Manual de conversa

ca L’hora   »   be Час

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [восем]

8 [vosem]

Час

[Chas]

català bielorús Engegar Més
Perdoni! Вы-------! Выбачайце! 0
V----------! Vy---------! Vybachaytse! V-b-c-a-t-e! -----------!
Quina hora és, si us plau? Ці н- п--------- к----- ч---? Ці не падкажаце, колькі часу? 0
T-- n- p----------, k--’k- c----? Ts- n- p----------- k----- c----? Tsі ne padkazhatse, kol’kі chasu? T-і n- p-d-a-h-t-e, k-l’k- c-a-u? ------------------,----’--------?
Moltes gràcies. Вя---- д-----. Вялікі дзякуй. 0
V------ d------. Vy----- d------. Vyalіkі dzyakuy. V-a-і-і d-y-k-y. ---------------.
És la una. Ця--- п----- г------. Цяпер першая гадзіна. 0
T------ p------- g------. Ts----- p------- g------. Tsyaper pershaya gadzіna. T-y-p-r p-r-h-y- g-d-і-a. ------------------------.
Són les dues. Ця--- д----- г------. Цяпер другая гадзіна. 0
T------ d------ g------. Ts----- d------ g------. Tsyaper drugaya gadzіna. T-y-p-r d-u-a-a g-d-і-a. -----------------------.
Són les tres. Ця--- т----- г------. Цяпер трэцяя гадзіна. 0
T------ t-------- g------. Ts----- t-------- g------. Tsyaper tretsyaya gadzіna. T-y-p-r t-e-s-a-a g-d-і-a. -------------------------.
Són les quatre. Ця--- ч-------- г------. Цяпер чацвёртая гадзіна. 0
T------ c----------- g------. Ts----- c----------- g------. Tsyaper chatsvertaya gadzіna. T-y-p-r c-a-s-e-t-y- g-d-і-a. ----------------------------.
Són les cinc. Ця--- п---- г------. Цяпер пятая гадзіна. 0
T------ p------ g------. Ts----- p------ g------. Tsyaper pyataya gadzіna. T-y-p-r p-a-a-a g-d-і-a. -----------------------.
Són les sis. Ця--- ш----- г------. Цяпер шостая гадзіна. 0
T------ s------- g------. Ts----- s------- g------. Tsyaper shostaya gadzіna. T-y-p-r s-o-t-y- g-d-і-a. ------------------------.
Són les set. Ця--- с---- г------. Цяпер сёмая гадзіна. 0
T------ s----- g------. Ts----- s----- g------. Tsyaper semaya gadzіna. T-y-p-r s-m-y- g-d-і-a. ----------------------.
Són les vuit. Ця--- в------ г------. Цяпер восьмая гадзіна. 0
T------ v--’m--- g------. Ts----- v------- g------. Tsyaper vos’maya gadzіna. T-y-p-r v-s’m-y- g-d-і-a. -----------’------------.
Són les nou. Ця--- д------- г------. Цяпер дзевятая гадзіна. 0
T------ d--------- g------. Ts----- d--------- g------. Tsyaper dzevyataya gadzіna. T-y-p-r d-e-y-t-y- g-d-і-a. --------------------------.
Són les deu. Ця--- д------- г------. Цяпер дзесятая гадзіна. 0
T------ d--------- g------. Ts----- d--------- g------. Tsyaper dzesyataya gadzіna. T-y-p-r d-e-y-t-y- g-d-і-a. --------------------------.
Són les onze. Ця--- а----------- г------. Цяпер адзінаццатая гадзіна. 0
T------ a-------------- g------. Ts----- a-------------- g------. Tsyaper adzіnatstsataya gadzіna. T-y-p-r a-z-n-t-t-a-a-a g-d-і-a. -------------------------------.
Són les dotze. Ця--- д---------- г------. Цяпер дванаццатая гадзіна. 0
T------ d------------- g------. Ts----- d------------- g------. Tsyaper dvanatstsataya gadzіna. T-y-p-r d-a-a-s-s-t-y- g-d-і-a. ------------------------------.
Un minut té seixanta segons. У х------ ш---------- с-----. У хвіліне шэсцьдзесят секунд. 0
U k------- s-----’d------ s-----. U k------- s------------- s-----. U khvіlіne shests’dzesyat sekund. U k-v-l-n- s-e-t-’d-e-y-t s-k-n-. -----------------’--------------.
Una hora té seixanta minuts. У г------ ш---------- х-----. У гадзіне шэсцьдзесят хвілін. 0
U g------ s-----’d------ k------. U g------ s------------- k------. U gadzіne shests’dzesyat khvіlіn. U g-d-і-e s-e-t-’d-e-y-t k-v-l-n. ----------------’---------------.
Un dia té vint-i-quatre hores. У а---- д-- д------- ч----- г------. У адным дні дваццаць чатыры гадзіны. 0
U a---- d-- d---------’ c------ g------. U a---- d-- d---------- c------ g------. U adnym dnі dvatstsats’ chatyry gadzіny. U a-n-m d-і d-a-s-s-t-’ c-a-y-y g-d-і-y. ----------------------’----------------.

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.