Manual de conversa

ca necessitar – voler   »   ti ኣድለየ - ደለየት(ምድላይ፣ ምምናይ)

69 [seixanta-nou]

necessitar – voler

necessitar – voler

69 [ሱሳንትሽዓተን]

69 [susanitishi‘ateni]

ኣድለየ - ደለየት(ምድላይ፣ ምምናይ)

[adileye - deleyeti(midilayi፣ miminayi)]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
(Jo) necessito un llit. ኣ- ዓ---የድ--ኒ ኣሎ ። ኣ- ዓ-- የ---- ኣ- ። ኣ- ዓ-ት የ-ል-ኒ ኣ- ። ----------------- ኣነ ዓራት የድልየኒ ኣሎ ። 0
a-- ‘a---i-y-di---e-ī---- ። a-- ‘----- y--------- a-- ። a-e ‘-r-t- y-d-l-y-n- a-o ። --------------------------- ane ‘arati yediliyenī alo ።
(Jo) vull dormir. ክድቅስ ደ-የ። ክ--- ደ--- ክ-ቅ- ደ-የ- --------- ክድቅስ ደልየ። 0
kid---is- -el-ye። k-------- d------ k-d-k-i-i d-l-y-። ----------------- kidik’isi deliye።
Hi ha un llit aquí? ኣ-ዚ -ራ--ኣሎ-ዶ? ኣ-- ዓ-- ኣ- ዶ- ኣ-ዚ ዓ-ት ኣ- ዶ- ------------- ኣብዚ ዓራት ኣሎ ዶ? 0
abiz---ar--- alo--o? a---- ‘----- a-- d-- a-i-ī ‘-r-t- a-o d-? -------------------- abizī ‘arati alo do?
(Jo) necessito un llum. መብራህቲ------የ-ል-ኒ--ሎ-። መ---- (--- የ---- ኣ- ። መ-ራ-ቲ (-ቺ- የ-ል-ኒ ኣ- ። --------------------- መብራህቲ (ልቺ) የድልየኒ ኣሎ ። 0
me--rahi-- ---chī- --d------- al--። m--------- (------ y--------- a-- ። m-b-r-h-t- (-i-h-) y-d-l-y-n- a-o ። ----------------------------------- mebirahitī (lichī) yediliyenī alo ።
(Jo) vull llegir. ከንብብ--ልየ። ከ--- ደ--- ከ-ብ- ደ-የ- --------- ከንብብ ደልየ። 0
k---bi-- d-l--e። k------- d------ k-n-b-b- d-l-y-። ---------------- kenibibi deliye።
Hi ha un llum aquí? ኣ---ም--ህ- -ሎ--? ኣ-- ም---- ኣ- ዶ- ኣ-ዚ ም-ራ-ቲ ኣ- ዶ- --------------- ኣብዚ ምብራህቲ ኣሎ ዶ? 0
abiz- -----ahi---a-o---? a---- m--------- a-- d-- a-i-ī m-b-r-h-t- a-o d-? ------------------------ abizī mibirahitī alo do?
Necessito un telèfon. ተለ-ን-የ--የ- ኣሎ-። ተ--- የ---- ኣ- ። ተ-ፎ- የ-ል-ኒ ኣ- ። --------------- ተለፎን የድልየኒ ኣሎ ። 0
te--foni-y-dili---- alo ። t------- y--------- a-- ። t-l-f-n- y-d-l-y-n- a-o ። ------------------------- telefoni yediliyenī alo ።
Vull trucar. ክ-ውል -ል-። ክ--- ደ--- ክ-ው- ደ-የ- --------- ክድውል ደልየ። 0
kidiw-li-d-li-e። k------- d------ k-d-w-l- d-l-y-። ---------------- kidiwili deliye።
Hi ha un telèfon aquí? ኣብዚ -ለ-ን -- -? ኣ-- ተ--- ኣ- ዶ- ኣ-ዚ ተ-ፎ- ኣ- ዶ- -------------- ኣብዚ ተለፎን ኣሎ ዶ? 0
a--z--t------i a-o --? a---- t------- a-- d-- a-i-ī t-l-f-n- a-o d-? ---------------------- abizī telefoni alo do?
Necessito una càmera. ካመ--የ---ኒ ኣሎ ። ካ-- የ---- ኣ- ። ካ-ራ የ-ል-ኒ ኣ- ። -------------- ካመራ የድልየኒ ኣሎ ። 0
k----a-y-dili-e---a-- ። k----- y--------- a-- ። k-m-r- y-d-l-y-n- a-o ። ----------------------- kamera yediliyenī alo ።
Vull fer fotos. ፎ- ------ልየ። ፎ- ክ--- ደ--- ፎ- ክ-ብ- ደ-የ- ------------ ፎቶ ክገብር ደልየ። 0
foto -ig-bi-i-d---y-። f--- k------- d------ f-t- k-g-b-r- d-l-y-። --------------------- foto kigebiri deliye።
Hi ha una càmera aquí? ኣ-----ራ-ኣ- ዶ? ኣ-- ካ-- ኣ- ዶ- ኣ-ዚ ካ-ራ ኣ- ዶ- ------------- ኣብዚ ካመራ ኣላ ዶ? 0
a--zī -am--- ala -o? a---- k----- a-- d-- a-i-ī k-m-r- a-a d-? -------------------- abizī kamera ala do?
Necessito un ordinador. ኮ---- የድ-የኒ ኣ- ። ኮ---- የ---- ኣ- ። ኮ-ፒ-ር የ-ል-ኒ ኣ- ። ---------------- ኮምፒተር የድልየኒ ኣሎ ። 0
komi---e-- y-di--ye---a-o-። k--------- y--------- a-- ። k-m-p-t-r- y-d-l-y-n- a-o ። --------------------------- komipīteri yediliyenī alo ።
Vull enviar un correu electrònic. ኢመይ--ክ-ድድ----። ኢ--- ክ--- ደ--- ኢ-ይ- ክ-ድ- ደ-የ- -------------- ኢመይል ክሰድድ ደልየ። 0
ī----li--i-edidi -e--ye። ī------ k------- d------ ī-e-i-i k-s-d-d- d-l-y-። ------------------------ īmeyili kisedidi deliye።
Hi ha un ordinador aquí? ኣብዚ-ኮም--- ኣሎ-ዶ? ኣ-- ኮ---- ኣ- ዶ- ኣ-ዚ ኮ-ፒ-ር ኣ- ዶ- --------------- ኣብዚ ኮምፒተር ኣሎ ዶ? 0
abiz- -omip--e---alo -o? a---- k--------- a-- d-- a-i-ī k-m-p-t-r- a-o d-? ------------------------ abizī komipīteri alo do?
Necessito un bolígraf. መ-ሓፊ-ፒሮ---ል-ኒ----። መ--- ፒ- የ---- ኣ- ። መ-ሓ- ፒ- የ-ል-ኒ ኣ- ። ------------------ መጽሓፊ ፒሮ የድልየኒ ኣሎ ። 0
m---’-h-a-- pīro-ye-ili---ī a-o ። m---------- p--- y--------- a-- ። m-t-’-h-a-ī p-r- y-d-l-y-n- a-o ። --------------------------------- mets’iḥafī pīro yediliyenī alo ።
Vull escriure alguna cosa. ገለ--ጽሕ---ልየ። ገ- ክ--- ደ--- ገ- ክ-ሕ- ደ-የ- ------------ ገለ ክጽሕፍ ደልየ። 0
gel- -its’-h-i-- del-y-። g--- k---------- d------ g-l- k-t-’-h-i-i d-l-y-። ------------------------ gele kits’iḥifi deliye።
Hi ha un full de paper i un bolígraf? ኣ-ዚ --ቐትን-ፒ-ን----ዶ? ኣ-- ወ---- ፒ-- ኣ- ዶ- ኣ-ዚ ወ-ቐ-ን ፒ-ን ኣ- ዶ- ------------------- ኣብዚ ወረቐትን ፒሮን ኣሎ ዶ? 0
a-i-ī werek-’e---i---roni alo--o? a---- w----------- p----- a-- d-- a-i-ī w-r-k-’-t-n- p-r-n- a-o d-? --------------------------------- abizī wereḵ’etini pīroni alo do?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Traduccions informàtiques

