Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   ti ገለ ምኽንያት ምሃብ 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [ሰብዓንሽዱሽተን]

76 [sebi‘anishidushiteni]

ገለ ምኽንያት ምሃብ 2

[gele miẖiniyati mihabi 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Per què no vas venir? ስ--ን-- ኢ- ዘይ-ጻእካ? ስለምንታይ ኢኻ ዘይመጻእካ? ስ-ም-ታ- ኢ- ዘ-መ-እ-? ----------------- ስለምንታይ ኢኻ ዘይመጻእካ? 0
s-l---nit-y---ẖ- -----ets--’i-a? sileminitayi īh-a zeyimets’a’ika? s-l-m-n-t-y- ī-̱- z-y-m-t-’-’-k-? --------------------------------- sileminitayi īẖa zeyimets’a’ika?
Estava malalt / -a. ሓሚ--ኔረ። ሓሚመ ኔረ። ሓ-መ ኔ-። ------- ሓሚመ ኔረ። 0
h-----e -ēr-። h-amīme nēre። h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥamīme nēre።
No vaig venir perquè estava malalt / -a. ሓ-መ ------ኩ እ---ይ-ጻእ-። ሓሚመ ስለዝነበርኩ እየ ዘይመጻእኩ። ሓ-መ ስ-ዝ-በ-ኩ እ- ዘ-መ-እ-። ---------------------- ሓሚመ ስለዝነበርኩ እየ ዘይመጻእኩ። 0
ḥa-ī---s--ez-ne-e-i-u ----z-yi---s’-----። h-amīme silezineberiku iye zeyimets’a’iku። h-a-ī-e s-l-z-n-b-r-k- i-e z-y-m-t-’-’-k-። ------------------------------------------ ḥamīme silezineberiku iye zeyimets’a’iku።
Per què no va venir (ella)? ስለም-ታ---- ን---ይመጸት? ስለምንታይ ኢያ ንሳ ዘይመጸት? ስ-ም-ታ- ኢ- ን- ዘ-መ-ት- ------------------- ስለምንታይ ኢያ ንሳ ዘይመጸት? 0
si----n-t-y--ī-a---sa zey-m-ts’et-? sileminitayi īya nisa zeyimets’eti? s-l-m-n-t-y- ī-a n-s- z-y-m-t-’-t-? ----------------------------------- sileminitayi īya nisa zeyimets’eti?
Estava cansada. ደ-ማ-ኔራ። ደኺማ ኔራ። ደ-ማ ኔ-። ------- ደኺማ ኔራ። 0
de--ī-a -ēr-። deh-īma nēra። d-h-ī-a n-r-። ------------- deẖīma nēra።
No va venir perquè estava cansada. ደኺ---ለ----- -ይመጸትን-። ደኺማ ስለዝነበረት ኣይመጸትን ። ደ-ማ ስ-ዝ-በ-ት ኣ-መ-ት- ። -------------------- ደኺማ ስለዝነበረት ኣይመጸትን ። 0
deh--ma--i--z--eb--et--ayimets’-t--- ። deh-īma silezinebereti ayimets’etini ። d-h-ī-a s-l-z-n-b-r-t- a-i-e-s-e-i-i ። -------------------------------------- deẖīma silezinebereti ayimets’etini ።
Per què no ha vingut (ell)? ንሱ -ለ---- ኣይ--ን። ንሱ ስለምንታይ ኣይመጸን። ን- ስ-ም-ታ- ኣ-መ-ን- ---------------- ንሱ ስለምንታይ ኣይመጸን። 0
n-su s-lem---tay--ayi-e--’en-። nisu sileminitayi ayimets’eni። n-s- s-l-m-n-t-y- a-i-e-s-e-i- ------------------------------ nisu sileminitayi ayimets’eni።
No en tenia ganes. ድልየ- -ይ---ን። ድልየት ኣይነበሮን። ድ-የ- ኣ-ነ-ሮ-። ------------ ድልየት ኣይነበሮን። 0
di----ti----neb-ro-i። diliyeti ayineberoni። d-l-y-t- a-i-e-e-o-i- --------------------- diliyeti ayineberoni።
No ha vingut perquè no en tenia ganes. ን--ኣይመ-- መኽ--ቱ-ድ-የት-ስለዘይነ-ሮ። ንሱ ኣይመጸን መኽንያቱ ድልየት ስለዘይነበሮ። ን- ኣ-መ-ን መ-ን-ቱ ድ-የ- ስ-ዘ-ነ-ሮ- ---------------------------- ንሱ ኣይመጸን መኽንያቱ ድልየት ስለዘይነበሮ። 0
n-s--a-i--t--e----e--i-iyat- -------i-sil-ze-----e-o። nisu ayimets’eni meh-iniyatu diliyeti silezeyinebero። n-s- a-i-e-s-e-i m-h-i-i-a-u d-l-y-t- s-l-z-y-n-b-r-። ----------------------------------------------------- nisu ayimets’eni meẖiniyatu diliyeti silezeyinebero።
Per què no heu vingut? ንስ-ት---ስ-ምንታይ--ይመ-ኹም? ንስኻትኩም ስለምንታይ ዘይመጻኹም? ን-ኻ-ኩ- ስ-ም-ታ- ዘ-መ-ኹ-? --------------------- ንስኻትኩም ስለምንታይ ዘይመጻኹም? 0
