Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   ti “ዳዝ” ዘለዎም ንኡስ ሓሳብት 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [ተስዓንሓደን]

91 [tesi‘aniḥadeni]

“ዳዝ” ዘለዎም ንኡስ ሓሳብት 1

[“dazi” zelewomi ni’usi ḥasabiti 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. ኩነ-- ኣ------ --ልባት-ክመ--ሽ እዩ። ኩ--- ኣ-- ጽ-- ም---- ክ---- እ-- ኩ-ታ- ኣ-ር ጽ-ሕ ም-ል-ት ክ-ሓ-ሽ እ-። ---------------------------- ኩነታት ኣየር ጽባሕ ምናልባት ክመሓይሽ እዩ። 0
kun-t--i---er--t-’--a-̣i-m-n--iba-i k-m----yi-----yu። k------- a---- t-------- m--------- k----------- i--- k-n-t-t- a-e-i t-’-b-h-i m-n-l-b-t- k-m-h-a-i-h- i-u- ----------------------------------------------------- kunetati ayeri ts’ibaḥi minalibati kimeḥayishi iyu።
Com ho sap? ካበ--ፈ-ጥ--? ካ-- ፈ----- ካ-ይ ፈ-ጥ-ሞ- ---------- ካበይ ፈሊጥኩሞ? 0
k--e-i--e-īt--k--o? k----- f----------- k-b-y- f-l-t-i-u-o- ------------------- kabeyi felīt’ikumo?
Espero que serà millor. ተስፋ-ገብ- ክ-ሓ--። ተ------ ክ----- ተ-ፋ-ገ-ር ክ-ሓ-ሽ- -------------- ተስፋ‘ገብር ክመሓየሽ። 0
tes---‘-e--r- -----̣-yes--። t------------ k------------ t-s-f-‘-e-i-i k-m-h-a-e-h-። --------------------------- tesifa‘gebiri kimeḥayeshi።
Segur que vindrà (ell). ብ-ጉ-----እ----። ብ--- ክ--- እ- ። ብ-ጉ- ክ-ጽ- እ- ። -------------- ብርጉጽ ክመጽእ እዩ ። 0
bi-i----’i kimets’-’i--y--። b--------- k--------- i-- ። b-r-g-t-’- k-m-t-’-’- i-u ። --------------------------- biriguts’i kimets’i’i iyu ።
És segur? ር-- ድ-? ር-- ድ-- ር-ጽ ድ-? ------- ርጉጽ ድዩ? 0
r--u-s-i d--u? r------- d---- r-g-t-’- d-y-? -------------- riguts’i diyu?
Sé que vindrà. ንሱ ከምዝ----ፈ-ጠ -ሎ--። ን- ከ----- ፈ-- ኣ-- ። ን- ከ-ዝ-ጽ- ፈ-ጠ ኣ-ኹ ። ------------------- ንሱ ከምዝመጽእ ፈሊጠ ኣሎኹ ። 0
n--u--em----ets’-’- fe----e -l---- ። n--- k------------- f------ a----- ። n-s- k-m-z-m-t-’-’- f-l-t-e a-o-̱- ። ------------------------------------ nisu kemizimets’i’i felīt’e aloẖu ።
Segur que trucarà. ብርግጽ-ክ-ው----። ብ--- ክ--- ኢ-- ብ-ግ- ክ-ው- ኢ-። ------------- ብርግጽ ክድውል ኢዩ። 0
b--i--ts’i---d-w-l- --u። b--------- k------- ī--- b-r-g-t-’- k-d-w-l- ī-u- ------------------------ birigits’i kidiwili īyu።
De debò? ናይ ብሓ-? ና- ብ--- ና- ብ-ቂ- ------- ናይ ብሓቂ? 0
n-yi--i------? n--- b-------- n-y- b-h-a-’-? -------------- nayi biḥak’ī?
Crec que trucarà. ከ----ል --ም--የ። ከ----- ይ------ ከ-ዝ-ው- ይ-ም-‘-። -------------- ከምዝድውል ይኣምን‘የ። 0
kemiz--i-il- y--a---i‘ye። k----------- y----------- k-m-z-d-w-l- y-’-m-n-‘-e- ------------------------- kemizidiwili yi’amini‘ye።
El vi probablement és vell. እቲ--ቢት-ብርጉ- ያ ----እዩ። እ- ነ-- ብ--- ያ ቀ-- እ-- እ- ነ-ት ብ-ጉ- ያ ቀ-ም እ-። --------------------- እቲ ነቢት ብርጉጽ ያ ቀደም እዩ። 0