Si una persona vol traduir una obra ha d'abonar, sovint, una suma de diners considerable. Els traductors o intèrprets professionals són cars. Amb tot, cada vegada es dóna més importància a la comprensió d'altres llengües. Els informàtics i lingüistes computacionals intenten resoldre aquest problema. Treballen des de fa temps en el desenvolupament d'eines i programes de traducció. Actualment s'han creat alguns programes diferents. Les traduccions informàtiques no destaquen per la seva qualitat. Però els programadors no en tenen la culpa! Els idiomes són construccions molt complexes. D'altra banda, els ordinadors es basen en simples principis matemàtics. Però això no sempre es pot processar la informació lingüística de forma apropiada. Un programa de traducció ha d'aprendre una llengua en la seva totalitat. Per això els experts han de ensenyar milers de paraules i regles. Això és una tasca pràcticament impossible. És més senzill deixar que l'ordinador calculi. Això sí que ho pot fer molt bé! Un ordinador pot calcular les combinacions més freqüents. Pot registrar, per exemple, quines paraules van acompanyades d'altres més sovint. Per a tal fi, cal proveir l'ordinador amb textos de diferents llengües. Així aprèn a reconèixer les construccions típiques de cada llengua determinada. Aquest mètode estadístic serveix per millorar les traduccions automàtiques. Tanmateix, els ordinadors no poden substituir els humans. Cap màquina pot substituir el cervell humà. De manera que traductors i intèrprets continuaran havent de treballar durant molt de temps! En el futur, és molt probable que els ordinadors puguin traduir textos senzills. D'altra banda, les cançons, els poemes i la literatura en general necessiten un element viu. Viuen del sentit humana del llenguatge. I està bé que sigui així...