Manual de conversa

ca Al tren   »   ti ኣብ ባቡር

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [ሰላሳንኣርባዕተ]

34 [selasani’ariba‘ite]

ኣብ ባቡር

[abi baburi]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? እዛ --ር -- -ር-ን ድ-? እ- ባ-- ና- በ--- ድ-- እ- ባ-ር ና- በ-ሊ- ድ-? ------------------ እዛ ባቡር ናብ በርሊን ድያ? 0
i----a--ri na-i ber--ī-i d--a? i-- b----- n--- b------- d---- i-a b-b-r- n-b- b-r-l-n- d-y-? ------------------------------ iza baburi nabi berilīni diya?
Quan surt el tren? እ--ባ-ር መ----ያ-ት--ስ? እ- ባ-- መ-- ድ- ት---- እ- ባ-ር መ-ስ ድ- ት-ገ-? ------------------- እዛ ባቡር መዓስ ድያ ትብገስ? 0
iza -aburi me‘asi -i----i--g---? i-- b----- m----- d--- t-------- i-a b-b-r- m-‘-s- d-y- t-b-g-s-? -------------------------------- iza baburi me‘asi diya tibigesi?
Quan arriba el tren a Berlín? እ- -ቡ- መዓ--ድ- ኣብ----ን ---? እ- ባ-- መ-- ድ- ኣ- በ--- ት--- እ- ባ-ር መ-ስ ድ- ኣ- በ-ሊ- ት-ቱ- -------------------------- እታ ባቡር መዓስ ድዩ ኣብ በርሊን ትኣቱ? 0
ita b-bur---e-a-i-d-y- a---be--l-ni ti-a-u? i-- b----- m----- d--- a-- b------- t------ i-a b-b-r- m-‘-s- d-y- a-i b-r-l-n- t-’-t-? ------------------------------------------- ita baburi me‘asi diyu abi berilīni ti’atu?
Perdó, que puc passar? ይ-ሬ-፣ --ል- -? ይ---- ክ--- ዶ- ይ-ሬ-፣ ክ-ል- ዶ- ------------- ይቕሬታ፣ ክሓልፍ ዶ? 0
yi-------a----h------ d-? y---------- k-------- d-- y-k-’-r-t-፣ k-h-a-i-i d-? ------------------------- yiḵ’irēta፣ kiḥalifi do?
Crec que és el meu seient. ከ-----ስለ- እ---ታ--እ-። ከ-- ዝ---- እ- ቦ-- እ-- ከ-ቲ ዝ-ስ-ኒ እ- ቦ-ይ እ-። -------------------- ከምቲ ዝመስለኒ እዚ ቦታይ እዩ። 0
k---t--z-m-si---ī -z------yi-i--። k----- z--------- i-- b----- i--- k-m-t- z-m-s-l-n- i-ī b-t-y- i-u- --------------------------------- kemitī zimesilenī izī botayi iyu።
Crec que vostè està assegut al meu lloc. ከ-ቲ-ዝመልሰ--ኣ- ቦ-- -- --ኩ- ----። ከ-- ዝ---- ኣ- ቦ-- ኮ- ኢ--- ኣ---- ከ-ቲ ዝ-ል-ኒ ኣ- ቦ-ይ ኮ- ኢ-ኩ- ኣ-ኹ-። ------------------------------ ከምቲ ዝመልሰኒ ኣብ ቦታይ ኮፍ ኢልኩም ኣሎኹም። 0
k-------im--i-e-ī --i-bo--y- k-f---li-um--al-h--m-። k----- z--------- a-- b----- k--- ī------ a-------- k-m-t- z-m-l-s-n- a-i b-t-y- k-f- ī-i-u-i a-o-̱-m-። --------------------------------------------------- kemitī zimelisenī abi botayi kofi īlikumi aloẖumi።
