Manual de conversa

ca L’hora   »   ad Мафэм илъэхъан

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [и]

8 [i]

Мафэм илъэхъан

[Mafjem iljehan]

Tria com vols veure la traducció:   
català adigué Engegar Més
Perdoni! Е--к-у---ышI-! Е----- у------ Е-ы-I- у-ы-I-! -------------- ЕмыкIу умышIы! 0
Emy--u -my--I-! E----- u------- E-y-I- u-y-h-y- --------------- EmykIu umyshIy!
Quina hora és, si us plau? Сы---т-р--хь-п--х-уг--- къы--I--а? С------- т----- х------ к--------- С-х-а-ы- т-ь-п- х-у-ъ-, к-ы-а-о-а- ---------------------------------- Сыхьатыр тхьапш хъугъэ, къысаIоба? 0
S--'---- t-----h hugj-- k-s-I--a? S------- t------ h----- k-------- S-h-a-y- t-'-p-h h-g-e- k-s-I-b-? --------------------------------- Syh'atyr th'apsh hugje, kysaIoba?
Moltes gràcies. Тх-а-е--э--э-------э-о-(шъ-с---). Т--------------- о---- (--------- Т-ь-у-г-э-с-у-х- о-э-о (-ъ-с-I-)- --------------------------------- Тхьауегъэпсэушхо осэIо (шъосэIо). 0
T--aue-je---e---h- o-j--o--------I--. T----------------- o----- (---------- T-'-u-g-e-s-e-s-h- o-j-I- (-h-s-e-o-. ------------------------------------- Th'auegjepsjeushho osjeIo (shosjeIo).
És la una. Сы--аты- -ы х-угъ-. С------- з- х------ С-х-а-ы- з- х-у-ъ-. ------------------- Сыхьатыр зы хъугъэ. 0
Sy-'--y- zy -ugje. S------- z- h----- S-h-a-y- z- h-g-e- ------------------ Syh'atyr zy hugje.
Són les dues. Сыхьа--- т-у---уг--. С------- т-- х------ С-х-а-ы- т-у х-у-ъ-. -------------------- Сыхьатыр тIу хъугъэ. 0
Syh-a-y- tIu--ug--. S------- t-- h----- S-h-a-y- t-u h-g-e- ------------------- Syh'atyr tIu hugje.
Són les tres. Сыхь--ыр щ- -ъуг--. С------- щ- х------ С-х-а-ы- щ- х-у-ъ-. ------------------- Сыхьатыр щы хъугъэ. 0
Sy--atyr s-hy hu---. S------- s--- h----- S-h-a-y- s-h- h-g-e- -------------------- Syh'atyr shhy hugje.
Són les quatre. Сы-ьа--- п--ы----гъэ. С------- п--- х------ С-х-а-ы- п-I- х-у-ъ-. --------------------- Сыхьатыр плIы хъугъэ. 0
S-h--t-r plI- ----e. S------- p--- h----- S-h-a-y- p-I- h-g-e- -------------------- Syh'atyr plIy hugje.
Són les cinc. С------р-тфы -ъу--э. С------- т-- х------ С-х-а-ы- т-ы х-у-ъ-. -------------------- Сыхьатыр тфы хъугъэ. 0
S-h'-tyr --- -ug-e. S------- t-- h----- S-h-a-y- t-y h-g-e- ------------------- Syh'atyr tfy hugje.
Són les sis. Сых----р х--хъ-гъ-. С------- х- х------ С-х-а-ы- х- х-у-ъ-. ------------------- Сыхьатыр хы хъугъэ. 0
Sy-----r -----gj-. S------- h- h----- S-h-a-y- h- h-g-e- ------------------ Syh'atyr hy hugje.
Són les set. С-хь---р--л- х---ъэ. С------- б-- х------ С-х-а-ы- б-ы х-у-ъ-. -------------------- Сыхьатыр блы хъугъэ. 0
Syh'a-y--b-y-h-gje. S------- b-- h----- S-h-a-y- b-y h-g-e- ------------------- Syh'atyr bly hugje.
