Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   ti መስተጻምር 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [ተስዓንሸውዓተን]

97 [tesi‘anishewi‘ateni]

መስተጻምር 4

[mesitets’amiri 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. ተ---ን-ተወሊዑ-ከ-፣ድ-ስ ወሲዱ---። ተ---- ተ--- ከ----- ወ---- ። ተ-ቪ-ን ተ-ሊ- ከ-፣-ቃ- ወ-ዱ-፣ ። ------------------------- ተለቪዦን ተወሊዑ ከሎ፣ድቃስ ወሲዱዎ፣ ። 0
t--e-ī---n--te-e-ī-u k-lo፣di------w--īd-wo፣-። t---------- t------- k----------- w-------- ። t-l-v-z-o-i t-w-l-‘- k-l-፣-i-’-s- w-s-d-w-፣ ። --------------------------------------------- televīzhoni tewelī‘u kelo፣dik’asi wesīduwo፣ ።
Es va quedar tot i que ja era tard. መስዩ-እ-ከ-- -ና-ኣይ--ን። መ-- እ---- ገ- ኣ----- መ-ዩ እ-ከ-፣ ገ- ኣ-ከ-ን- ------------------- መስዩ እንከሎ፣ ገና ኣይከደን። 0
mesi-- in-k------en- a--k-deni። m----- i------- g--- a--------- m-s-y- i-i-e-o- g-n- a-i-e-e-i- ------------------------------- mesiyu inikelo፣ gena ayikedeni።
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. ተቋ--ና እ-ከለ- ፣-ኣ--ጸ- ። ተ---- እ---- ፣ ኣ---- ። ተ-ጺ-ና እ-ከ-ና ፣ ኣ-መ-ን ። --------------------- ተቋጺርና እንከለና ፣ ኣይመጸን ። 0
t---wats---ina -n---l--a-- -yi---s-e-i-። t------------- i-------- ፣ a---------- ። t-k-w-t-’-r-n- i-i-e-e-a ፣ a-i-e-s-e-i ። ---------------------------------------- tek’wats’īrina inikelena ፣ ayimets’eni ።
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. እቲ---ቪዦ- ---ዑ -ሩ--ኮ-- ግን ድቃስ -ሲ-ዎ። እ- ተ---- ተ--- ኔ-- ኮ-- ግ- ድ-- ወ---- እ- ተ-ቪ-ን ተ-ሊ- ኔ-፣ ኮ-ኑ ግ- ድ-ስ ወ-ዱ-። ---------------------------------- እቲ ተለቪዦን ተወሊዑ ኔሩ፣ ኮይኑ ግን ድቃስ ወሲዱዎ። 0
i---te-ev-zhon--te-el-‘--n-ru፣-k--in--g----d-----i---sī-uw-። i-- t---------- t------- n---- k----- g--- d------ w-------- i-ī t-l-v-z-o-i t-w-l-‘- n-r-፣ k-y-n- g-n- d-k-a-i w-s-d-w-። ------------------------------------------------------------ itī televīzhoni tewelī‘u nēru፣ koyinu gini dik’asi wesīduwo።
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. መሲዩ ---ኔሩ። ኮ-- ----- ኣይ---። መ-- እ- ኔ-- ኮ-- ግ- ገ- ኣ----- መ-ዩ እ- ኔ-። ኮ-ኑ ግ- ገ- ኣ-ከ-ን- --------------------------- መሲዩ እዩ ኔሩ። ኮይኑ ግን ገና ኣይከደን። 0
m-sī-u -y---ēru--ko---u g-ni----a a--ke--ni። m----- i-- n---- k----- g--- g--- a--------- m-s-y- i-u n-r-። k-y-n- g-n- g-n- a-i-e-e-i- -------------------------------------------- mesīyu iyu nēru። koyinu gini gena ayikedeni።
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. ተ-ጺርና ኔር-- --- -- ግን----ጸ--። ተ---- ኔ--- እ-- ኮ- ግ- ኣ---- ። ተ-ጺ-ና ኔ-ና- እ-ተ ኮ- ግ- ኣ-መ-ን ። ---------------------------- ተቋጺርና ኔርና። እንተ ኮነ ግን ኣይመጸን ። 0
tek--ats’-ri-- ---i--- -nite-k-ne---ni -y--e--’e-i ። t------------- n------ i---- k--- g--- a---------- ። t-k-w-t-’-r-n- n-r-n-። i-i-e k-n- g-n- a-i-e-s-e-i ። ---------------------------------------------------- tek’wats’īrina nērina። inite kone gini ayimets’eni ።
Encara que no té permís de conduir, condueix. ሽሕ-ኳ ፍቓ- መ-ወ--ኣይሃል- እ-በ- - መ-- ይ--ር ኢዩ። ሽ--- ፍ-- መ--- ኣ---- እ--- ፣ መ-- ይ--- ኢ-- ሽ-‘- ፍ-ድ መ-ወ- ኣ-ሃ-ዎ እ-በ- ፣ መ-ና ይ-ው- ኢ-። --------------------------------------- ሽሕ‘ኳ ፍቓድ መዘወሪ ኣይሃልዎ እምበር ፣ መኪና ይዝውር ኢዩ። 0
