Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ti ገለ (ገድነት)

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [ሰብዓንክልተን]

72 [sebi‘anikiliteni]

ገለ (ገድነት)

[gele (gedineti)]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
haver de ገ-ን ገ-- ገ-ን --- ገድን 0
g--ini g----- g-d-n- ------ gedini
Haig d’enviar una carta. እ---ብ---ገድ- ክሰ----ኒ። እ- ደ--- ገ-- ክ-- ኣ--- እ- ደ-ዳ- ገ-ን ክ-ዶ ኣ-ኒ- -------------------- እቲ ደብዳበ ገድን ክሰዶ ኣለኒ። 0
i-ī deb---b- -e-i-- -i-e---a-enī። i-- d------- g----- k----- a----- i-ī d-b-d-b- g-d-n- k-s-d- a-e-ī- --------------------------------- itī debidabe gedini kisedo alenī።
Haig de pagar l’hotel. እቲ -ተል-ግድ- ---- ኣለኒ። እ- ሆ-- ግ-- ክ--- ኣ--- እ- ሆ-ል ግ-ን ክ-ፍ- ኣ-ኒ- -------------------- እቲ ሆተል ግድን ክኸፍሎ ኣለኒ። 0
i-ī ho--l--gid--i ki-̱e-----a-e-ī። i-- h----- g----- k-------- a----- i-ī h-t-l- g-d-n- k-h-e-i-o a-e-ī- ---------------------------------- itī hoteli gidini kiẖefilo alenī።
T’has de llevar d’hora. ግድን --ሆ-ክትትስ---ለካ። ግ-- ን-- ክ---- ኣ--- ግ-ን ን-ሆ ክ-ት-እ ኣ-ካ- ------------------ ግድን ንግሆ ክትትስእ ኣለካ። 0
gidini---g--o--it--i-i’i-a---a። g----- n----- k--------- a----- g-d-n- n-g-h- k-t-t-s-’- a-e-a- ------------------------------- gidini nigiho kititisi’i aleka።
Has de treballar molt. ብዙ- -ት-ርሕ-ኣ--። ብ-- ክ---- ኣ--- ብ-ሕ ክ-ሰ-ሕ ኣ-ካ- -------------- ብዙሕ ክትሰርሕ ኣለካ። 0
bi--ḥ----ti-eriḥi-a----። b------ k---------- a----- b-z-h-i k-t-s-r-h-i a-e-a- -------------------------- bizuḥi kitiseriḥi aleka።
Has d’arribar a temps. ሰዓ-ካ ከ-ኽብር -ለ-። ሰ--- ከ---- ኣ--- ሰ-ት- ከ-ኽ-ር ኣ-ካ- --------------- ሰዓትካ ከተኽብር ኣለካ። 0
se‘-t--- ket----b-----l---። s------- k---------- a----- s-‘-t-k- k-t-h-i-i-i a-e-a- --------------------------- se‘atika keteẖibiri aleka።
(Ell) ha de posar benzina. ንሱ ነ-ዲ --ልእ --ዎ። ን- ነ-- ክ--- ኣ--- ን- ነ-ዲ ክ-ል- ኣ-ዎ- ---------------- ንሱ ነዳዲ ክመልእ ኣለዎ። 0
ni-u nedad- ----l--i --e--። n--- n----- k------- a----- n-s- n-d-d- k-m-l-’- a-e-o- --------------------------- nisu nedadī kimeli’i alewo።
(Ell) ha de reparar el cotxe. ን--ንታ-መኪና-ከዕ-ያ--ለ-። ን- ን- መ-- ከ--- ኣ--- ን- ን- መ-ና ከ-ር- ኣ-ዎ- ------------------- ንሱ ንታ መኪና ከዕርያ ኣለዎ። 0
nisu--ita----īn--k-‘--i-a a-e--። n--- n--- m----- k------- a----- n-s- n-t- m-k-n- k-‘-r-y- a-e-o- -------------------------------- nisu nita mekīna ke‘iriya alewo።
(Ell) ha de rentar el cotxe. ን---- መኪ- ክሓ-ባ ኣለ-። ን- ነ- መ-- ክ--- ኣ--- ን- ነ- መ-ና ክ-ጽ- ኣ-ዎ- ------------------- ንሱ ነታ መኪና ክሓጽባ ኣለዎ። 0
nisu ---a --k--- -ih---s’i---a--wo። n--- n--- m----- k---------- a----- n-s- n-t- m-k-n- k-h-a-s-i-a a-e-o- ----------------------------------- nisu neta mekīna kiḥats’iba alewo።
(Ella) ha de fer compres. ንሳ ኣ----ክትገዝእ-ኣ--። ን- ኣ--- ክ---- ኣ--- ን- ኣ-ቬ- ክ-ገ-እ ኣ-ዋ- ------------------ ንሳ ኣስቬዛ ክትገዝእ ኣለዋ። 0
n--- a--v-za ki-i-ez----a---a። n--- a------ k--------- a----- n-s- a-i-ē-a k-t-g-z-’- a-e-a- ------------------------------ nisa asivēza kitigezi’i alewa።
(Ella) ha de netejar l’apartament. ን--ነ--መ-በ- --ሊ-ከተ-ሪዮ-ኣለ-። ን- ነ- መ--- ክ-- ከ---- ኣ--- ን- ነ- መ-በ- ክ-ሊ ከ-ጽ-ዮ ኣ-ዋ- ------------------------- ንሳ ነቲ መንበሪ ክፍሊ ከተጽሪዮ ኣለዋ። 0
