Manual de conversa

ca Passat 2   »   ti ሕሉፍ 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [ሰማንያንክልተን]

82 [semaniyanikiliteni]

ሕሉፍ 2

[ḥilufi 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? ግድ---ዩ-ኣ-ቡላን---ት--ዕ ----? ግ-- ዲ- ኣ----- ክ---- ዘ-- ? ግ-ን ዲ- ኣ-ቡ-ን- ክ-ጽ-ዕ ዘ-ካ ? ------------------------- ግድን ዲዩ ኣምቡላንስ ክትጽውዕ ዘለካ ? 0
g----i -īy- a----la-i---ki--ts-iwi‘i zelek- ? g----- d--- a---------- k----------- z----- ? g-d-n- d-y- a-i-u-a-i-i k-t-t-’-w-‘- z-l-k- ? --------------------------------------------- gidini dīyu amibulanisi kitits’iwi‘i zeleka ?
Havies de trucar al metge? ግድን -- ሓ-ም ክትጽ-ዕ----? ግ-- ሓ- ሓ-- ክ---- ዘ--- ግ-ን ሓ- ሓ-ም ክ-ጽ-ዕ ዘ-ካ- --------------------- ግድን ሓደ ሓኪም ክትጽውዕ ዘለካ? 0
g----i -̣ade---a--m--k--i-s’i---i ze-eka? g----- h---- h------ k----------- z------ g-d-n- h-a-e h-a-ī-i k-t-t-’-w-‘- z-l-k-? ----------------------------------------- gidini ḥade ḥakīmi kitits’iwi‘i zeleka?
Havies de trucar a la policia? ግ-ን -ፖሊ- --ጽ---? ግ-- ን--- ክ---- ? ግ-ን ን-ሊ- ክ-ጽ-ዕ ? ---------------- ግድን ንፖሊስ ክትጽውዕ ? 0
gi-i-----p-l--i ---it--i---i-? g----- n------- k----------- ? g-d-n- n-p-l-s- k-t-t-’-w-‘- ? ------------------------------ gidini nipolīsi kitits’iwi‘i ?
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. እቲ-ቁ-- --ፎ-------ዶ- ክሳብ-ሕ--ኔሩኒ-። እ- ቁ-- ተ--- ኣ--- ዶ- ክ-- ሕ- ኔ-- ። እ- ቁ-ሪ ተ-ፎ- ኣ-ኩ- ዶ- ክ-ብ ሕ- ኔ-ኒ ። -------------------------------- እቲ ቁጽሪ ተለፎን ኣለኩም ዶ? ክሳብ ሕጂ ኔሩኒ ። 0
i---k-ut-’--- te-e--n- --e--mi-d----is-b- h-ij-----unī ። i-- k-------- t------- a------ d-- k----- h---- n----- ። i-ī k-u-s-i-ī t-l-f-n- a-e-u-i d-? k-s-b- h-i-ī n-r-n- ። -------------------------------------------------------- itī k’uts’irī telefoni alekumi do? kisabi ḥijī nērunī ።
Té l’adreça? Fa no res la tenia. እቲ----ሻ-ኣ-ኩም--?-ክሳ---- ----። እ- ኣ--- ኣ--- ዶ- ክ-- ሕ- ኔ-- ። እ- ኣ-ራ- ኣ-ኩ- ዶ- ክ-ብ ሕ- ኔ-ኒ ። ---------------------------- እቲ ኣድራሻ ኣለኩም ዶ? ክሳብ ሕጂ ኔሩኒ ። 0
i-ī-a-ir---a-a--ku-- -o--ki-----h-ij---ērun- ። i-- a------- a------ d-- k----- h---- n----- ። i-ī a-i-a-h- a-e-u-i d-? k-s-b- h-i-ī n-r-n- ። ---------------------------------------------- itī adirasha alekumi do? kisabi ḥijī nērunī ።
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. እ- -ላ- --------ለ-ም ---ክ--------- ። እ- ፕ-- ና- ከ-- ኣ--- ዶ- ክ-- ሕ- ኔ-- ። እ- ፕ-ን ና- ከ-ማ ኣ-ኩ- ዶ- ክ-ብ ሕ- ኔ-ኒ ። ---------------------------------- እቲ ፕላን ናይ ከተማ ኣለኩም ዶ? ክሳብ ሕጂ ኔሩኒ ። 0
i---p------n-y----tema alekum- do--ki-abi --ij- ---u---። i-- p----- n--- k----- a------ d-- k----- h---- n----- ። i-ī p-l-n- n-y- k-t-m- a-e-u-i d-? k-s-b- h-i-ī n-r-n- ። -------------------------------------------------------- itī pilani nayi ketema alekumi do? kisabi ḥijī nērunī ።