s-iḥ-‘k-a-fiḵ-a-i me-----ī --i---i-- i---e-----m-kīn- -i---i---ī-u። s--------- f------- m------- a-------- i------ ፣ m----- y------- ī--- s-i-̣-‘-w- f-k-’-d- m-z-w-r- a-i-a-i-o i-i-e-i ፣ m-k-n- y-z-w-r- ī-u- --------------------------------------------------------------------- shiḥi‘kwa fiḵ’adi mezewerī ayihaliwo imiberi ፣ mekīna yiziwiri īyu።
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. ሽ--- --ግ- ለ-ጽ -- -ል-ፉ--- --ው-። ሽ--- ጽ--- ለ-- ከ- ቀ--- እ- ዝ---- ሽ-‘- ጽ-ግ- ለ-ጽ ከ- ቀ-ጢ- እ- ዝ-ው-። ------------------------------ ሽሕ‘ኳ ጽርግያ ለማጽ ከሎ ቀልጢፉ እዩ ዝዝውር። 0
shih--‘k-- ts’-r----a----ats-- k--o -’-li---fu -----i-i--r-። s--------- t--------- l------- k--- k--------- i-- z-------- s-i-̣-‘-w- t-’-r-g-y- l-m-t-’- k-l- k-e-i-’-f- i-u z-z-w-r-። ------------------------------------------------------------ shiḥi‘kwa ts’irigiya lemats’i kelo k’elit’īfu iyu ziziwiri።
Encara que està borratxo, va en bicicleta. ሰ-- -ሎ--ሽ-ለ------። ሰ-- ከ- ብ---- ይ---- ሰ-ሩ ከ- ብ-ግ-ታ ይ-ው-። ------------------ ሰኺሩ ከሎ ብሽግለታ ይዝውር። 0
seh---- k-lo-b------l-ta--iz-wi--። s------ k--- b---------- y-------- s-h-ī-u k-l- b-s-i-i-e-a y-z-w-r-። ---------------------------------- seẖīru kelo bishigileta yiziwiri።
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. ፍቓ--መዘ-- የብ-ን- -ይ- -ን -ዝውር -ዩ ። ፍ-- መ--- የ---- ኮ-- ግ- ይ--- ኢ- ። ፍ-ድ መ-ወ- የ-ሉ-። ኮ-ኑ ግ- ይ-ው- ኢ- ። ------------------------------- ፍቓድ መዘወሪ የብሉን። ኮይኑ ግን ይዝውር ኢዩ ። 0
f--̱’--i m-z-w-r--y-bilu------y--- -i---y-ziwir- -yu ። f------- m------- y-------- k----- g--- y------- ī-- ። f-k-’-d- m-z-w-r- y-b-l-n-። k-y-n- g-n- y-z-w-r- ī-u ። ------------------------------------------------------ fiḵ’adi mezewerī yebiluni። koyinu gini yiziwiri īyu ።
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. እቲ-------ማ----- ----ነ-ግ------ ----ዝው-። እ- ጽ--- ለ-- እ-- እ---- ግ- ቀ--- እ- ዝ---- እ- ጽ-ግ- ለ-ጽ እ-። እ-ተ-ነ ግ- ቀ-ጢ- እ- ዝ-ው-። -------------------------------------- እቲ ጽርግያ ለማጽ እዩ። እንተኾነ ግን ቀልጢፉ እዩ ዝዝውር። 0
it----’ir--i-a---m-ts’i-iy-- ini-eẖ--- -i-- --e-i--ī----y--z-z--iri። i-- t--------- l------- i--- i--------- g--- k--------- i-- z-------- i-ī t-’-r-g-y- l-m-t-’- i-u- i-i-e-̱-n- g-n- k-e-i-’-f- i-u z-z-w-r-። --------------------------------------------------------------------- itī ts’irigiya lemats’i iyu። initeẖone gini k’elit’īfu iyu ziziwiri።
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. ንሱ--ኺሩ -ዩ። -ይ- -ን ብ-ሽ--- -ዝ-ር። ን- ሰ-- እ-- ኮ-- ግ- ብ----- ዝ---- ን- ሰ-ሩ እ-። ኮ-ኑ ግ- ብ-ሽ-ለ- ዝ-ው-። ------------------------------ ንሱ ሰኺሩ እዩ። ኮይኑ ግን ብብሽግለታ ዝዝውር። 0
n--u -eẖ-r--iyu።----inu-g----bi--s-i----t- -izi-iri። n--- s------ i--- k----- g--- b------------ z-------- n-s- s-h-ī-u i-u- k-y-n- g-n- b-b-s-i-i-e-a z-z-w-r-። ----------------------------------------------------- nisu seẖīru iyu። koyinu gini bibishigileta ziziwiri።