On és el cotxe-llit? እ--መደቀ---ፍ- --ይ--ዩ-ዘ-? እ- መ--- ክ-- ኣ-- ድ- ዘ-- እ- መ-ቀ- ክ-ሊ ኣ-ይ ድ- ዘ-? ---------------------- እቲ መደቀሲ ክፍሊ ኣበይ ድዩ ዘሎ? 0
itī me-e-’--- ki-ilī-ab-yi diy----l-? i-- m-------- k----- a---- d--- z---- i-ī m-d-k-e-ī k-f-l- a-e-i d-y- z-l-? ------------------------------------- itī medek’esī kifilī abeyi diyu zelo?
El cotxe-llit és a la cua del tren. እ---ደቀሲ---ፍ- -ብ--ጨ--- --ር-ኣ-። እ- መ---- ክ-- ኣ- መ---- ባ-- ኣ-- እ- መ-ቀ-- ክ-ሊ ኣ- መ-ረ-ታ ባ-ር ኣ-። ----------------------------- እቲ መደቀሲ- ክፍሊ ኣብ መጨረሽታ ባቡር ኣሎ። 0
itī-m--ek’e----k------a---m---’ere-h-t---aburi al-። i-- m--------- k----- a-- m------------ b----- a--- i-ī m-d-k-e-ī- k-f-l- a-i m-c-’-r-s-i-a b-b-r- a-o- --------------------------------------------------- itī medek’esī- kifilī abi mech’ereshita baburi alo።
On és el restaurant? – En el cap. እ--ናይ-ም---ክ-ሊ-- --- ---------ኣ- --መ-ታ። እ- ና- ም-- ክ-- ከ ኣ-- ድ- ዘ-- - ኣ- መ----- እ- ና- ም-ቢ ክ-ሊ ከ ኣ-ይ ድ- ዘ-? - ኣ- መ-መ-ታ- -------------------------------------- እቲ ናይ ምግቢ ክፍሊ ከ ኣበይ ድዩ ዘሎ? - ኣብ መጀመርታ። 0
it----yi m-gib- -ifi-- -e--bey----y--ze--------i--e-e--rit-። i-- n--- m----- k----- k- a---- d--- z---- - a-- m---------- i-ī n-y- m-g-b- k-f-l- k- a-e-i d-y- z-l-? - a-i m-j-m-r-t-። ------------------------------------------------------------ itī nayi migibī kifilī ke abeyi diyu zelo? - abi mejemerita።
Puc dormir a sota? ኣብ-ታሕቲ-ክድ-ስ-እ-እ- ዲ-? ኣ- ታ-- ክ--- እ--- ዲ-- ኣ- ታ-ቲ ክ-ቅ- እ-እ- ዲ-? -------------------- ኣብ ታሕቲ ክድቅስ እኽእል ዲየ? 0
a----a---tī--i-ik’--i ih-i-il---īy-? a-- t------ k-------- i------- d---- a-i t-h-i-ī k-d-k-i-i i-̱-’-l- d-y-? ------------------------------------ abi taḥitī kidik’isi iẖi’ili dīye?
Puc dormir al mig? ኣብ-------ድ-- እ--ል---? ኣ- ማ--- ክ--- እ--- ዲ-- ኣ- ማ-ከ- ክ-ቅ- እ-እ- ዲ-? --------------------- ኣብ ማእከል ክድቅስ እኽእል ዲየ? 0
a-i ---i---- k--ik’isi -h----li---y-? a-- m------- k-------- i------- d---- a-i m-’-k-l- k-d-k-i-i i-̱-’-l- d-y-? ------------------------------------- abi ma’ikeli kidik’isi iẖi’ili dīye?
Puc dormir a dalt? ኣ--ላ-----ቅ---ኽእል-ዲየ? ኣ- ላ-- ክ--- እ--- ዲ-- ኣ- ላ-ሊ ክ-ቅ- እ-እ- ዲ-? -------------------- ኣብ ላዕሊ ክድቅስ እኽእል ዲየ? 0
