Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   ti መስተጻምር 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [ተስዓንኣርባዕተን]

94 [tesi‘ani’ariba‘iteni]

መስተጻምር 1

[mesitets’amiri 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. ጽና-/ጽ-ሒ--ናብ-ክሳብ ዝ--እ። ጽ------ ዝ-- ክ-- ዝ---- ጽ-ሕ-ጽ-ሒ ዝ-ብ ክ-ብ ዝ-ድ-። --------------------- ጽናሕ/ጽንሒ ዝናብ ክሳብ ዝውድእ። 0
ts-i-ah-i/----ni-̣- -in--i -i-a-i zi-i-i-i። t------------------ z----- k----- z-------- t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī z-n-b- k-s-b- z-w-d-’-። ------------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī zinabi kisabi ziwidi’i።
Espera fins que (jo) acabi. ጽና-/ጽን- ---ክ-ብ -ውድ-። ጽ------ ኣ- ክ-- ዝ---- ጽ-ሕ-ጽ-ሒ ኣ- ክ-ብ ዝ-ድ-። -------------------- ጽናሕ/ጽንሒ ኣነ ክሳብ ዝውድእ። 0
t-’-na-̣-/---i-i-----n---is--- zi--d-’-። t------------------ a-- k----- z-------- t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī a-e k-s-b- z-w-d-’-። ---------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī ane kisabi ziwidi’i።
Espera fins que (ell) torni. ጽና-/ጽ-------ን---ምለ-። ጽ------ ክ-- ን- ዝ---- ጽ-ሕ-ጽ-ሒ ክ-ብ ን- ዝ-ለ-። -------------------- ጽናሕ/ጽንሒ ክሳብ ንሱ ዝምለስ። 0
ts’-nah-i/-s’ini--ī ---a-----su------esi። t------------------ k----- n--- z-------- t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī k-s-b- n-s- z-m-l-s-። ----------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī kisabi nisu zimilesi።
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. ክጽበ‘- ---- ክ-ብ ----። ክ---- ጸ--- ክ-- ዝ---- ክ-በ-የ ጸ-ረ- ክ-ብ ዝ-ቕ-። -------------------- ክጽበ‘የ ጸግረይ ክሳብ ዝነቕጽ። 0
k----ibe--- ts’-----y---i---- ---eḵ-i---i። k---------- t--------- k----- z------------ k-t-’-b-‘-e t-’-g-r-y- k-s-b- z-n-k-’-t-’-። ------------------------------------------- kits’ibe‘ye ts’egireyi kisabi zineḵ’its’i።
Espero fins que acabi la pel•lícula. ክጽ-‘-----ፊ-ም--ሳ--ዝ---። ክ---- እ- ፊ-- ክ-- ዝ---- ክ-በ-የ እ- ፊ-ም ክ-ብ ዝ-ድ-። ---------------------- ክጽበ‘የ እቲ ፊልም ክሳብ ዝውድእ። 0
k-t------y--i-- ---imi--isabi --widi-i። k---------- i-- f----- k----- z-------- k-t-’-b-‘-e i-ī f-l-m- k-s-b- z-w-d-’-። --------------------------------------- kits’ibe‘ye itī fīlimi kisabi ziwidi’i።
Espero que es posi verd el semàfor. ክ-በ----ብ--- ቀጠል- -ሳብ--ኸው-። ክ---- መ---- ቀ--- ክ-- ዝ---- ክ-በ-የ መ-ራ-ቲ ቀ-ል- ክ-ብ ዝ-ው-። -------------------------- ክጽበ‘የ መብራህቲ ቀጠልያ ክሳብ ዝኸውን። 0
kit-’---‘ye meb---hitī--’e---liy--k--abi-z---e-i-i። k---------- m--------- k--------- k----- z--------- k-t-’-b-‘-e m-b-r-h-t- k-e-’-l-y- k-s-b- z-h-e-i-i- --------------------------------------------------- kits’ibe‘ye mebirahitī k’et’eliya kisabi ziẖewini።
Quan te’n vas de vacances? መዓ- -ኻ-ናብ -ርፍ- ትኸ--? መ-- ኢ- ና- ዕ--- ት---- መ-ስ ኢ- ና- ዕ-ፍ- ት-ይ-? -------------------- መዓስ ኢኻ ናብ ዕርፍቲ ትኸይድ? 0
me‘a-i-īh-- --bi -----i-ī-t--------? m----- ī--- n--- ‘------- t--------- m-‘-s- ī-̱- n-b- ‘-r-f-t- t-h-e-i-i- ------------------------------------ me‘asi īẖa nabi ‘irifitī tiẖeyidi?
