Manual de conversa

ca A la cuina   »   ti ኣብ ክሽነ

19 [dinou]

A la cuina

A la cuina

19 [ዓሰርተትሽዓተ]

19 [‘aseritetishi‘ate]

ኣብ ክሽነ

[abi kishine]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Que tens una nova cuina? ሓድሽ-ክሽነ-ኣ---ድዩ? ሓ-- ክ-- ኣ-- ድ-- ሓ-ሽ ክ-ነ ኣ-ካ ድ-? --------------- ሓድሽ ክሽነ ኣለካ ድዩ? 0
ḥad---i ki-h-n- ---ka---yu? h------- k------ a---- d---- h-a-i-h- k-s-i-e a-e-a d-y-? ---------------------------- ḥadishi kishine aleka diyu?
Què vols cuinar avui? እ----ዓ-ነ----ቢ -ት-ርሕ ----ሎ-? እ--- ዓ--- ም-- ክ---- ደ-- ሎ-- እ-ታ- ዓ-ነ- ም-ቢ ክ-ሰ-ሕ ደ-ኻ ሎ-? --------------------------- እንታይ ዓይነት ምግቢ ክትሰርሕ ደሊኻ ሎሚ? 0
i-ita-- -a--net-------- --t-se-iḥ- de--ẖ--lo--? i------ ‘------- m----- k---------- d------ l---- i-i-a-i ‘-y-n-t- m-g-b- k-t-s-r-h-i d-l-h-a l-m-? ------------------------------------------------- initayi ‘ayineti migibī kitiseriḥi delīẖa lomī?
Que tens cuina elèctrica o de gas? ብ-ለ--ክ ወይ --- ዲኻ-ምግቢ ት-ርሕ? ብ----- ወ- ብ-- ዲ- ም-- ት---- ብ-ለ-ሪ- ወ- ብ-ዝ ዲ- ም-ቢ ት-ር-? -------------------------- ብኤለትሪክ ወይ ብጋዝ ዲኻ ምግቢ ትሰርሕ? 0
bi-ēlet-r--- --yi-b-g--i dīẖa -------t--e-----? b----------- w--- b----- d---- m----- t--------- b-’-l-t-r-k- w-y- b-g-z- d-h-a m-g-b- t-s-r-h-i- ------------------------------------------------ bi’ēletirīki weyi bigazi dīẖa migibī tiseriḥi?
Vols que talli les cebes? ነቲ -ጉር- ዶ-ክመ-ሮ-? ነ- ሽ--- ዶ ክ--- ? ነ- ሽ-ር- ዶ ክ-ት- ? ---------------- ነቲ ሽጉርቲ ዶ ክመትሮ ? 0
net- -h-guri-ī--o--i-e-i-- ? n--- s-------- d- k------- ? n-t- s-i-u-i-ī d- k-m-t-r- ? ---------------------------- netī shiguritī do kimetiro ?
Vols que peli les patates? ነ--ድ-ሽ-ዶ--ቀል-? ነ- ድ-- ዶ ክ---- ነ- ድ-ሽ ዶ ክ-ል-? -------------- ነቲ ድንሽ ዶ ክቀልጦ? 0
n--ī dini-hi ---ki-----t-o? n--- d------ d- k---------- n-t- d-n-s-i d- k-k-e-i-’-? --------------------------- netī dinishi do kik’elit’o?
Vols que renti l’enciam? ነቲ---ጣ ዶ -ሓጽቦ? ነ- ሳ-- ዶ ክ---- ነ- ሳ-ጣ ዶ ክ-ጽ-? -------------- ነቲ ሳላጣ ዶ ክሓጽቦ? 0
netī--a-a----do-k-h---s-i-o? n--- s------ d- k----------- n-t- s-l-t-a d- k-h-a-s-i-o- ---------------------------- netī salat’a do kiḥats’ibo?
On són els gots? እ----ር-ቆታ- ኣ-ይ---ው? እ-- ብ----- ኣ-- ኣ--- እ-ም ብ-ጭ-ታ- ኣ-ይ ኣ-ው- ------------------- እቶም ብርጭቆታት ኣበይ ኣለው? 0
i-om--bi-i------o-----a--y- -le--? i---- b-------------- a---- a----- i-o-i b-r-c-’-k-o-a-i a-e-i a-e-i- ---------------------------------- itomi birich’ik’otati abeyi alewi?
On és la vaixella? እ--ኣ-------ኣ---ኣ-? እ- ኣ------ ኣ-- ኣ-- እ- ኣ-ሑ-ም-ቢ ኣ-ይ ኣ-? ------------------ እቲ ኣቕሑ-ምግቢ ኣበይ ኣሎ? 0
i-ī -ḵ-iḥ--m--ibī ab--i--lo? i-- a-------------- a---- a--- i-ī a-̱-i-̣---i-i-ī a-e-i a-o- ------------------------------ itī aḵ’iḥu-migibī abeyi alo?
On són els coberts? ፋርከ-- --ካ፣-ወ-ተ-ኣበይ-ኣ-? ፋ---- ማ--- ወ-- ኣ-- ኣ-- ፋ-ከ-፣ ማ-ካ- ወ-ተ ኣ-ይ ኣ-? ---------------------- ፋርከታ፣ ማንካ፣ ወዘተ ኣበይ ኣሎ? 0
fa-ik-t-፣-man---- ---et------- al-? f-------- m------ w----- a---- a--- f-r-k-t-፣ m-n-k-፣ w-z-t- a-e-i a-o- ----------------------------------- fariketa፣ manika፣ wezete abeyi alo?
Que tens un obrellaunes? መ-ፈቲ------ለ--ድዩ? መ--- ታ-- ኣ-- ድ-- መ-ፈ- ታ-ካ ኣ-ካ ድ-? ---------------- መኽፈቲ ታኒካ ኣለካ ድዩ? 0