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. ኣ----- ድ---ጺ-? ኣ-ሰዓ--ክመ-እ--ይ---ን። ኣ- ሰ-- ድ- መ--- ኣ---- ክ--- ኣ------ ኣ- ሰ-ቱ ድ- መ-ኡ- ኣ-ሰ-ቱ ክ-ጽ- ኣ-ከ-ለ-። --------------------------------- ኣብ ሰዓቱ ድዩ መጺኡ? ኣብሰዓቱ ክመጽእ ኣይከኣለን። 0
a-i---‘-t- --yu met--ī’-- -b---‘a-- -im---’-------k----e-i። a-- s----- d--- m-------- a-------- k--------- a----------- a-i s-‘-t- d-y- m-t-’-’-? a-i-e-a-u k-m-t-’-’- a-i-e-a-e-i- ----------------------------------------------------------- abi se‘atu diyu mets’ī’u? abise‘atu kimets’i’i ayike’aleni።
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. እቲ-------ቡዎ--? -ሱ እ- መገ--ክረኽቦ--ይ--ለ-። እ- መ-- ረ--- ዶ- ን- እ- መ-- ክ--- ኣ------ እ- መ-ዲ ረ-ቡ- ዶ- ን- እ- መ-ዲ ክ-ኽ- ኣ-ከ-ለ-። ------------------------------------- እቲ መገዲ ረኺቡዎ ዶ? ንሱ እቲ መገዲ ክረኽቦ ኣይከኣለን። 0
i-- -e-e-ī re---bu----o- ni-u---ī -eged- ----ẖ--- ay-k--a----። i-- m----- r-------- d-- n--- i-- m----- k-------- a----------- i-ī m-g-d- r-h-ī-u-o d-? n-s- i-ī m-g-d- k-r-h-i-o a-i-e-a-e-i- --------------------------------------------------------------- itī megedī reẖībuwo do? nisu itī megedī kireẖibo ayike’aleni።
T’entenia? No em podia entendre. ንሱ-ተ---ካ ዶ-ንሱ-ን-ይ-ክርድ-ኒ-ኣ--ኣ-ን። ን- ተ---- ዶ--- ን-- ክ---- ኣ------ ን- ተ-ዲ-ካ ዶ-ን- ን-ይ ክ-ድ-ኒ ኣ-ከ-ለ-። ------------------------------- ንሱ ተረዲኡካ ዶ?ንሱ ንዓይ ክርድኣኒ ኣይከኣለን። 0
n-s- -e-----uka-d-?-isu n--ay- k-ri---an-------’a-e-i። n--- t--------- d------ n----- k--------- a----------- n-s- t-r-d-’-k- d-?-i-u n-‘-y- k-r-d-’-n- a-i-e-a-e-i- ------------------------------------------------------ nisu teredī’uka do?nisu ni‘ayi kiridi’anī ayike’aleni።
Per què no vas poder arribar a l’hora? ስ-ም-ታይ--ሰ---ክትመ-እ ዘይከኣ-ካ? ስ----- ብ--- ክ---- ዘ------ ስ-ም-ታ- ብ-ዓ- ክ-መ-እ ዘ-ከ-ል-? ------------------------- ስለምንታይ ብሰዓቱ ክትመጽእ ዘይከኣልካ? 0
si--mini-ay--bi-e‘atu---timets’i’i-zeyike’al--a? s----------- b------- k----------- z------------ s-l-m-n-t-y- b-s-‘-t- k-t-m-t-’-’- z-y-k-’-l-k-? ------------------------------------------------ sileminitayi bise‘atu kitimets’i’i zeyike’alika?
Per què no vas poder trobar el camí? ስለ-ንታይ --- ክትረኽቦ--ይ-ኣልካ? ስ----- መ-- ክ---- ዘ------ ስ-ም-ታ- መ-ዲ ክ-ረ-ቦ ዘ-ከ-ል-? ------------------------ ስለምንታይ መገዲ ክትረኽቦ ዘይከኣልካ? 0
si--mi--t-yi--ege----it-reẖ-bo -e--k-’-l-ka? s----------- m----- k---------- z------------ s-l-m-n-t-y- m-g-d- k-t-r-h-i-o z-y-k-’-l-k-? --------------------------------------------- sileminitayi megedī kitireẖibo zeyike’alika?
Per què no el podies entendre? ስ-ምንታ- ን-- -ትርድኦ--ይ----? ስ----- ን-- ክ---- ዘ------ ስ-ም-ታ- ን-ኡ ክ-ር-ኦ ዘ-ከ-ል-? ------------------------ ስለምንታይ ንዕኡ ክትርድኦ ዘይከኣልካ? 0
sil---n----i ni‘i’u--it--idi’o-z-y-ke’ali--? s----------- n----- k--------- z------------ s-l-m-n-t-y- n-‘-’- k-t-r-d-’- z-y-k-’-l-k-? -------------------------------------------- sileminitayi ni‘i’u kitiridi’o zeyike’alika?