n-sih-a-iku-i sil-m-n-ta-i--ey------aẖ---? nisih-atikumi sileminitayi zeyimets’ah-umi? n-s-h-a-i-u-i s-l-m-n-t-y- z-y-m-t-’-h-u-i- ------------------------------------------- nisiẖatikumi sileminitayi zeyimets’aẖumi?
El cotxe se’ns va espatllar. መኪና ----ያት--። መኪና ተባላሽያትና ። መ-ና ተ-ላ-ያ-ና ። ------------- መኪና ተባላሽያትና ። 0
m-k-n--te-----hi-a--n--። mekīna tebalashiyatina ። m-k-n- t-b-l-s-i-a-i-a ። ------------------------ mekīna tebalashiyatina ።
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. መኪናና ----በ---------ይ-ጻእና ። መኪናና ስለዝተበላሸወት ኢና ዝይመጻእና ። መ-ና- ስ-ዝ-በ-ሸ-ት ኢ- ዝ-መ-እ- ። -------------------------- መኪናና ስለዝተበላሸወት ኢና ዝይመጻእና ። 0
me--n-------e-it-b---s--wet- ----ziyi--ts’a’-na-። mekīnana silezitebelasheweti īna ziyimets’a’ina ። m-k-n-n- s-l-z-t-b-l-s-e-e-i ī-a z-y-m-t-’-’-n- ። ------------------------------------------------- mekīnana silezitebelasheweti īna ziyimets’a’ina ።
Per què no ha vingut la gent? እ-ም-ሰባ--ስለም--- --ም ዘ---ኡ? እቶም ሰባት ስለምንታይ ኢዮም ዘይመጽኡ? እ-ም ሰ-ት ስ-ም-ታ- ኢ-ም ዘ-መ-ኡ- ------------------------- እቶም ሰባት ስለምንታይ ኢዮም ዘይመጽኡ? 0
it--i -eb--i--il---ni---- īyo-------m-t--i’-? itomi sebati sileminitayi īyomi zeyimets’i’u? i-o-i s-b-t- s-l-m-n-t-y- ī-o-i z-y-m-t-’-’-? --------------------------------------------- itomi sebati sileminitayi īyomi zeyimets’i’u?
Han perdut el tren. ባቡር ገ-ፋ-ም----። ባቡር ገዲፋቶም ከይዳ። ባ-ር ገ-ፋ-ም ከ-ዳ- -------------- ባቡር ገዲፋቶም ከይዳ። 0
babur- ge-īf--o-- ------። baburi gedīfatomi keyida። b-b-r- g-d-f-t-m- k-y-d-። ------------------------- baburi gedīfatomi keyida።
No han vingut perquè han perdut el tren. ባ---ገ-ፋቶ--ሰ---------- ---ጹ ። ባቡር ገዲፋቶም ሰለ ዝኸደት እዮም ዘይመጹ ። ባ-ር ገ-ፋ-ም ሰ- ዝ-ደ- እ-ም ዘ-መ- ። ---------------------------- ባቡር ገዲፋቶም ሰለ ዝኸደት እዮም ዘይመጹ ። 0
b-b-ri---dī---o-i s-l- zih--d-ti -------e---e--’u-። baburi gedīfatomi sele zih-edeti iyomi zeyimets’u ። b-b-r- g-d-f-t-m- s-l- z-h-e-e-i i-o-i z-y-m-t-’- ። --------------------------------------------------- baburi gedīfatomi sele ziẖedeti iyomi zeyimets’u ።
Per què no has vingut? ስለ-ን----ኻ-----እካ? ስለምንታይ ኢኻ ዘይመጻእካ? ስ-ም-ታ- ኢ- ዘ-መ-እ-? ----------------- ስለምንታይ ኢኻ ዘይመጻእካ? 0
s-le-i---a-----̱a --y--e--’---ka? sileminitayi īh-a zeyimets’a’ika? s-l-m-n-t-y- ī-̱- z-y-m-t-’-’-k-? --------------------------------- sileminitayi īẖa zeyimets’a’ika?
No podia. ኣይተፍ--ለ-- -ሩ። ኣይተፍቐደለይን ኔሩ። ኣ-ተ-ቐ-ለ-ን ኔ-። ------------- ኣይተፍቐደለይን ኔሩ። 0
a---efiḵ-e-------- nēr-። ayitefik-’edeleyini nēru። a-i-e-i-̱-e-e-e-i-i n-r-። ------------------------- ayitefiḵ’edeleyini nēru።
No he vingut perquè no podia fer-ho. ፍ-ድ ስ------ኒ-ኢየ ዘ-መ--ኩ፣። ፍቓድ ስለዘይነበረኒ ኢየ ዘይመጻእኩ፣። ፍ-ድ ስ-ዘ-ነ-ረ- ኢ- ዘ-መ-እ-፣- ------------------------ ፍቓድ ስለዘይነበረኒ ኢየ ዘይመጻእኩ፣። 0
fi--’--- s-l-z-yi-ebe---ī ----z-----t-’-’ik-፣። fik-’adi silezeyineberenī īye zeyimets’a’iku፣። f-k-’-d- s-l-z-y-n-b-r-n- ī-e z-y-m-t-’-’-k-፣- ---------------------------------------------- fiḵ’adi silezeyineberenī īye zeyimets’a’iku፣።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...