Manual de conversa

ca L’hora   »   be Час

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [восем]

8 [vosem]

Час

[Chas]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Perdoni! Выб---й--! В_________ В-б-ч-й-е- ---------- Выбачайце! 0
V-b-c---ts-! V___________ V-b-c-a-t-e- ------------ Vybachaytse!
Quina hora és, si us plau? Ц- не па-----ц---к----і ч-су? Ц_ н_ п_________ к_____ ч____ Ц- н- п-д-а-а-е- к-л-к- ч-с-? ----------------------------- Ці не падкажаце, колькі часу? 0
Tsі--- -a---z---se- ---’k--ch--u? T__ n_ p___________ k_____ c_____ T-і n- p-d-a-h-t-e- k-l-k- c-a-u- --------------------------------- Tsі ne padkazhatse, kol’kі chasu?
Moltes gràcies. В-л-к--д-я-уй. В_____ д______ В-л-к- д-я-у-. -------------- Вялікі дзякуй. 0
V--lі----z---uy. V______ d_______ V-a-і-і d-y-k-y- ---------------- Vyalіkі dzyakuy.
És la una. Ц-пе- --р-----адз-н-. Ц____ п_____ г_______ Ц-п-р п-р-а- г-д-і-а- --------------------- Цяпер першая гадзіна. 0
T-y--e- p-r----a-g-dzі-a. T______ p_______ g_______ T-y-p-r p-r-h-y- g-d-і-a- ------------------------- Tsyaper pershaya gadzіna.
Són les dues. Ц-п-р ---г-- --дз--а. Ц____ д_____ г_______ Ц-п-р д-у-а- г-д-і-а- --------------------- Цяпер другая гадзіна. 0
Ts----r ------a---dzіna. T______ d______ g_______ T-y-p-r d-u-a-a g-d-і-a- ------------------------ Tsyaper drugaya gadzіna.
Són les tres. Цяп-р-тр--я- --дз-на. Ц____ т_____ г_______ Ц-п-р т-э-я- г-д-і-а- --------------------- Цяпер трэцяя гадзіна. 0
Ts---e--tr--syaya -ad----. T______ t________ g_______ T-y-p-r t-e-s-a-a g-d-і-a- -------------------------- Tsyaper tretsyaya gadzіna.
Són les quatre. Ц-п-- чацвёртая г-дз-н-. Ц____ ч________ г_______ Ц-п-р ч-ц-ё-т-я г-д-і-а- ------------------------ Цяпер чацвёртая гадзіна. 0
Tsy-pe--c--t-v---ay--g--z---. T______ c___________ g_______ T-y-p-r c-a-s-e-t-y- g-d-і-a- ----------------------------- Tsyaper chatsvertaya gadzіna.
Són les cinc. Ц-пе---ятая г--з-на. Ц____ п____ г_______ Ц-п-р п-т-я г-д-і-а- -------------------- Цяпер пятая гадзіна. 0
Tsy--er --at-ya ga-z---. T______ p______ g_______ T-y-p-r p-a-a-a g-d-і-a- ------------------------ Tsyaper pyataya gadzіna.
Són les sis. Ця--р ----а- -ад-і--. Ц____ ш_____ г_______ Ц-п-р ш-с-а- г-д-і-а- --------------------- Цяпер шостая гадзіна. 0
Ts-aper-----tay------і-a. T______ s_______ g_______ T-y-p-r s-o-t-y- g-d-і-a- ------------------------- Tsyaper shostaya gadzіna.
Són les set. Ця-е- с-м-- ----і--. Ц____ с____ г_______ Ц-п-р с-м-я г-д-і-а- -------------------- Цяпер сёмая гадзіна. 0
Ts-a----s--aya -adz--a. T______ s_____ g_______ T-y-p-r s-m-y- g-d-і-a- ----------------------- Tsyaper semaya gadzіna.
Són les vuit. Цяп-- ---ьм-я ----іна. Ц____ в______ г_______ Ц-п-р в-с-м-я г-д-і-а- ---------------------- Цяпер восьмая гадзіна. 0
Ts--p-r v-s’-a-- -adzіna. T______ v_______ g_______ T-y-p-r v-s-m-y- g-d-і-a- ------------------------- Tsyaper vos’maya gadzіna.
Són les nou. Ця--р д-евятая -а-----. Ц____ д_______ г_______ Ц-п-р д-е-я-а- г-д-і-а- ----------------------- Цяпер дзевятая гадзіна. 0
T-yape- -zevy----- gadz-n-. T______ d_________ g_______ T-y-p-r d-e-y-t-y- g-d-і-a- --------------------------- Tsyaper dzevyataya gadzіna.
Són les deu. Ц-пер д-е-я-а-------на. Ц____ д_______ г_______ Ц-п-р д-е-я-а- г-д-і-а- ----------------------- Цяпер дзесятая гадзіна. 0
Ts-ap---dz-sya-ay- --dzіn-. T______ d_________ g_______ T-y-p-r d-e-y-t-y- g-d-і-a- --------------------------- Tsyaper dzesyataya gadzіna.
Són les onze. Ця--- а------ца----г-д--н-. Ц____ а___________ г_______ Ц-п-р а-з-н-ц-а-а- г-д-і-а- --------------------------- Цяпер адзінаццатая гадзіна. 0
T--ape---d-іnat-tsat--a-g--zі-a. T______ a______________ g_______ T-y-p-r a-z-n-t-t-a-a-a g-d-і-a- -------------------------------- Tsyaper adzіnatstsataya gadzіna.
Són les dotze. Ц-пе- -в----ц--а- га-з-на. Ц____ д__________ г_______ Ц-п-р д-а-а-ц-т-я г-д-і-а- -------------------------- Цяпер дванаццатая гадзіна. 0
Tsy-----dva-atst-at--- -adz-na. T______ d_____________ g_______ T-y-p-r d-a-a-s-s-t-y- g-d-і-a- ------------------------------- Tsyaper dvanatstsataya gadzіna.
Un minut té seixanta segons. У-х-----е-шэсцьдзе-ят -еку--. У х______ ш__________ с______ У х-і-і-е ш-с-ь-з-с-т с-к-н-. ----------------------------- У хвіліне шэсцьдзесят секунд. 0
U ---і---e-s-e-ts-d----at---k---. U k_______ s_____________ s______ U k-v-l-n- s-e-t-’-z-s-a- s-k-n-. --------------------------------- U khvіlіne shests’dzesyat sekund.
Una hora té seixanta minuts. У -а----- шэсц----ся----ілін. У г______ ш__________ х______ У г-д-і-е ш-с-ь-з-с-т х-і-і-. ----------------------------- У гадзіне шэсцьдзесят хвілін. 0
U-ga--і-e-shes-s’d-e-yat-k---lіn. U g______ s_____________ k_______ U g-d-і-e s-e-t-’-z-s-a- k-v-l-n- --------------------------------- U gadzіne shests’dzesyat khvіlіn.
Un dia té vint-i-quatre hores. У а--ым дн- двац--ц--чаты-- г-д-і-ы. У а____ д__ д_______ ч_____ г_______ У а-н-м д-і д-а-ц-ц- ч-т-р- г-д-і-ы- ------------------------------------ У адным дні дваццаць чатыры гадзіны. 0
U a-n-m--n- dva-s-sats’ c---yr---ad----. U a____ d__ d__________ c______ g_______ U a-n-m d-і d-a-s-s-t-’ c-a-y-y g-d-і-y- ---------------------------------------- U adnym dnі dvatstsats’ chatyry gadzіny.

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.