Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ad Илъэсым илъэхъанхэр ыкIи ом изытет

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [пшIыкIухы]

16 [pshIykIuhy]

Илъэсым илъэхъанхэр ыкIи ом изытет

[Iljesym iljehanhjer ykIi om izytet]

Tria com vols veure la traducció:   
català adigué Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Мыхэр и--эс-м и-ъ-хъ-ны-: М____ и______ и__________ М-х-р и-ъ-с-м и-ъ-х-а-ы-: ------------------------- Мыхэр илъэсым илъэхъаных: 0
Myh-e- -lj--y----jeh-n-h: M_____ i______ i_________ M-h-e- i-j-s-m i-j-h-n-h- ------------------------- Myhjer iljesym iljehanyh:
La primavera, l’estiu, Г-атхэ, -ъэма-, Г______ г______ Г-а-х-, г-э-а-, --------------- Гъатхэ, гъэмаф, 0
Gat--e,-gj----, G______ g______ G-t-j-, g-e-a-, --------------- Gathje, gjemaf,
la tardor i l’hivern. б-ых-э-ык-и---ы--ф. б_____ ы___ к______ б-ы-ь- ы-I- к-ы-а-. ------------------- бжыхьэ ыкIи кIымаф. 0
b-h-h-je yk-i k----f. b_______ y___ k______ b-h-h-j- y-I- k-y-a-. --------------------- bzhyh'je ykIi kIymaf.
L’estiu és calorós. Гъэ-а--- жъ---ъы. Г_______ ж_______ Г-э-а-э- ж-о-к-ы- ----------------- Гъэмафэм жъоркъы. 0
G--m-f-e- z-o--y. G________ z______ G-e-a-j-m z-o-k-. ----------------- Gjemafjem zhorky.
A l’estiu, fa sol. Г--м-ф-м --гъ-р к-епс-. Г_______ т_____ к______ Г-э-а-э- т-г-э- к-е-с-. ----------------------- Гъэмафэм тыгъэр къепсы. 0
Gjemaf-e--t---e- ----y. G________ t_____ k_____ G-e-a-j-m t-g-e- k-p-y- ----------------------- Gjemafjem tygjer kepsy.
A l’estiu, ens agrada passejar. Гъ-ма-------ез-кI-х-а--р т--Iа-. Г_______ т______________ т______ Г-э-а-э- т-т-з-к-у-ь-н-р т-к-а-. -------------------------------- Гъэмафэм тытезекIухьаныр тикIас. 0
G-e-af-e- --t-zek--h---y- --kIas. G________ t______________ t______ G-e-a-j-m t-t-z-k-u-'-n-r t-k-a-. --------------------------------- Gjemafjem tytezekIuh'anyr tikIas.
L’hivern és fred. К--мафэр -ъыI-. К_______ ч_____ К-ы-а-э- ч-ы-э- --------------- КIымафэр чъыIэ. 0
K----f--- -h-I-e. K________ c______ K-y-a-j-r c-y-j-. ----------------- KIymafjer chyIje.
A l’hivern neva o plou. КIым-фэм-о- -ъ--ы-- къе-хы. К_______ о_ к____ е к______ К-ы-а-э- о- к-е-ы е к-е-х-. --------------------------- КIымафэм ос къесы е къещхы. 0
K--mafj----s k-sy-e------h-. K________ o_ k___ e k_______ K-y-a-j-m o- k-s- e k-s-h-y- ---------------------------- KIymafjem os kesy e keshhhy.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. К--маф---у-эм ---ы--р тикI-с. К_______ у___ т______ т______ К-ы-а-э- у-э- т-с-н-р т-к-а-. ----------------------------- КIымафэм унэм тисыныр тикIас. 0
K---af-e--u-----ti------t-k-a-. K________ u____ t______ t______ K-y-a-j-m u-j-m t-s-n-r t-k-a-. ------------------------------- KIymafjem unjem tisynyr tikIas.
Fa fred. Ч----. Ч_____ Ч-ы-э- ------ ЧъыIэ. 0
ChyIj-. C______ C-y-j-. ------- ChyIje.
Plou. Ощх къ-щ--. О__ к______ О-х к-е-х-. ----------- Ощх къещхы. 0
Os--h---s-h-y. O____ k_______ O-h-h k-s-h-y- -------------- Oshhh keshhhy.
Fa vent. Ж----ъ-. Ж_______ Ж-ы-г-э- -------- Жьыбгъэ. 0
Z-'y-g--. Z________ Z-'-b-j-. --------- Zh'ybgje.
Fa calor. Фабэ. Ф____ Ф-б-. ----- Фабэ. 0
Fa-je. F_____ F-b-e- ------ Fabje.
Fa sol. Ты--эпс-. Т________ Т-г-э-с-. --------- Тыгъэпсы. 0
T-gj-psy. T________ T-g-e-s-. --------- Tygjepsy.
Fa un bon dia. О-Iу. О____ О-I-. ----- ОшIу. 0
O--Iu. O_____ O-h-u- ------ OshIu.
Quin temps fa avui? Н-п- -- сы- --ы--т? Н___ о_ с__ и______ Н-п- о- с-д и-ы-е-? ------------------- Непэ ом сыд изытет? 0
Nep-e--m --d izyt--? N____ o_ s__ i______ N-p-e o- s-d i-y-e-? -------------------- Nepje om syd izytet?
Avui fa fred. Неп-----I-. Н___ ч_____ Н-п- ч-ы-э- ----------- Непэ чъыIэ. 0
N--j----yI--. N____ c______ N-p-e c-y-j-. ------------- Nepje chyIje.
Avui fa calor. Н-п- ф-бэ. Н___ ф____ Н-п- ф-б-. ---------- Непэ фабэ. 0
Ne-j-------. N____ f_____ N-p-e f-b-e- ------------ Nepje fabje.

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!