Manual de conversa

ca Numeros   »   am ቁጥሮች

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [ሰባት]

7 [sebati]

ቁጥሮች

[k’ut’irochi]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
(Jo) compto: እኔ እቆጥ-ለው፦ እኔ እቆጥራለው፦ እ- እ-ጥ-ለ-፦ ---------- እኔ እቆጥራለው፦ 0
in- --’ot’-ra---i-- inē ik’ot’iralewi:- i-ē i-’-t-i-a-e-i-- ------------------- inē ik’ot’iralewi:-
U, dos, tres አ-ድ፤-ሁለት--ሶ-ት አንድ፤ ሁለት ፤ሶስት አ-ድ- ሁ-ት ፤-ስ- ------------- አንድ፤ ሁለት ፤ሶስት 0
ān-di;-h-l----;-os-ti ānidi; huleti ;sositi ā-i-i- h-l-t- ;-o-i-i --------------------- ānidi; huleti ;sositi
(Jo) compto fins a tres. እስ--ሶስት ቆ-ር-። እስከ ሶስት ቆጠርኩ። እ-ከ ሶ-ት ቆ-ር-። ------------- እስከ ሶስት ቆጠርኩ። 0
i---- -o-i---k’ot---i-u. isike sositi k’ot’eriku. i-i-e s-s-t- k-o-’-r-k-. ------------------------ isike sositi k’ot’eriku.
(Jo) segueixo comptant: እ--ተ-ማ- -ቆ-ራለው፦ እኔ ተጨማሪ እቆጥራለው፦ እ- ተ-ማ- እ-ጥ-ለ-፦ --------------- እኔ ተጨማሪ እቆጥራለው፦ 0
i-- te---e-a-ī -k-ot-ir-l--i:- inē tech’emarī ik’ot’iralewi:- i-ē t-c-’-m-r- i-’-t-i-a-e-i-- ------------------------------ inē tech’emarī ik’ot’iralewi:-
quatre, cinc, sis, አራ--- አምስ------ስት አራት ፤ አምስት ፤ ስድስት አ-ት ፤ አ-ስ- ፤ ስ-ስ- ----------------- አራት ፤ አምስት ፤ ስድስት 0
ā--t----ā--sit- - --di--ti ārati ; āmisiti ; sidisiti ā-a-i ; ā-i-i-i ; s-d-s-t- -------------------------- ārati ; āmisiti ; sidisiti
set, vuit, nou ሰባ--፤ -ም-ት-፤ --ኝ ሰባት ፤ ስምንት ፤ ዘጠኝ ሰ-ት ፤ ስ-ን- ፤ ዘ-ኝ ---------------- ሰባት ፤ ስምንት ፤ ዘጠኝ 0
se-a-----sim-n-t--- z-t’en-i sebati ; siminiti ; zet’enyi s-b-t- ; s-m-n-t- ; z-t-e-y- ---------------------------- sebati ; siminiti ; zet’enyi
Jo compto. እኔ-እ-ጥራ--። እኔ እቆጥራለው። እ- እ-ጥ-ለ-። ---------- እኔ እቆጥራለው። 0
in--i-’-t--ral--i. inē ik’ot’iralewi. i-ē i-’-t-i-a-e-i- ------------------ inē ik’ot’iralewi.
Tu comptes. አ---- ትቆ-ራ-ህ/ሪ-ለሽ። አንተ/ቺ ትቆጥራለህ/ሪያለሽ። አ-ተ-ቺ ት-ጥ-ለ-/-ያ-ሽ- ------------------ አንተ/ቺ ትቆጥራለህ/ሪያለሽ። 0
ā-it-/ch- tik-o---ra-ehi/r---l---i. ānite/chī tik’ot’iralehi/rīyaleshi. ā-i-e-c-ī t-k-o-’-r-l-h-/-ī-a-e-h-. ----------------------------------- ānite/chī tik’ot’iralehi/rīyaleshi.
Ell compta. እ- ይቆ-ራ-። እሱ ይቆጥራል። እ- ይ-ጥ-ል- --------- እሱ ይቆጥራል። 0
isu yik’o-----l-. isu yik’ot’irali. i-u y-k-o-’-r-l-. ----------------- isu yik’ot’irali.
U. El primer. አ---–-አ-ደኛ አንድ – አንደኛ አ-ድ – አ-ደ- ---------- አንድ – አንደኛ 0
ānid- ----id--ya ānidi – ānidenya ā-i-i – ā-i-e-y- ---------------- ānidi – ānidenya
Dos. El segon. ሁለ----ሁለ-ኛ ሁለት – ሁለተኛ ሁ-ት – ሁ-ተ- ---------- ሁለት – ሁለተኛ 0
h-l--i-– -u----n-a huleti – huletenya h-l-t- – h-l-t-n-a ------------------ huleti – huletenya
Tres. El tercer. ሶስ----ሶ--ኛ ሶስት – ሶስተኛ ሶ-ት – ሶ-ተ- ---------- ሶስት – ሶስተኛ 0
s-si---- --sit---a sositi – sositenya s-s-t- – s-s-t-n-a ------------------ sositi – sositenya
Quatre. El quart. አራ- -----ኛ አራት – አራተኛ አ-ት – አ-ተ- ---------- አራት – አራተኛ 0
āra-i-–--r----ya ārati – āratenya ā-a-i – ā-a-e-y- ---------------- ārati – āratenya
Cinc. El cinquè. አምስ--- አም-ተኛ አምስት – አምስተኛ አ-ስ- – አ-ስ-ኛ ------------ አምስት – አምስተኛ 0
ā--s----– --i----nya āmisiti – āmisitenya ā-i-i-i – ā-i-i-e-y- -------------------- āmisiti – āmisitenya
Sis. El sisè. ስ-ስ--- ስ--ተኛ ስድስት – ስድስተኛ ስ-ስ- – ስ-ስ-ኛ ------------ ስድስት – ስድስተኛ 0
s-di---i-- -i------nya sidisiti – sidisitenya s-d-s-t- – s-d-s-t-n-a ---------------------- sidisiti – sidisitenya
Set. El setè. ስ---- ---ኛ ስባት – ስባተኛ ስ-ት – ስ-ተ- ---------- ስባት – ስባተኛ 0
si--t- --s-b-te-ya sibati – sibatenya s-b-t- – s-b-t-n-a ------------------ sibati – sibatenya
Vuit. El vuitè. ስም-ት - ስ--ተኛ ስምንት – ስምንተኛ ስ-ን- – ስ-ን-ኛ ------------ ስምንት – ስምንተኛ 0
s--in-ti---si-i------a siminiti – siminitenya s-m-n-t- – s-m-n-t-n-a ---------------------- siminiti – siminitenya
Nou. El novè. ዘ-ኝ - ዘጠነኛ ዘጠኝ – ዘጠነኛ ዘ-ኝ – ዘ-ነ- ---------- ዘጠኝ – ዘጠነኛ 0
zet’enyi –-z--’ene-ya zet’enyi – zet’enenya z-t-e-y- – z-t-e-e-y- --------------------- zet’enyi – zet’enenya

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.