Manual de conversa

ca L’hora   »   hy The time

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [ութ]

8 [ut’]

The time

[zhamer]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Perdoni! Ն--ե-եք: Ն------- Ն-ր-ց-ք- -------- Ներեցեք: 0
N-r-ts--ek’ N---------- N-r-t-’-e-’ ----------- Nerets’yek’
Quina hora és, si us plau? Ժ-մ- ք-ն-՞-ն--: Ժ--- ք------ է- Ժ-մ- ք-ն-՞-ն է- --------------- Ժամը քանի՞սն է: 0
Zh-----------n-e Z---- k------- e Z-a-y k-a-i-s- e ---------------- Zhamy k’ani՞sn e
Moltes gràcies. Շ-տ-շնո--ակ-լո--յ-ւն: Շ-- շ---------------- Շ-տ շ-ո-հ-կ-լ-ւ-յ-ւ-: --------------------- Շատ շնորհակալություն: 0
S-at --no---ka---’y-n S--- s--------------- S-a- s-n-r-a-a-u-’-u- --------------------- Shat shnorhakalut’yun
És la una. Ժ-մ--մ-կն -: -տ-ս-երե-ն-է) Ժ--- մ--- է- (--------- է- Ժ-մ- մ-կ- է- (-ա-ն-ր-ք- է- -------------------------- Ժամը մեկն է: (տասներեքն է) 0
Z--my--ek- ---ta--ere-’--e) Z---- m--- e (---------- e- Z-a-y m-k- e (-a-n-r-k-n e- --------------------------- Zhamy mekn e (tasnerek’n e)
Són les dues. Ժամը ե--ո-սն ---(-ա------- -) Ժ--- ե------ է- (--------- է- Ժ-մ- ե-կ-ւ-ն է- (-ա-ն-ո-ս- է- ----------------------------- Ժամը երկուսն է: (տասնչորսն է) 0
Zh--- y---usn-e --asn-----r---e) Z---- y------ e (------------ e- Z-a-y y-r-u-n e (-a-n-h-v-r-n e- -------------------------------- Zhamy yerkusn e (tasnch’vorsn e)
Són les tres. Ժամ---րեքն է:(-----ինգ---) Ժ--- ե---- է----------- է- Ժ-մ- ե-ե-ն է-(-ա-ն-ի-գ- է- -------------------------- Ժամը երեքն է:(տասնհինգն է) 0
Z---- y--e-’- e---s--in-n-e) Z---- y------ e---------- e- Z-a-y y-r-k-n e-t-s-h-n-n e- ---------------------------- Zhamy yerek’n e(tasnhingn e)
Són les quatre. Ժ--ը-չ--ս--է-----սնվեց--է) Ժ--- չ---- է- (-------- է- Ժ-մ- չ-ր-ն է- (-ա-ն-ե-ն է- -------------------------- Ժամը չորսն է: (տասնվեցն է) 0
Z--m- --’v---n-- (t------s’n e) Z---- c------- e (---------- e- Z-a-y c-’-o-s- e (-a-n-e-s-n e- ------------------------------- Zhamy ch’vorsn e (tasnvets’n e)
Són les cinc. Ժա-- հ-նգն է- -տ----ոթն-է) Ժ--- հ---- է- (-------- է- Ժ-մ- հ-ն-ն է- (-ա-ն-ո-ն է- -------------------------- Ժամը հինգն է: (տասնյոթն է) 0
Z-a----i--n-e--tas--ot’- -) Z---- h---- e (--------- e- Z-a-y h-n-n e (-a-n-o-’- e- --------------------------- Zhamy hingn e (tasnyot’n e)
Són les sis. Ժա-- -եց---:--տասնու----) Ժ--- վ--- է- (-------- է- Ժ-մ- վ-ց- է- (-ա-ն-ւ-ն է- ------------------------- Ժամը վեցն է: (տասնութն է) 0
Z-am- -ets-n---(-a--ut’--e) Z---- v----- e (-------- e- Z-a-y v-t-’- e (-a-n-t-n e- --------------------------- Zhamy vets’n e (tasnut’n e)
Són les set. Ժ--ը յ----է--(--ասնի----) Ժ--- յ--- է- ( տ------ է- Ժ-մ- յ-թ- է- ( տ-ս-ի-ն է- ------------------------- Ժամը յոթն է: ( տասնինն է) 0