ab- l-‘i-- ki--k-isi i-̱--i----ī-e? a-- l----- k-------- i------- d---- a-i l-‘-l- k-d-k-i-i i-̱-’-l- d-y-? ----------------------------------- abi la‘ilī kidik’isi iẖi’ili dīye?
Quan serem a la frontera? መ-- -ና -ብ ------ሕ ? መ-- ኢ- ኣ- ዶ- ን--- ? መ-ስ ኢ- ኣ- ዶ- ን-ጽ- ? ------------------- መዓስ ኢና ኣብ ዶብ ንብጽሕ ? 0
me--s---na-abi---b--n-bits--ḥ- ? m----- ī-- a-- d--- n---------- ? m-‘-s- ī-a a-i d-b- n-b-t-’-h-i ? --------------------------------- me‘asi īna abi dobi nibits’iḥi ?
Quant dura el viatge a Berlín? ናብ በር-ን ክ--ይ --ስድ? ና- በ--- ክ--- ዝ---- ና- በ-ሊ- ክ-ደ- ዝ-ስ-? ------------------ ናብ በርሊን ክንደይ ዝወስድ? 0
n--- --ril--i kin--eyi---wes--i? n--- b------- k------- z-------- n-b- b-r-l-n- k-n-d-y- z-w-s-d-? -------------------------------- nabi berilīni kinideyi ziwesidi?
Que el tren té retard? እጥእ ባ-ር ደ-ጉ--ዲ--? እ-- ባ-- ደ--- ዲ- ? እ-እ ባ-ር ደ-ጉ- ዲ- ? ----------------- እጥእ ባቡር ደንጉያ ዲያ ? 0
i-’--i----ur- de----ya-dī-a-? i----- b----- d------- d--- ? i-’-’- b-b-r- d-n-g-y- d-y- ? ----------------------------- it’i’i baburi deniguya dīya ?
Teniu res per llegir? ገ- ዘንብብ------ዶ? ገ- ዘ--- ኣ--- ዶ- ገ- ዘ-ብ- ኣ-ኩ- ዶ- --------------- ገለ ዘንብብ ኣለኩም ዶ? 0
gele ze-i--bi-al-ku-i d-? g--- z------- a------ d-- g-l- z-n-b-b- a-e-u-i d-? ------------------------- gele zenibibi alekumi do?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? ኣብዚ ገለ ዝ-ላዕ--- --ተ --ረክብ -ክ-ል ዲዩ? ኣ-- ገ- ዝ--- ወ- ዝ-- ክ---- ይ--- ዲ-- ኣ-ዚ ገ- ዝ-ላ- ወ- ዝ-ተ ክ-ረ-ብ ይ-ኣ- ዲ-? --------------------------------- ኣብዚ ገለ ዝብላዕ ወይ ዝስተ ክትረክብ ይክኣል ዲዩ? 0
a-izī g--e z-b-l-‘i w-yi z----e-k-ti--k-b--yi-i’-li d--u? a---- g--- z------- w--- z----- k--------- y------- d---- a-i-ī g-l- z-b-l-‘- w-y- z-s-t- k-t-r-k-b- y-k-’-l- d-y-? --------------------------------------------------------- abizī gele zibila‘i weyi zisite kitirekibi yiki’ali dīyu?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? ሰዓ--7 ከ-ተስኡ--ት-እሉ -? ሰ-- 7 ከ----- ት--- ዶ- ሰ-ት 7 ከ-ተ-ኡ- ት-እ- ዶ- -------------------- ሰዓት 7 ከተተስኡኒ ትኽእሉ ዶ? 0
s-‘ati-7 -e-e-e-i-unī --h--’il- --? s----- 7 k----------- t-------- d-- s-‘-t- 7 k-t-t-s-’-n- t-h-i-i-u d-? ----------------------------------- se‘ati 7 ketetesi’unī tiẖi’ilu do?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!