Manual de conversa

ca A la ciutat   »   ad Къалэм

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [тIокIырэ тфырэ]

25 [tIokIyrje tfyrje]

Къалэм

[Kaljem]

català adigué Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Сэ в------- с---- с----------. Сэ вокзалым сыкIо сшIоигъуагъ. 0
S-- v------- s---- s---------. Sj- v------- s---- s---------. Sje vokzalym sykIo sshIoiguag. S-e v-k-a-y- s-k-o s-h-o-g-a-. -----------------------------.
M’agradaria anar a l’aeroport. Сэ а--------- с---- с----------. Сэ аэрэпортым сыкIо сшIоигъуагъ. 0
S-- a----------- s---- s---------. Sj- a----------- s---- s---------. Sje ajerjeportym sykIo sshIoiguag. S-e a-e-j-p-r-y- s-k-o s-h-o-g-a-. ---------------------------------.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Сэ к---- г----- с---- с----------. Сэ къэлэ гупчэм сыкIо сшIоигъуагъ. 0
S-- k----- g------- s---- s---------. Sj- k----- g------- s---- s---------. Sje kjelje gupchjem sykIo sshIoiguag. S-e k-e-j- g-p-h-e- s-k-o s-h-o-g-a-. ------------------------------------.
Com vaig a l’estació? Во------ с-------- с------ с---------? Вокзалым сыдэущтэу сынэсын слъэкIыщта? 0
V------- s------------ s------- s-----------? Vo------ s------------ s------- s-----------? Vokzalym sydjeushhtjeu synjesyn sljekIyshhta? V-k-a-y- s-d-e-s-h-j-u s-n-e-y- s-j-k-y-h-t-? --------------------------------------------?
Com vaig a l’aeroport? Аэ------- с-------- с------ с---------? Аэропртым сыдэущтэу сынэсын слъэкIыщта? 0
A--------- s------------ s------- s-----------? Aj-------- s------------ s------- s-----------? Ajeroprtym sydjeushhtjeu synjesyn sljekIyshhta? A-e-o-r-y- s-d-e-s-h-j-u s-n-e-y- s-j-k-y-h-t-? ----------------------------------------------?
Com vaig al centre de la ciutat? Къ--- г----- с-------- с------ с---------? Къэлэ гупчэм сыдэущтэу сынэсын слъэкIыщта? 0
K----- g------- s------------ s------- s-----------? Kj---- g------- s------------ s------- s-----------? Kjelje gupchjem sydjeushhtjeu synjesyn sljekIyshhta? K-e-j- g-p-h-e- s-d-e-s-h-j-u s-n-e-y- s-j-k-y-h-t-? ---------------------------------------------------?
Em fa falta un taxi. Та--- с--------. Такси сищыкIагъ. 0
T---- s---------. Ta--- s---------. Taksi sishhykIag. T-k-i s-s-h-k-a-. ----------------.
Em fa falta un pla de la ciutat. Къ---- и----- с--------. Къалэм икартэ сищыкIагъ. 0
K----- i------ s---------. Ka---- i------ s---------. Kaljem ikartje sishhykIag. K-l-e- i-a-t-e s-s-h-k-a-. -------------------------.
Em fa falta un hotel. Сэ х------ с----. Сэ хьакIэщ сыфай. 0
S-- h'a------- s----. Sj- h--------- s----. Sje h'akIjeshh syfaj. S-e h'a-I-e-h- s-f-j. -----'--------------.
M’agradaria llogar un cotxe. Сэ м----- (к-) х-------- с----. Сэ машинэ (ку) хьафыбгэу сыфай. 0
S-- m------- (k-) h'a------- s----. Sj- m------- (k-) h--------- s----. Sje mashinje (ku) h'afybgjeu syfaj. S-e m-s-i-j- (k-) h'a-y-g-e- s-f-j. -------------(--)--'--------------.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Мы- с------- к---. Мыр сикредит карт. 0
M-- s------- k---. My- s------- k---. Myr sikredit kart. M-r s-k-e-i- k-r-. -----------------.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Мы--- с-------. Мыхэр сиправэх. 0
M----- s--------. My---- s--------. Myhjer sipravjeh. M-h-e- s-p-a-j-h. ----------------.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Мы к----- с-- у--------- д----? Мы къалэм сыд узэплъынэу дэтыр? 0
M- k----- s-- u---------- d-----? My k----- s-- u---------- d-----? My kaljem syd uzjeplynjeu djetyr? M- k-l-e- s-d u-j-p-y-j-u d-e-y-? --------------------------------?
Vagi a la ciutat vella. Къ------- ш-----. Къэлэжъым шъукIу. 0
K--------- s-----. Kj-------- s-----. Kjeljezhym shukIu. K-e-j-z-y- s-u-I-. -----------------.
Faci una visita guiada. Къ---- к---------------. Къалэр къызэпэшъуплъыхь. 0
K----- k--------------'. Ka---- k---------------. Kaljer kyzjepjeshuplyh'. K-l-e- k-z-e-j-s-u-l-h'. ----------------------'.
Vagi al port. Къ----------- ш-----. КъухьэуцупIэм шъукIу. 0
K--'j--------- s-----. Ku------------ s-----. Kuh'jeucupIjem shukIu. K-h'j-u-u-I-e- s-u-I-. ---'-----------------.
Faci un recorregut pel port. Къ----------- к-----------. КъухьэуцупIэр къэшъуплъыхь. 0
K--'j--------- k---------'. Ku------------ k----------. Kuh'jeucupIjer kjeshuplyh'. K-h'j-u-u-I-e- k-e-h-p-y-'. ---'---------------------'.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Сы- н------- у------- х----- д----? Сыд нэмыкIэу узэплъмэ хъунэу дэтыр? 0
S-- n--------- u-------- h----- d-----? Sy- n--------- u-------- h----- d-----? Syd njemykIjeu uzjeplmje hunjeu djetyr? S-d n-e-y-I-e- u-j-p-m-e h-n-e- d-e-y-? --------------------------------------?

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!