Manual de conversa

ca Passat 1   »   ti ሕሉፍ 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [ሰማንያንሓደን]

81 [semaniyaniḥadeni]

ሕሉፍ 1

[ḥilufi 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
escriure ምጽሓፍ ም--- ም-ሓ- ---- ምጽሓፍ 0
m-t---ḥ--i m---------- m-t-’-h-a-i ----------- mits’iḥafi
Ell va escriure una carta. ን- ሓደ -ብዳበ ይጽሕ- --። ን- ሓ- ደ--- ይ--- ኣ-- ን- ሓ- ደ-ዳ- ይ-ሕ- ኣ-። ------------------- ንሱ ሓደ ደብዳበ ይጽሕፍ ኣሎ። 0
ni-- -̣--- -e-i--be--i-s’ih---i -l-። n--- h---- d------- y---------- a--- n-s- h-a-e d-b-d-b- y-t-’-h-i-i a-o- ------------------------------------ nisu ḥade debidabe yits’iḥifi alo።
I ella va escriure una postal. ንሳ-ውን--ደ ካር- -ጽ-ፍ-ኣላ። ን---- ሓ- ካ-- ት--- ኣ-- ን-‘-ን ሓ- ካ-ታ ት-ሕ- ኣ-። --------------------- ንሳ‘ውን ሓደ ካርታ ትጽሕፍ ኣላ። 0
ni--‘-in- -̣-----ari-a ----’iḥifi ala። n-------- h---- k----- t---------- a--- n-s-‘-i-i h-a-e k-r-t- t-t-’-h-i-i a-a- --------------------------------------- nisa‘wini ḥade karita tits’iḥifi ala።
llegir ኣ--በ ኣ--- ኣ-በ- ---- ኣንበበ 0
ani--be a------ a-i-e-e ------- anibebe
Ell llegia una revista. ንሱ ሓ--ኢ----ይት(መ-ሔ----ን----ሩ። ን- ሓ- ኢ------------ የ--- ኔ-- ን- ሓ- ኢ-ስ-ረ-ት-መ-ሔ-) የ-ብ- ኔ-። ---------------------------- ንሱ ሓደ ኢሉስትረይት(መጽሔት) የንብብ ኔሩ። 0
n-----̣a-----u-i-ir-yit-(----’-ḥē-i)---n----- --ru። n--- h---- ī------------------------- y------- n---- n-s- h-a-e ī-u-i-i-e-i-i-m-t-’-h-ē-i- y-n-b-b- n-r-። ---------------------------------------------------- nisu ḥade īlusitireyiti(mets’iḥēti) yenibibi nēru።
I ella llegia un llibre. ንሳ-ከኣ-ሓደ መ-ሓ- ተንብ- --። ን- ከ- ሓ- መ--- ተ--- ኔ-- ን- ከ- ሓ- መ-ሓ- ተ-ብ- ኔ-። ---------------------- ንሳ ከኣ ሓደ መጽሓፍ ተንብብ ኔራ። 0
ni-a ke-- h---e m-ts’-ḥ--- te-i---- -ēra። n--- k--- h---- m---------- t------- n---- n-s- k-’- h-a-e m-t-’-h-a-i t-n-b-b- n-r-። ------------------------------------------ nisa ke’a ḥade mets’iḥafi tenibibi nēra።
prendre / agafar ወሰደ ወ-- ወ-ደ --- ወሰደ 0
wes--e w----- w-s-d- ------ wesede
Ell va prendre un cigarret. ንሱ ----ጋራ -ሲ-። ን- ሓ- ሽ-- ወ--- ን- ሓ- ሽ-ራ ወ-ዱ- -------------- ንሱ ሓደ ሽጋራ ወሲዱ። 0
n--- -̣ad--shi-a---wesī-u። n--- h---- s------ w------ n-s- h-a-e s-i-a-a w-s-d-። -------------------------- nisu ḥade shigara wesīdu።
Ella va agafar un tros de xocolata. ን---ደ------ኮላታ--ሲዳ። ን- ሓ- ቍ-- ቾ--- ወ--- ን- ሓ- ቍ-ጽ ቾ-ላ- ወ-ዳ- ------------------- ንሳ ሓደ ቍራጽ ቾኮላታ ወሲዳ። 0
ni-a ---d--k--ir-ts-i -h------a -e---a። n--- h---- k--------- c-------- w------ n-s- h-a-e k-w-r-t-’- c-o-o-a-a w-s-d-። --------------------------------------- nisa ḥade k’wirats’i chokolata wesīda።
Ell era infidel, però ella era fidel. ንሱ እሙን --ነ--ን----- ግን-እምንቲ--ራ። ን- እ-- ኣ----- ፣ ን- ግ- እ--- ኔ-- ን- እ-ን ኣ-ነ-ረ- ፣ ን- ግ- እ-ን- ኔ-። ------------------------------ ንሱ እሙን ኣይነበረን ፣ ንሳ ግን እምንቲ ኔራ። 0
ni-u-im--i ayin-bere-- - -i-- -in- i--n--- -ē-a። n--- i---- a---------- ፣ n--- g--- i------ n---- n-s- i-u-i a-i-e-e-e-i ፣ n-s- g-n- i-i-i-ī n-r-። ------------------------------------------------ nisu imuni ayinebereni ፣ nisa gini iminitī nēra።
Ell era mandrós, però ella era treballadora. ን- ህኩይ---- ንሳ--ን---ህቲ---። ን- ህ-- ኔ-- ን- ግ- ት--- ኔ-- ን- ህ-ይ ኔ-፣ ን- ግ- ት-ህ- ኔ-። ------------------------- ንሱ ህኩይ ኔሩ፣ ንሳ ግን ትግህቲ ኔራ። 0
