Manual de conversa

ca L’hora   »   ti ሰዓታት

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [ሸሞንተ]

8 [shemonite]

ሰዓታት

[se‘atati]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Perdoni! ይ-ሬታ-! ይ--- ! ይ-ሬ- ! ------ ይቕሬታ ! 0
y--̱’i-ē-a ! y--------- ! y-k-’-r-t- ! ------------ yiḵ’irēta !
Quina hora és, si us plau? ሰዓት---ደ--ኣሎ--ጃ-- ? ሰ-- ክ--- ኣ------ ? ሰ-ት ክ-ደ- ኣ-፣-ጃ-ም ? ------------------ ሰዓት ክንደይ ኣሎ፣ብጃኹም ? 0
se--ti----id-y- al--b---------? s----- k------- a------------ ? s-‘-t- k-n-d-y- a-o-b-j-h-u-i ? ------------------------------- se‘ati kinideyi alo፣bijaẖumi ?
Moltes gràcies. ብጣ-ሚ የ--ዩለ-። ብ--- የ------ ብ-ዕ- የ-ን-ለ-። ------------ ብጣዕሚ የቐንዩለይ። 0
b-t’a-im----ḵ’--i-ul---። b-------- y-------------- b-t-a-i-ī y-k-’-n-y-l-y-። ------------------------- bit’a‘imī yeḵ’eniyuleyi።
És la una. ሰ---ሓደ---። ሰ-- ሓ- ኣ-- ሰ-ት ሓ- ኣ-። ---------- ሰዓት ሓደ ኣሎ። 0
s-‘--i-h---e a--። s----- h---- a--- s-‘-t- h-a-e a-o- ----------------- se‘ati ḥade alo።
Són les dues. ሰ-ት--ልተ ኣ-። ሰ-- ክ-- ኣ-- ሰ-ት ክ-ተ ኣ-። ----------- ሰዓት ክልተ ኣሎ። 0
se-a----i-i-e-a-o። s----- k----- a--- s-‘-t- k-l-t- a-o- ------------------ se‘ati kilite alo።
Són les tres. ሰ-- ---ተ -ሎ። ሰ-- ሰ--- ኣ-- ሰ-ት ሰ-ስ- ኣ-። ------------ ሰዓት ሰለስተ ኣሎ። 0
s-‘-t--s--esi-e ---። s----- s------- a--- s-‘-t- s-l-s-t- a-o- -------------------- se‘ati selesite alo።
Són les quatre. ሰ-ት -ርባ-ተ---። ሰ-- ኣ---- ኣ-- ሰ-ት ኣ-ባ-ተ ኣ-። ------------- ሰዓት ኣርባዕተ ኣሎ። 0
se‘----ar-ba-ite--lo። s----- a-------- a--- s-‘-t- a-i-a-i-e a-o- --------------------- se‘ati ariba‘ite alo።
Són les cinc. ሰዓት--ሙ-ተ-ኣሎ። ሰ-- ሓ--- ኣ-- ሰ-ት ሓ-ሽ- ኣ-። ------------ ሰዓት ሓሙሽተ ኣሎ። 0
se‘--- -̣-mu--it- --o። s----- h--------- a--- s-‘-t- h-a-u-h-t- a-o- ---------------------- se‘ati ḥamushite alo።
Són les sis. ሰዓ--ሽዱ-- -ሎ። ሰ-- ሽ--- ኣ-- ሰ-ት ሽ-ሽ- ኣ-። ------------ ሰዓት ሽዱሽተ ኣሎ። 0
se--ti--hi-ushi-----o። s----- s--------- a--- s-‘-t- s-i-u-h-t- a-o- ---------------------- se‘ati shidushite alo።
Són les set. ሰ-ት-ሸው-ተ --። ሰ-- ሸ--- እ-- ሰ-ት ሸ-ዓ- እ-። ------------ ሰዓት ሸውዓተ እዩ። 0
se-at- -he----t----u። s----- s-------- i--- s-‘-t- s-e-i-a-e i-u- --------------------- se‘ati shewi‘ate iyu።