No troba feina encara que ha estudiat. ሽ-‘---ማ-ራ -ላ-ቦታ ስራ---ይ------- ። ሽ--- ተ--- ከ- ቦ- ስ-- ኣ-------- ። ሽ-‘- ተ-ሂ- ከ- ቦ- ስ-ሕ ኣ-ት-ኸ-ት-፣ ። ------------------------------- ሽሕ‘ኳ ተማሂራ ከላ ቦታ ስራሕ ኣይትረኸበትን፣ ። 0
s--h-i‘k-a -e---ī-a---la bo-----raḥi-a-itire---b--i-i፣ ። s--------- t------- k--- b--- s------ a---------------- ። s-i-̣-‘-w- t-m-h-r- k-l- b-t- s-r-h-i a-i-i-e-̱-b-t-n-፣ ። --------------------------------------------------------- shiḥi‘kwa temahīra kela bota siraḥi ayitireẖebetini፣ ።
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. ቃ-- ከ---ናብ---ም --ኸ-ድ- --፣ ቃ-- ከ----- ሓ-- ኣ----- እ-- ቃ-ዛ ከ-ዋ-ና- ሓ-ም ኣ-ኸ-ድ- እ-፣ ------------------------- ቃንዛ ከለዋ፣ናብ ሓኪም ኣትኸይድን እያ፣ 0
k’-ni---ke-e-a፣n------a-īm--a-----y-d----i--፣ k------ k---------- h------ a----------- i--- k-a-i-a k-l-w-፣-a-i h-a-ī-i a-i-̱-y-d-n- i-a- --------------------------------------------- k’aniza kelewa፣nabi ḥakīmi atiẖeyidini iya፣
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. ፣--ዘ- ---ላ ከላ---- ትገዝእ። ፣---- ዘ--- ከ- መ-- ት---- ፣-ን-ብ ዘ-ብ- ከ- መ-ና ት-ዝ-። ----------------------- ፣ገንዘብ ዘይብላ ከላ መኪና ትገዝእ። 0
፣--n-z-b---------- -e----ek-----ig-z--i። ፣-------- z------- k--- m----- t-------- ፣-e-i-e-i z-y-b-l- k-l- m-k-n- t-g-z-’-። ---------------------------------------- ፣genizebi zeyibila kela mekīna tigezi’i።
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. ዩ---ስ- -ዲ----ሳ ዝ-ነ -- ስራሕ--ይ-ረ-በትን -ያ። ዩ----- ወ-- ከ-- ዝ-- ቦ- ስ-- ኣ------- እ-- ዩ-ቨ-ስ- ወ-ኣ ከ-ሳ ዝ-ነ ቦ- ስ-ሕ ኣ-ት-ኸ-ት- እ-። -------------------------------------- ዩኒቨርስቲ ወዲኣ ከንሳ ዝኾነ ቦታ ስራሕ ኣይትረኸበትን እያ። 0
yun-v-r-s--ī---d--a keni----ih--ne --t---i-ah-i -y---r--̱e-e-i-i--y-። y----------- w----- k----- z------ b--- s------ a--------------- i--- y-n-v-r-s-t- w-d-’- k-n-s- z-h-o-e b-t- s-r-h-i a-i-i-e-̱-b-t-n- i-a- --------------------------------------------------------------------- yunīverisitī wedī’a kenisa ziẖone bota siraḥi ayitireẖebetini iya።
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. ቃን- ---- እ-ተኾ--ግን ---ሓኪ- ኣይ---ድ- እ-። ቃ-- ከ--- እ---- ግ- ና- ሓ-- ኣ------ እ-- ቃ-ዛ ከ-ዋ- እ-ተ-ነ ግ- ና- ሓ-ም ኣ-ት-ይ-ን እ-። ------------------------------------ ቃንዛ ከለዋ። እንተኾነ ግን ናብ ሓኪም ኣይትኸይድን እያ። 0
k’---z- -e--w-። --i-eẖone----i nabi-h-a-īmi--y-t-h-e-----i-i--። k------ k------ i--------- g--- n--- h------ a------------- i--- k-a-i-a k-l-w-። i-i-e-̱-n- g-n- n-b- h-a-ī-i a-i-i-̱-y-d-n- i-a- ---------------------------------------------------------------- k’aniza kelewa። initeẖone gini nabi ḥakīmi ayitiẖeyidini iya።
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. ንሳ--ን---የ--ን። ኮ-ኑ--ን መኪ- ት--እ። ን- ገ--- የ---- ኮ-- ግ- መ-- ት---- ን- ገ-ዘ- የ-ላ-። ኮ-ኑ ግ- መ-ና ት-ዝ-። ------------------------------ ንሳ ገንዘብ የብላን። ኮይኑ ግን መኪና ትገዝእ። 0
nisa geni--bi -eb-lani--k-yi--------me--na --g----i። n--- g------- y-------- k----- g--- m----- t-------- n-s- g-n-z-b- y-b-l-n-። k-y-n- g-n- m-k-n- t-g-z-’-። ---------------------------------------------------- nisa genizebi yebilani። koyinu gini mekīna tigezi’i።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...