ni-a -etī-me-i-e-ī--i---ī -e-e-s-irī-- ----a። n--- n--- m------- k----- k----------- a----- n-s- n-t- m-n-b-r- k-f-l- k-t-t-’-r-y- a-e-a- --------------------------------------------- nisa netī meniberī kifilī ketets’irīyo alewa።
(Ella) ha de rentar la roba. ክዳውንቲ-ክትሓጽቦ -ለዋ። ክ---- ክ---- ኣ--- ክ-ው-ቲ ክ-ሓ-ቦ ኣ-ዋ- ---------------- ክዳውንቲ ክትሓጽቦ ኣለዋ። 0
kid--i---ī---tiḥ------o ale-a። k--------- k------------ a----- k-d-w-n-t- k-t-h-a-s-i-o a-e-a- ------------------------------- kidawinitī kitiḥats’ibo alewa።
Hem d’anar de seguida a l’escola. ሕጂ-ና- ቤ- ትምህ-- -ን-ይ--ኣ--። ሕ- ና- ቤ- ት---- ክ---- ኣ--- ሕ- ና- ቤ- ት-ህ-ቲ ክ-ከ-ድ ኣ-ና- ------------------------- ሕጂ ናብ ቤት ትምህርቲ ክንከይድ ኣለና። 0
ḥijī---b- -ē---tim---rit- k-n-ke-i-i--lena። h---- n--- b--- t--------- k--------- a----- h-i-ī n-b- b-t- t-m-h-r-t- k-n-k-y-d- a-e-a- -------------------------------------------- ḥijī nabi bēti timihiritī kinikeyidi alena።
Hem d’anar de seguida a treballar. ሕ--ግ---ና--ስ-ሕ ----ድ-ኣለ-። ሕ- ግ-- ና- ስ-- ክ---- ኣ--- ሕ- ግ-ን ና- ስ-ሕ ክ-ከ-ድ ኣ-ና- ------------------------ ሕጂ ግድን ናብ ስራሕ ክንከይድ ኣለና። 0
ḥij--g---ni -a-i-s-ra--i-k-ni------ alen-። h---- g----- n--- s------ k--------- a----- h-i-ī g-d-n- n-b- s-r-h-i k-n-k-y-d- a-e-a- ------------------------------------------- ḥijī gidini nabi siraḥi kinikeyidi alena።
Hem d’anar de seguida al metge. ንሕ- ግድን----ሓኪም ክ-ከ-- --ና። ን-- ግ-- ና- ሓ-- ክ---- ኣ--- ን-ና ግ-ን ና- ሓ-ም ክ-ከ-ድ ኣ-ና- ------------------------- ንሕና ግድን ናብ ሓኪም ክንከይድ ኣለና። 0
nih-i-- -i-i-- ---i--̣---m- -i---e-i-- -l--a። n------ g----- n--- h------ k--------- a----- n-h-i-a g-d-n- n-b- h-a-ī-i k-n-k-y-d- a-e-a- --------------------------------------------- niḥina gidini nabi ḥakīmi kinikeyidi alena።
Heu d’esperar l’autobús. ን-ኻ--ም ኣ--ቡ--ክ---ዩ--ለኩም። ን----- ኣ---- ክ---- ኣ---- ን-ኻ-ኩ- ኣ-ቶ-ስ ክ-ጽ-ዩ ኣ-ኩ-። ------------------------ ንስኻትኩም ኣውቶቡስ ክትጽበዩ ኣለኩም። 0
n-si--a-ik--i-aw-to-us- ki-----i-e-- -le-u-i። n------------ a-------- k----------- a------- n-s-h-a-i-u-i a-i-o-u-i k-t-t-’-b-y- a-e-u-i- --------------------------------------------- nisiẖatikumi awitobusi kitits’ibeyu alekumi።
Heu d’esperar el tren. ንስ-ት-ም-ባ-ር-ክ-ጽበ---ለ--። ን----- ባ-- ክ---- ኣ---- ን-ኻ-ኩ- ባ-ር ክ-ጽ-ዩ ኣ-ኩ-። ---------------------- ንስኻትኩም ባቡር ክትጽበዩ ኣለኩም። 0
nisi-----kumi -a-u---k--its-i-e----leku--። n------------ b----- k----------- a------- n-s-h-a-i-u-i b-b-r- k-t-t-’-b-y- a-e-u-i- ------------------------------------------ nisiẖatikumi baburi kitits’ibeyu alekumi።
Heu d’esperar el taxi. ን--ት-ም--ክ--ክ--በዩ--ለኩ-። ን----- ታ-- ክ---- ኣ---- ን-ኻ-ኩ- ታ-ሲ ክ-ጽ-ዩ ኣ-ኩ-። ---------------------- ንስኻትኩም ታክሲ ክትጽበዩ ኣለኩም። 0
n--i---ti-----tak-sī -i-its-i-e-----ek-mi። n------------ t----- k----------- a------- n-s-h-a-i-u-i t-k-s- k-t-t-’-b-y- a-e-u-i- ------------------------------------------ nisiẖatikumi takisī kitits’ibeyu alekumi።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...