Abans de les vacances d’estiu? ቅ-ሚ--ይ ሃጋይ---ፍ-? ቅ-- ና- ሃ-- ዕ---- ቅ-ሚ ና- ሃ-ይ ዕ-ፍ-? ---------------- ቅድሚ ናይ ሃጋይ ዕርፍቲ? 0
k-idi-ī--ayi--aga---‘---fi--? k------ n--- h----- ‘-------- k-i-i-ī n-y- h-g-y- ‘-r-f-t-? ----------------------------- k’idimī nayi hagayi ‘irifitī?
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. እወ፣ ቅ-- ሃጋ- -ር-ቲ--ጅምር። እ-- ቅ-- ሃ-- ዕ--- ዝ---- እ-፣ ቅ-ሚ ሃ-ይ ዕ-ፍ- ዝ-ም-። ---------------------- እወ፣ ቅድሚ ሃጋይ ዕርፍቲ ዝጅምር። 0
iw---k--d--ī---ga----i--fitī-zij--iri። i--- k------ h----- ‘------- z-------- i-e- k-i-i-ī h-g-y- ‘-r-f-t- z-j-m-r-። -------------------------------------- iwe፣ k’idimī hagayi ‘irifitī zijimiri።
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. ክረም- ከይመ---- ---ናሕ- -ዕር---ኻ-። ክ--- ከ--- ከ- ነ- ና-- የ--- ኢ- ። ክ-ም- ከ-መ- ከ- ነ- ና-ሲ የ-ር- ኢ- ። ----------------------------- ክረምቲ ከይመጸ ከሎ ነቲ ናሕሲ የዕርዮ ኢኻ ። 0
kir--it- k----e---e--elo-ne----aḥ--ī -e--riyo--h-a ። k------- k--------- k--- n--- n------ y------- ī--- ። k-r-m-t- k-y-m-t-’- k-l- n-t- n-h-i-ī y-‘-r-y- ī-̱- ። ----------------------------------------------------- kiremitī keyimets’e kelo netī naḥisī ye‘iriyo īẖa ።
Renta’t les mans abans de seure a taula. ኣ- ጣ----ፍ ከ-በልካ--ድ- ተ--ብ-። ኣ- ጣ-- ኮ- ከ---- ኢ-- ተ--- ። ኣ- ጣ-ላ ኮ- ከ-በ-ካ ኢ-ካ ተ-ጸ- ። -------------------------- ኣብ ጣውላ ኮፍ ከይበልካ ኢድካ ተሓጸብ ። 0
abi--’-w-----o-i -eyib--ika ī-ik--teh-ats-eb--። a-- t------ k--- k--------- ī---- t---------- ። a-i t-a-i-a k-f- k-y-b-l-k- ī-i-a t-h-a-s-e-i ። ----------------------------------------------- abi t’awila kofi keyibelika īdika teḥats’ebi ።
Tanca la finestra abans de sortir. ናብ -ገ ከይ--- ----መ-ኮ- ዕ-ዎ-። ና- ደ- ከ---- ከ-- መ--- ዕ-- ። ና- ደ- ከ-ወ-ካ ከ-ኻ መ-ኮ- ዕ-ዎ ። -------------------------- ናብ ደገ ከይወጻካ ከሎኻ መስኮት ዕጸዎ ። 0
na-- --ge---y-wet--a---k--oh--------ot- ---s’-w- ። n--- d--- k----------- k------ m------- ‘------- ። n-b- d-g- k-y-w-t-’-k- k-l-h-a m-s-k-t- ‘-t-’-w- ። -------------------------------------------------- nabi dege keyiwets’aka keloẖa mesikoti ‘its’ewo ።
Quan véns a casa? መዓስ--ኻ --ዛ ትመጽ-? መ-- ኢ- ን-- ት---- መ-ስ ኢ- ን-ዛ ት-ጽ-? ---------------- መዓስ ኢኻ ንገዛ ትመጽእ? 0
me‘asi -----nigez----m---’-’i? m----- ī--- n----- t---------- m-‘-s- ī-̱- n-g-z- t-m-t-’-’-? ------------------------------ me‘asi īẖa nigeza timets’i’i?