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. ቡስ-ስ---ነብ- ኣብ-ዓ----መ---ኣይከኣልኩ-። ቡ- ስ------ ኣ----- ክ--- ኣ------- ቡ- ስ-ዘ-ነ-ረ ኣ-ሰ-ተ- ክ-ጽ- ኣ-ከ-ል-ን- ------------------------------- ቡስ ስለዘይነብረ ኣብሰዓተይ ክመጽእ ኣይከኣልኩን። 0
b--i s-le-eyin-b----a------te-i-k-mets’i’i---ik-----k---። b--- s------------- a---------- k--------- a------------- b-s- s-l-z-y-n-b-r- a-i-e-a-e-i k-m-t-’-’- a-i-e-a-i-u-i- --------------------------------------------------------- busi silezeyinebire abise‘ateyi kimets’i’i ayike’alikuni።
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. ፕ-- ናይ---- ስ-ዘይነበረኒ--ዲ--ረክብ ----ልኩ-። ፕ-- ና- ከ-- ስ---------- ክ--- ኣ------- ፕ-ን ና- ከ-ማ ስ-ዘ-ነ-ረ-መ-ዲ ክ-ክ- ኣ-ከ-ል-ን- ------------------------------------ ፕላን ናይ ከተማ ስለዘይነበረኒመገዲ ክረክብ ኣይከኣልኩን። 0
pil-n--n-------e---si-e-eyineber-n-m---dī k--e--b--a-ik----ik---። p----- n--- k----- s--------------------- k------- a------------- p-l-n- n-y- k-t-m- s-l-z-y-n-b-r-n-m-g-d- k-r-k-b- a-i-e-a-i-u-i- ----------------------------------------------------------------- pilani nayi ketema silezeyineberenīmegedī kirekibi ayike’alikuni።
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. ሙ---ዓ---ሉ -- ዝነ-ረ --- --ድኦ---ከ---ን-። ሙ-- ዓ- ኢ- ስ- ዝ--- ን-- ክ--- ኣ------ ። ሙ-ቃ ዓ- ኢ- ስ- ዝ-በ- ን-ኡ ክ-ድ- ኣ-ከ-ል-ን ። ------------------------------------ ሙዚቃ ዓው ኢሉ ስለ ዝነበረ ንዕኡ ክርድኦ ኣይከኣልኩን ። 0
m-----a ‘-----l---ile --ne-er- ni-i’---i--d--o--y--e’-l--u-i ። m------ ‘--- ī-- s--- z------- n----- k------- a------------ ። m-z-k-a ‘-w- ī-u s-l- z-n-b-r- n-‘-’- k-r-d-’- a-i-e-a-i-u-i ። -------------------------------------------------------------- muzīk’a ‘awi īlu sile zinebere ni‘i’u kiridi’o ayike’alikuni ።
Vaig haver de prendre un taxi. ሓ- -ክሲ ክወ---ኔ-ኒ። ሓ- ታ-- ክ--- ኔ--- ሓ- ታ-ሲ ክ-ስ- ኔ-ኒ- ---------------- ሓደ ታክሲ ክወስድ ኔሩኒ። 0
h-a-- -ak--ī-kiwesi-i-nē--nī። h---- t----- k------- n------ h-a-e t-k-s- k-w-s-d- n-r-n-። ----------------------------- ḥade takisī kiwesidi nērunī።
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. ሓ----- ----ተ--ክገዝእ-ኔ-ኒ። ሓ- ፕ-- ና- ከ-- ክ--- ኔ--- ሓ- ፕ-ን ና- ከ-ማ ክ-ዝ- ኔ-ኒ- ----------------------- ሓደ ፕላን ናይ ከተማ ክገዝእ ኔሩኒ። 0
ḥa-e-p---ni n-y----te-a k-----’- -----ī። h---- p----- n--- k----- k------- n------ h-a-e p-l-n- n-y- k-t-m- k-g-z-’- n-r-n-። ----------------------------------------- ḥade pilani nayi ketema kigezi’i nērunī።
Vaig haver d’apagar la ràdio. እ----- -----ኔሩኒ። እ- ሬ-- ከ--- ኔ--- እ- ሬ-ዮ ከ-ፍ- ኔ-ኒ- ---------------- እቲ ሬድዮ ከጥፍኦ ኔሩኒ። 0
i----ē-i-----t-ifi’o-n--u-ī። i-- r----- k-------- n------ i-ī r-d-y- k-t-i-i-o n-r-n-። ---------------------------- itī rēdiyo ket’ifi’o nērunī።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!