meh--fe-ī----īk---l--- di-u? m-------- t----- a---- d---- m-h-i-e-ī t-n-k- a-e-a d-y-? ---------------------------- meẖifetī tanīka aleka diyu?
Que tens un obridor d’ampolles? መ-ፈ--ጥ------ካ---? መ--- ጥ--- ኣ-- ዲ-- መ-ፈ- ጥ-ሙ- ኣ-ካ ዲ-? ----------------- መኽፈቲ ጥርሙዝ ኣለካ ዲዩ? 0
m-h---et---’i---u----l--a-d-yu? m-------- t-------- a---- d---- m-h-i-e-ī t-i-i-u-i a-e-a d-y-? ------------------------------- meẖifetī t’irimuzi aleka dīyu?
Que tens un llevataps? መኽፈ---ቢ--ኣለካ---? መ--- ነ-- ኣ-- ድ-- መ-ፈ- ነ-ት ኣ-ካ ድ-? ---------------- መኽፈቲ ነቢት ኣለካ ድዩ? 0
meh----tī neb--- al-k---i-u? m-------- n----- a---- d---- m-h-i-e-ī n-b-t- a-e-a d-y-? ---------------------------- meẖifetī nebīti aleka diyu?
Que prepares la sopa en aquesta olla? መረቕ ኣ-ዚ---- -ኻ-ተ---? መ-- ኣ-- ድ-- ዲ- ተ---- መ-ቕ ኣ-ዚ ድ-ቲ ዲ- ተ-ስ-? -------------------- መረቕ ኣብዚ ድስቲ ዲኻ ተብስል? 0
me-eḵ-i---izī dis-t--d-ẖa --bi---i? m------- a---- d----- d---- t-------- m-r-k-’- a-i-ī d-s-t- d-h-a t-b-s-l-? ------------------------------------- mereḵ’i abizī disitī dīẖa tebisili?
Que fregeixes el peix en aquesta paella? እቲ ዓ- ኣብ- --ላ‘- ዲ--ተብ--? እ- ዓ- ኣ-- ባ---- ዲ- ተ---- እ- ዓ- ኣ-ዚ ባ-ላ-ዚ ዲ- ተ-ስ-? ------------------------ እቲ ዓሳ ኣብዚ ባዴላ‘ዚ ዲኻ ተብስሎ? 0
i---‘-sa-ab-zī b---la‘z---īẖ--tebisil-? i-- ‘--- a---- b-------- d---- t-------- i-ī ‘-s- a-i-ī b-d-l-‘-ī d-h-a t-b-s-l-? ---------------------------------------- itī ‘asa abizī badēla‘zī dīẖa tebisilo?
Que fas torrar les verdures a la barbacoa? እቲ ----- -ብዚ--ጥበሲ--ኻ ተ-ብ-? እ- ኣ---- ኣ-- ም--- ዲ- ተ---- እ- ኣ-ም-ቲ ኣ-ዚ ም-በ- ዲ- ተ-ብ-? -------------------------- እቲ ኣሕምልቲ ኣብዚ ምጥበሲ ዲኻ ተጠብሶ? 0
i-ī --̣-mi-i---ab----m-t-ibesī---h-a--e--ebis-? i-- a--------- a---- m-------- d---- t--------- i-ī a-̣-m-l-t- a-i-ī m-t-i-e-ī d-h-a t-t-e-i-o- ----------------------------------------------- itī aḥimilitī abizī mit’ibesī dīẖa tet’ebiso?
Paro taula. ኣ--ንቲ -----ዳሎ-እ-። ኣ- ን- ጣ-- የ-- እ-- ኣ- ን- ጣ-ላ የ-ሎ እ-። ----------------- ኣነ ንቲ ጣውላ የዳሎ እየ። 0
a-e-n--ī --a--la-y---l- -y-። a-- n--- t------ y----- i--- a-e n-t- t-a-i-a y-d-l- i-e- ---------------------------- ane nitī t’awila yedalo iye።
Aquí hi ha els ganivets, les forquilles i les culleres. ኣብ- --ን-ፋ--ታን-ማን-ን--ለ-። ኣ-- ካ-- ፋ---- ማ--- ኣ--- ኣ-ዚ ካ-ን ፋ-ኬ-ን ማ-ካ- ኣ-ው- ----------------------- ኣብዚ ካራን ፋርኬታን ማንካን ኣለው። 0
a---- k-ra-i-f--ik--a-i man-kani-al-wi። a---- k----- f--------- m------- a----- a-i-ī k-r-n- f-r-k-t-n- m-n-k-n- a-e-i- --------------------------------------- abizī karani farikētani manikani alewi።
Aquí hi ha els gots, els plats i els tovallons. ኣ-- ብ--ቆታትን-ሸ-ኒታትን--ድረ---ኣ--። ኣ-- ብ------ ሸ----- መ---- ኣ--- ኣ-ዚ ብ-ጭ-ታ-ን ሸ-ኒ-ት- መ-ረ-ን ኣ-ው- ----------------------------- ኣብዚ ብርጭቆታትን ሸሓኒታትን መድረዝን ኣለው። 0
ab--- -irich-ik’-t-t-n- s-eh-a--ta-i-i--ed--e-i---a----። a---- b---------------- s------------- m--------- a----- a-i-ī b-r-c-’-k-o-a-i-i s-e-̣-n-t-t-n- m-d-r-z-n- a-e-i- -------------------------------------------------------- abizī birich’ik’otatini sheḥanītatini medirezini alewi።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i tipus d'aprenentatge