Zham- y-t’n e ( -a-n-nn e) Z---- y---- e ( t------ e- Z-a-y y-t-n e ( t-s-i-n e- -------------------------- Zhamy yot’n e ( tasninn e)
Són les vuit. Ժամ- ու-ն է:--քսանն--) Ժ--- ո--- է- (----- է- Ժ-մ- ո-թ- է- (-ս-ն- է- ---------------------- Ժամը ութն է: (քսանն է) 0
Zh-m- u-’--e--k-sa-n -) Z---- u--- e (------ e- Z-a-y u-’- e (-’-a-n e- ----------------------- Zhamy ut’n e (k’sann e)
Són les nou. Ժամը--ն- է: ( -ս--մ-կն-է) Ժ--- ի-- է- ( ք------- է- Ժ-մ- ի-ն է- ( ք-ա-մ-կ- է- ------------------------- Ժամը ինն է: ( քսանմեկն է) 0
Z-----------(-k-s----kn--) Z---- i-- e ( k-------- e- Z-a-y i-n e ( k-s-n-e-n e- -------------------------- Zhamy inn e ( k’sanmekn e)
Són les deu. Ժ-մը---ս- -:-( --ա----ո--ն--) Ժ--- տ--- է- ( ք---------- է- Ժ-մ- տ-ս- է- ( ք-ա-ե-կ-ւ-ն է- ----------------------------- Ժամը տասն է: ( քսաներկուսն է) 0
Z--my -a-n-- ---’--n-r-u----) Z---- t--- e ( k---------- e- Z-a-y t-s- e ( k-s-n-r-u-n e- ----------------------------- Zhamy tasn e ( k’sanerkusn e)
Són les onze. Ժ--- տ-սն-եկ- -:--քս-նե-ե-ն -) Ժ--- տ------- է- (--------- է- Ժ-մ- տ-ս-մ-կ- է- (-ս-ն-ր-ք- է- ------------------------------ Ժամը տասնմեկն է: (քսաներեքն է) 0
Zh--- tas-mek--------a--rek’---) Z---- t------- e (----------- e- Z-a-y t-s-m-k- e (-’-a-e-e-’- e- -------------------------------- Zhamy tasnmekn e (k’sanerek’n e)
Són les dotze. Ժ--ը--աս--ր-------- --ս---ո--- է) Ժ--- տ---------- է- (--------- է- Ժ-մ- տ-ս-ե-կ-ւ-ն է- (-ս-ն-ո-ս- է- --------------------------------- Ժամը տասներկուսն է: (քսանչորսն է) 0
Zh-m--t-s-er---n e--k’s---h’--r-- -) Z---- t--------- e (------------- e- Z-a-y t-s-e-k-s- e (-’-a-c-’-o-s- e- ------------------------------------ Zhamy tasnerkusn e (k’sanch’vorsn e)
Un minut té seixanta segons. Մեկ -ո-ե- -ւնի-----ո----ա----ա-: Մ-- ր---- ո--- վ------ վ-------- Մ-կ ր-պ-ն ո-ն- վ-թ-ո-ն վ-յ-կ-ա-: -------------------------------- Մեկ րոպեն ունի վաթսուն վայրկյան: 0
M----o--n--n--vat’sun v--rkyan M-- r---- u-- v------ v------- M-k r-p-n u-i v-t-s-n v-y-k-a- ------------------------------ Mek ropen uni vat’sun vayrkyan
Una hora té seixanta minuts. Մեկ ---ն -ւն- ---սուն--ո-ե: Մ-- ժ--- ո--- վ------ ր---- Մ-կ ժ-մ- ո-ն- վ-թ-ո-ն ր-պ-: --------------------------- Մեկ ժամն ունի վաթսուն րոպե: 0
Me----a-- u-i v-t’s-- -ope M-- z---- u-- v------ r--- M-k z-a-n u-i v-t-s-n r-p- -------------------------- Mek zhamn uni vat’sun rope
Un dia té vint-i-quatre hores. Մ-- օ-- ո-ն--քսանչ-րս--ա-: Մ-- օ-- ո--- ք------- ժ--- Մ-կ օ-ն ո-ն- ք-ա-չ-ր- ժ-մ- -------------------------- Մեկ օրն ունի քսանչորս ժամ: 0
M---o-- ------s---h-vo-- ---m M-- o-- u-- k----------- z--- M-k o-n u-i k-s-n-h-v-r- z-a- ----------------------------- Mek orn uni k’sanch’vors zham

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.