Després de la classe? ድሕሪ---ህ-ቲ? ድ-- ት----- ድ-ሪ ት-ህ-ቲ- ---------- ድሕሪ ትምህርቲ? 0
di--i-ī -i-----it-? d------ t---------- d-h-i-ī t-m-h-r-t-? ------------------- diḥirī timihiritī?
Sí, després que s’hagi acabat la classe. እ-፣ ት---- -ስ-ወ--። እ-- ት---- ም- ወ--- እ-፣ ት-ህ-ቲ ም- ወ-አ- ----------------- እወ፣ ትምህርቲ ምስ ወድአ። 0
i--፣--i---iri---misi---d-’-። i--- t--------- m--- w------ i-e- t-m-h-r-t- m-s- w-d-’-። ---------------------------- iwe፣ timihiritī misi wedi’ā።
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. ድ-- -ቲ ----፣ ክሰ-----ክ-ልን-ኔ-። ድ-- እ- ሓ-- ፣ ክ--- ኣ----- ኔ-- ድ-ሪ እ- ሓ-ጋ ፣ ክ-ር- ኣ-ክ-ል- ኔ-። ---------------------------- ድሕሪ እቲ ሓደጋ ፣ ክሰርሕ ኣይክእልን ኔሩ። 0
diḥir--it--ḥa-eg- ፣ kiseri-̣i ay------i-i-nēr-። d------ i-- h------ ፣ k-------- a---------- n---- d-h-i-ī i-ī h-a-e-a ፣ k-s-r-h-i a-i-i-i-i-i n-r-። ------------------------------------------------- diḥirī itī ḥadega ፣ kiseriḥi ayiki’ilini nēru።
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. እ---ርሑ ምስ -ኣንዎ፣-----ብ-ኣ-ሪካ ዝ-ደ። እ- ስ-- ም- ሰ---- ኢ- ና- ኣ--- ዝ--- እ- ስ-ሑ ም- ሰ-ን-፣ ኢ- ና- ኣ-ሪ- ዝ-ደ- ------------------------------- እቲ ስርሑ ምስ ሰኣንዎ፣ ኢዩ ናብ ኣመሪካ ዝኸደ። 0
i-ī---r-ḥu mi-- -e---i----īy------ a-e-ī-a----̱e--። i-- s------ m--- s-------- ī-- n--- a------ z------- i-ī s-r-h-u m-s- s-’-n-w-፣ ī-u n-b- a-e-ī-a z-h-e-e- ---------------------------------------------------- itī siriḥu misi se’aniwo፣ īyu nabi amerīka ziẖede።
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. ድ------ኣመሪካ ምኻ---ዩ ---- ኮ--። ድ-- ና- ኣ--- ም-- ኢ- ሃ--- ኮ--- ድ-ሪ ና- ኣ-ሪ- ም-ዱ ኢ- ሃ-ታ- ኮ-ኑ- ---------------------------- ድሕሪ ናብ ኣመሪካ ምኻዱ ኢዩ ሃብታም ኮይኑ። 0
di-̣i-ī--a-i-a-erī-a-m-h-ad--īy----b-tam-----i--። d------ n--- a------ m------ ī-- h------- k------ d-h-i-ī n-b- a-e-ī-a m-h-a-u ī-u h-b-t-m- k-y-n-። ------------------------------------------------- diḥirī nabi amerīka miẖadu īyu habitami koyinu።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...