n--- h-k----n-r-- -i------i ti----tī---ra። n--- h----- n---- n--- g--- t------- n---- n-s- h-k-y- n-r-፣ n-s- g-n- t-g-h-t- n-r-። ------------------------------------------ nisu hikuyi nēru፣ nisa gini tigihitī nēra።
Ell era pobre, però ella era rica. ን--ድ--ኔ-- ን- ግን --ታም-----ራ፣ ን- ድ- ኔ-- ን- ግ- ሃ--- ኢ- ኔ-- ን- ድ- ኔ-፣ ን- ግ- ሃ-ታ- ኢ- ኔ-፣ --------------------------- ንሱ ድኻ ኔሩ፣ ንሳ ግን ሃብታም ኢያ ኔራ፣ 0
n-----i------ru- nis--g-n- ha-ita-i īya-n---፣ n--- d---- n---- n--- g--- h------- ī-- n---- n-s- d-h-a n-r-፣ n-s- g-n- h-b-t-m- ī-a n-r-፣ --------------------------------------------- nisu diẖa nēru፣ nisa gini habitami īya nēra፣
Ell no tenia diners, sinó deutes. ን- -ን-- --ነ-----ዕዳታ--ምበር -ሩዎ። ን- ገ--- ኣ------ ዕ------- ኔ--- ን- ገ-ዘ- ኣ-ነ-ሮ-፣ ዕ-ታ-‘-በ- ኔ-ዎ- ----------------------------- ንሱ ገንዘብ ኣይነበሮን፣ ዕዳታት‘ምበር ኔሩዎ። 0
nisu g--iz-----yin-bero------da---i‘----ri -ēr-w-። n--- g------- a----------- ‘-------------- n------ n-s- g-n-z-b- a-i-e-e-o-i- ‘-d-t-t-‘-i-e-i n-r-w-። -------------------------------------------------- nisu genizebi ayineberoni፣ ‘idatati‘miberi nēruwo።
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ሕማ--ዕድል--በር ጽቡ- ዕ-ል-ኣ-ነ--ን-። ሕ-- ዕ------ ጽ-- ዕ-- ኣ----- ። ሕ-ቕ ዕ-ል-ም-ር ጽ-ቅ ዕ-ል ኣ-ነ-ሮ- ። ---------------------------- ሕማቕ ዕድል‘ምበር ጽቡቅ ዕድል ኣይነበሮን ። 0
h------’-----i-i----e-i ---ib-k-i-‘-di-i ay---be-----። h-------- ‘------------ t-------- ‘----- a---------- ። h-i-a-̱-i ‘-d-l-‘-i-e-i t-’-b-k-i ‘-d-l- a-i-e-e-o-i ። ------------------------------------------------------ ḥimaḵ’i ‘idili‘miberi ts’ibuk’i ‘idili ayineberoni ።
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. ውድ-ት‘ምበ- --ት ኣ-ነ-ሮን ። ው------- ዓ-- ኣ----- ። ው-ቐ-‘-በ- ዓ-ት ኣ-ነ-ሮ- ። --------------------- ውድቐት‘ምበር ዓወት ኣይነበሮን ። 0
wi-ik--e-----b--- -awet- a-----------። w---------------- ‘----- a---------- ። w-d-k-’-t-‘-i-e-i ‘-w-t- a-i-e-e-o-i ። -------------------------------------- widiḵ’eti‘miberi ‘aweti ayineberoni ።
Ell no era feliç, sinó infeliç. ዘ-ድሱ-‘ም-- --ት -ይ----። ዘ-------- ድ-- ኣ------ ዘ-ድ-ት-ም-ር ድ-ት ኣ-ነ-ረ-። --------------------- ዘይድሱት‘ምበር ድሱት ኣይነበረን። 0
z----isut-‘m-beri di-u---ay-neber-ni። z---------------- d----- a----------- z-y-d-s-t-‘-i-e-i d-s-t- a-i-e-e-e-i- ------------------------------------- zeyidisuti‘miberi disuti ayinebereni።
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ዘ--ጉስ ‘--ር--ጉ------ረ- ። ዘ---- ‘--- ሕ-- ኣ----- ። ዘ-ሕ-ስ ‘-በ- ሕ-ስ ኣ-ነ-ረ- ። ----------------------- ዘይሕጉስ ‘ምበር ሕጉስ ኣይነበረን ። 0
z---h---usi--mib--i ---g-s----i-e-e-----። z---------- ‘------ h------ a---------- ። z-y-h-i-u-i ‘-i-e-i h-i-u-i a-i-e-e-e-i ። ----------------------------------------- zeyiḥigusi ‘miberi ḥigusi ayinebereni ።
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. ጨካን--በር ርህ-- ኣይነ----። ጨ------ ር--- ኣ----- ። ጨ-ን-ም-ር ር-ሩ- ኣ-ነ-ረ- ። --------------------- ጨካን‘ምበር ርህሩህ ኣይነበረን ። 0
c---kan---ib-ri-r---r--i-a-i-e---e---። c-------------- r------- a---------- ። c-’-k-n-‘-i-e-i r-h-r-h- a-i-e-e-e-i ። -------------------------------------- ch’ekani‘miberi rihiruhi ayinebereni ።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...