Són les vuit. ሰ-ት ሸሞን----። ሰ-- ሸ--- ኣ-- ሰ-ት ሸ-ን- ኣ-። ------------ ሰዓት ሸሞንተ ኣሎ። 0
se‘--i---em--ite-alo። s----- s-------- a--- s-‘-t- s-e-o-i-e a-o- --------------------- se‘ati shemonite alo።
Són les nou. ሰ-ት ትሽ-ተ -ሎ። ሰ-- ት--- ኣ-- ሰ-ት ት-ዓ- ኣ-። ------------ ሰዓት ትሽዓተ ኣሎ። 0
se‘ati --sh--a----l-። s----- t-------- a--- s-‘-t- t-s-i-a-e a-o- --------------------- se‘ati tishi‘ate alo።
Són les deu. ሰዓት-ዓ-ር---ሎ። ሰ-- ዓ--- ኣ-- ሰ-ት ዓ-ር- ኣ-። ------------ ሰዓት ዓሰርተ ኣሎ። 0
s--at--‘aserit- a--። s----- ‘------- a--- s-‘-t- ‘-s-r-t- a-o- -------------------- se‘ati ‘aserite alo።
Són les onze. ሰዓ--ዓሰርተ--- ኣሎ። ሰ-- ዓ------ ኣ-- ሰ-ት ዓ-ር---ደ ኣ-። --------------- ሰዓት ዓሰርተ-ሓደ ኣሎ። 0
se‘--- -ase-i------d- alo። s----- ‘------------- a--- s-‘-t- ‘-s-r-t---̣-d- a-o- -------------------------- se‘ati ‘aserite-ḥade alo።
Són les dotze. ሰዓት--ሰርተ--ተ---። ሰ-- ዓ------ ኣ-- ሰ-ት ዓ-ር-ክ-ተ ኣ-። --------------- ሰዓት ዓሰርተክልተ ኣሎ። 0
se-a---‘a-e--------t-----። s----- ‘------------- a--- s-‘-t- ‘-s-r-t-k-l-t- a-o- -------------------------- se‘ati ‘aseritekilite alo።
Un minut té seixanta segons. ሓ--ደቒቕ -- ካ-ኢ--ኣ--። ሓ- ደ-- ሱ- ካ--- ኣ--- ሓ- ደ-ቕ ሱ- ካ-ኢ- ኣ-ዎ- ------------------- ሓደ ደቒቕ ሱሳ ካልኢት ኣለዎ። 0
ḥ----d-k----̱-i-su-- ka---------e-o። h---- d--------- s--- k------- a----- h-a-e d-k-’-k-’- s-s- k-l-’-t- a-e-o- ------------------------------------- ḥade deḵ’īḵ’i susa kali’īti alewo።
Una hora té seixanta minuts. ሓደ-ሰ-ት--ሳ---ይቕ --ዎ። ሓ- ሰ-- ሱ- ደ--- ኣ--- ሓ- ሰ-ት ሱ- ደ-ይ- ኣ-ዎ- ------------------- ሓደ ሰዓት ሱሳ ደቓይቕ ኣለዎ። 0
ḥade -e-at--susa de----y-k-’--al--o። h---- s----- s--- d----------- a----- h-a-e s-‘-t- s-s- d-k-’-y-k-’- a-e-o- ------------------------------------- ḥade se‘ati susa deḵ’ayiḵ’i alewo።
Un dia té vint-i-quatre hores. ሓ- -ዓ-ቲ--ስራንኣ---- ሰዓ-- ኣ-ዎ። ሓ- መ--- ዕ-------- ሰ--- ኣ--- ሓ- መ-ል- ዕ-ራ-ኣ-ባ-ተ ሰ-ታ- ኣ-ዎ- --------------------------- ሓደ መዓልቲ ዕስራንኣርባዕተ ሰዓታት ኣለዎ። 0
ḥ--e-m-‘alit- --siran-’-r---‘i-e s----a-i -l-w-። h---- m------- ‘----------------- s------- a----- h-a-e m-‘-l-t- ‘-s-r-n-’-r-b-‘-t- s-‘-t-t- a-e-o- ------------------------------------------------- ḥade me‘alitī ‘isirani’ariba‘ite se‘atati alewo።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.