tik-’imet’i ። a-i-ī l-‘-l- h-a-i-ī r-g-d- s-b-y-t- t-k-’-m-t-i ። -------------------------------------------------- abizī la‘ilī ḥanitī rogadi sebeyitī tiḵ’imet’i ።
A baix hi viu una dona curiosa. ኣ-ዚ---- ሓ---ህ-ጥ-ቲ --ይቲ-ት--- ። ኣብዚ ታሕቲ ሓንቲ ህንጥይቲ ሰበይቲ ትቕመጥ ። ኣ-ዚ ታ-ቲ ሓ-ቲ ህ-ጥ-ቲ ሰ-ይ- ት-መ- ። ----------------------------- ኣብዚ ታሕቲ ሓንቲ ህንጥይቲ ሰበይቲ ትቕመጥ ። 0
a-iz- --ḥ-tī---ani-ī---n---i-i-- -eb----ī-ti---i---’- ። abizī tah-itī h-anitī hinit’iyitī sebeyitī tik-’imet’i ። a-i-ī t-h-i-ī h-a-i-ī h-n-t-i-i-ī s-b-y-t- t-k-’-m-t-i ። -------------------------------------------------------- abizī taḥitī ḥanitī hinit’iyitī sebeyitī tiḵ’imet’i ።
Els nostres convidats eren gent simpàtica. ኣጋ-ሽ----ዮም--ሩ-ት----። ኣጋይሽና ኣዝዮም ብሩኻት ኔሮም። ኣ-ይ-ና ኣ-ዮ- ብ-ኻ- ኔ-ም- -------------------- ኣጋይሽና ኣዝዮም ብሩኻት ኔሮም። 0
aga-ish-n- a--yom- bi---̱ati -ēromi። agayishina aziyomi biruh-ati nēromi። a-a-i-h-n- a-i-o-i b-r-h-a-i n-r-m-። ------------------------------------ agayishina aziyomi biruẖati nēromi።
Els nostres convidats eren gent educada. ኣጋይ-- --ብ-ት ዘ--ም---ም ኔሮ-። ኣጋይሽና ኣኽብሮት ዘለዎም ኢዮም ኔሮም። ኣ-ይ-ና ኣ-ብ-ት ዘ-ዎ- ኢ-ም ኔ-ም- ------------------------- ኣጋይሽና ኣኽብሮት ዘለዎም ኢዮም ኔሮም። 0
agayis--na-aẖ---r-------e--mi--y-mi-----m-። agayishina ah-ibiroti zelewomi īyomi nēromi። a-a-i-h-n- a-̱-b-r-t- z-l-w-m- ī-o-i n-r-m-። -------------------------------------------- agayishina aẖibiroti zelewomi īyomi nēromi።
Els nostres convidats eren gent interessant. ኣጋይ-ና -ረኽ--ሰ-- --- ኔ--። ኣጋይሽና ማረኽቲ ሰባት እዮም ኔሮም። ኣ-ይ-ና ማ-ኽ- ሰ-ት እ-ም ኔ-ም- ----------------------- ኣጋይሽና ማረኽቲ ሰባት እዮም ኔሮም። 0
a----sh-n- m-r--̱i-ī se-at- i--mi-nēro--። agayishina mareh-itī sebati iyomi nēromi። a-a-i-h-n- m-r-h-i-ī s-b-t- i-o-i n-r-m-። ----------------------------------------- agayishina mareẖitī sebati iyomi nēromi።
Tinc uns fills encantadors. ኣነ (ፍ-ራ-----ኻ---ል--ኣለው-። ኣነ (ፍቁራት) ብሩኻት ቆልዑ ኣለውኒ። ኣ- (-ቁ-ት- ብ-ኻ- ቆ-ዑ ኣ-ው-። ------------------------ ኣነ (ፍቁራት) ብሩኻት ቆልዑ ኣለውኒ። 0
an--(f-k-u--t-) -ir-h---- k’oli-u ---w-nī። ane (fik’urati) biruh-ati k’oli‘u alewinī። a-e (-i-’-r-t-) b-r-h-a-i k-o-i-u a-e-i-ī- ------------------------------------------ ane (fik’urati) biruẖati k’oli‘u alewinī።
Però els veïns tenen uns nens maleducats. እዞም-ጎ---- -----ራ- --- -ለዎም። እዞም ጎረባብቲ ግን ደፋራት ቆልዑ ኣለዎም። እ-ም ጎ-ባ-ቲ ግ- ደ-ራ- ቆ-ዑ ኣ-ዎ-። --------------------------- እዞም ጎረባብቲ ግን ደፋራት ቆልዑ ኣለዎም። 0
i-o-i--o-ebab--- g-ni-d-f-r----k’oli-----e-o--። izomi gorebabitī gini defarati k’oli‘u alewomi። i-o-i g-r-b-b-t- g-n- d-f-r-t- k-o-i-u a-e-o-i- ----------------------------------------------- izomi gorebabitī gini defarati k’oli‘u alewomi።
Que es porten bé els seus fills? ደቅ-ም ሕ-ዎ--ድዮ-? ደቅኹም ሕያዎት ድዮም? ደ-ኹ- ሕ-ዎ- ድ-ም- -------------- ደቅኹም ሕያዎት ድዮም? 0
de-’----m- h-i-a-o-i-d-----? dek’ih-umi h-iyawoti diyomi? d-k-i-̱-m- h-i-a-o-i d-y-m-? ---------------------------- dek’iẖumi ḥiyawoti diyomi?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...