Són les vuit. Сыхь-тыр - х--гъ-. С------- и х------ С-х-а-ы- и х-у-ъ-. ------------------ Сыхьатыр и хъугъэ. 0
S-h--ty- - h-g-e. S------- i h----- S-h-a-y- i h-g-e- ----------------- Syh'atyr i hugje.
Són les nou. С-х--ты--бг-у---у-ъ-. С------- б--- х------ С-х-а-ы- б-ъ- х-у-ъ-. --------------------- Сыхьатыр бгъу хъугъэ. 0
Sy--at---b-u h-g-e. S------- b-- h----- S-h-a-y- b-u h-g-e- ------------------- Syh'atyr bgu hugje.
Són les deu. Сыхьа-ы- --Iы--ъугъ-. С------- п--- х------ С-х-а-ы- п-I- х-у-ъ-. --------------------- Сыхьатыр пшIы хъугъэ. 0
Syh'a-y--p---- ---j-. S------- p---- h----- S-h-a-y- p-h-y h-g-e- --------------------- Syh'atyr pshIy hugje.
Són les onze. Сы--а-ы--пшIыкIу-- -----э. С------- п-------- х------ С-х-а-ы- п-I-к-у-ы х-у-ъ-. -------------------------- Сыхьатыр пшIыкIузы хъугъэ. 0
S-h---y--p--I---u----u---. S------- p--------- h----- S-h-a-y- p-h-y-I-z- h-g-e- -------------------------- Syh'atyr pshIykIuzy hugje.
Són les dotze. С-хьатыр--ш--к-у--у--ъу-ъэ. С------- п--------- х------ С-х-а-ы- п-I-к-у-I- х-у-ъ-. --------------------------- Сыхьатыр пшIыкIутIу хъугъэ. 0
S--'aty- -s--y-I---- --gj-. S------- p---------- h----- S-h-a-y- p-h-y-I-t-u h-g-e- --------------------------- Syh'atyr pshIykIutIu hugje.
Un minut té seixanta segons. З- -акъ--ъ-р -эуг--уп--пIэ----тI---ищ мэх--. З- т-------- н--------------- т------ м----- З- т-к-и-ъ-р н-у-ъ-у-I-п-э-ъ- т-о-I-щ м-х-у- -------------------------------------------- Зы такъикъыр нэугъэупIэпIэгъу тIокIищ мэхъу. 0
Zy -----yr-nj--g----Ij----egu tIo-I-s---mjeh-. Z- t------ n----------------- t-------- m----- Z- t-k-k-r n-e-g-e-p-j-p-j-g- t-o-I-s-h m-e-u- ---------------------------------------------- Zy takikyr njeugjeupIjepIjegu tIokIishh mjehu.
Una hora té seixanta minuts. З- сы-ьат-р --къи-----ок--щ-мэ-ъ-. З- с------- т------ т------ м----- З- с-х-а-ы- т-к-и-ъ т-о-I-щ м-х-у- ---------------------------------- Зы сыхьатыр такъикъ тIокIищ мэхъу. 0
Zy-s--'---r -ak------k-ishh --e-u. Z- s------- t---- t-------- m----- Z- s-h-a-y- t-k-k t-o-I-s-h m-e-u- ---------------------------------- Zy syh'atyr takik tIokIishh mjehu.
Un dia té vint-i-quatre hores. З- -афэр ---ь-- тIо-I-- пл---- -э---. З- м---- с----- т------ п----- м----- З- м-ф-р с-х-а- т-о-I-э п-I-р- м-х-у- ------------------------------------- Зы мафэр сыхьат тIокIрэ плIырэ мэхъу. 0
Z- m-fj-- s--'-t-tIok-rj--p-I-r-e-mje-u. Z- m----- s----- t------- p------ m----- Z- m-f-e- s-h-a- t-o-I-j- p-I-r-e m-e-u- ---------------------------------------- Zy mafjer syh'at tIokIrje plIyrje mjehu.

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.