i-- ---īti-b-r-g-ts’--y----e-em-----። i-- n----- b--------- y- k------ i--- i-ī n-b-t- b-r-g-t-’- y- k-e-e-i i-u- ------------------------------------- itī nebīti biriguts’i ya k’edemi iyu።
N’està segur? ብት-ክል ትፈልጡ ዲኹ-? ብ---- ት--- ዲ--- ብ-ኽ-ል ት-ል- ዲ-ም- --------------- ብትኽክል ትፈልጡ ዲኹም? 0
bitih-----i--ife--t’---ī--um-? b---------- t-------- d------- b-t-h-i-i-i t-f-l-t-u d-h-u-i- ------------------------------ bitiẖikili tifelit’u dīẖumi?
Suposo que és vell. ኣረጊ-----ብ- --ት ኣሎ--። ኣ----- ዝ-- ግ-- ኣ-- ። ኣ-ጊ-’- ዝ-ል ግ-ት ኣ-ኒ ። -------------------- ኣረጊት’ዩ ዝብል ግምት ኣሎኒ ። 0
a--gīti--u ---ili---mit----onī ። a--------- z----- g----- a---- ። a-e-ī-i-y- z-b-l- g-m-t- a-o-ī ። -------------------------------- aregīti’yu zibili gimiti alonī ።
El nostre cap és ben plantat. ሓ----ጽ---እዩ ዝ--ል። ሓ--- ጽ-- እ- ዝ---- ሓ-ፊ- ጽ-ቕ እ- ዝ-ስ-። ----------------- ሓላፊና ጽቡቕ እዩ ዝመስል። 0
h--l-f--a ---ibu--’i-iyu ----s---። h-------- t--------- i-- z-------- h-a-a-ī-a t-’-b-k-’- i-u z-m-s-l-። ---------------------------------- ḥalafīna ts’ibuḵ’i iyu zimesili።
Vol dir? ከ-- ረ--ክሞ? ከ-- ረ----- ከ-ኡ ረ-ብ-ሞ- ---------- ከምኡ ረኺብክሞ? 0
k--i-u---ẖībi-im-? k----- r----------- k-m-’- r-h-ī-i-i-o- ------------------- kemi’u reẖībikimo?
Fins i tot em sembla molt guapo. ኣዝዩ-ም-ኩ- -ይኑ-ረኺ-ዮ ። ኣ-- ም--- ኮ-- ረ--- ። ኣ-ዩ ም-ኩ- ኮ-ኑ ረ-በ- ። ------------------- ኣዝዩ ምልኩዕ ኮይኑ ረኺበዮ ። 0
a--yu----iku‘i----in- r-h-ībey--። a---- m------- k----- r-------- ። a-i-u m-l-k-‘- k-y-n- r-h-ī-e-o ። --------------------------------- aziyu miliku‘i koyinu reẖībeyo ።
El cap segur que té una xicota. እቲ---- ብ-ግጽ---ኪ-ኣላቶ። እ- ሓ-- ብ--- ዓ-- ኣ--- እ- ሓ-ፊ ብ-ግ- ዓ-ኪ ኣ-ቶ- -------------------- እቲ ሓላፊ ብርግጽ ዓርኪ ኣላቶ። 0
i-ī-ḥa--f- -----i------ar--ī-alato። i-- h------ b--------- ‘----- a----- i-ī h-a-a-ī b-r-g-t-’- ‘-r-k- a-a-o- ------------------------------------ itī ḥalafī birigits’i ‘arikī alato።
Ho creu de debò? ና-ብ-ቂ-ትኣምኑ-ዲኹም? ና---- ት--- ዲ--- ና-ብ-ቂ ት-ም- ዲ-ም- --------------- ናይብሓቂ ትኣምኑ ዲኹም? 0
na--b---ak---t---m--u -ī-̱---? n----------- t------- d------- n-y-b-h-a-’- t-’-m-n- d-h-u-i- ------------------------------ nayibiḥak’ī ti’aminu dīẖumi?
És ben possible que tingui una xicota. ሓ-- ዓር--ክ-ህ-ዎ --እል ኢያ ። ሓ-- ዓ-- ክ---- ት--- ኢ- ። ሓ-ቲ ዓ-ኪ ክ-ህ-ዎ ት-እ- ኢ- ። ----------------------- ሓንቲ ዓርኪ ክትህልዎ ትኽእል ኢያ ። 0
ḥ----ī ---i-- -it--ili-------i--li īya ። h------ ‘----- k--------- t-------- ī-- ። h-a-i-ī ‘-r-k- k-t-h-l-w- t-h-i-i-i ī-a ። ----------------------------------------- ḥanitī ‘arikī kitihiliwo tiẖi’ili īya ።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!