Qui avança lentament en el seu aprenentatge, potser s'equivoca en la manera d'aprendre. És a dir, aquesta persona no està aprenent segons el tipus d'aprenentatge més convenient. Generalment es diferencien quatre tipus o estils d'aprenentatge. Tipus relacionats amb els òrgans dels sentits. Els tipus d'aprenentatge són: auditiu, visual, comunicatiu i motor. Les persones que pertanyen al tipus auditiu assimilen millor la informació a través de l'oïda. Poden recordar, per exemple, melodies amb facilitat. Aquestes persones estudien llegint en veu alta; aprenen el lèxic recitant-lo. Són persones que sovint parlen amb elles mateixes. Formats com el CD o lectures sobre el tema a tractar els són de gran ajuda. Les persones que pertanyen al tipus visual assimilen millor el que veuen. Per a elles, llavors, el més important és llegir la informació. Quan estudien prenen moltes notes. També els agrada aprendre amb l'ajut de dibuixos, taules i fitxes. Són persones que llegeixen molt i somien amb freqüència. Li treuen el màxim profit al seu aprenentatge en un entorn agradable. Les persones del tipus comunicatiu prefereixen les converses i els debats. Necessiten interactuar i dialogar amb els altres. Fan moltes preguntes a classe i els agrada treballar en grup. Les persones del tipus motor aprenen a través del moviment. Prefereixen ‘aprendre fent’ i volen provar-ho tot. Quan estudien, el seu cos sol estar actiu o bé masteguen xiclet. No volen teories, sinó experiments. Cal destacar que, en general, les persones combinen trets dels diferents tipus. En principi no hi ha ningú que representi un sol tipus d'aprenentatge. Per tant, el més recomanable és fer-ne ús de tots els nostres sentits en el procés d'aprenentatge. Així el nostre cervell estarà actiu i podrà retenir la informació nova correctament. Escolta, llegeix i debat sobre el vocabulari! I després fes esport!
Sabia vostè que?
L’indonesi és parlat per més de 160 milions de pesones, de les quales, uns 30 milions són parlants natius. Això és degut al fet de que viuen uns 500 grups ètnics diferents en tota Indonèsia, un país que compta amb 250 idiomes distints dividits en diferents dialectes. Una varietat llingüística d’aquest tamany sol acabar generant problemes, per això s’ha implementat l’indonesi com a llengua franca i s’ensenya junt amb l’idioma natiu de la regió. Pertany a les llengües austronèsies, i està estretament lligat amb el malai, tal és així que es consideren pràcticament idèntics. Aprendre indonesi té molts avantatges. Per exemple, les seves normes gramaticals no son gaire complicades. La seva ortografia també és bastant senzilla, i la seva pronunciació es basa en la seva escriptura. Moltes paraules indonèsies venen d’altres idiomes, el que fa que sigui encara més fàcil aprendre’l. A més, l’indonesi es converitrà molt aviat en un dels idiomes més importants del món!