Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ad ШIэгъэн фае

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [тIокIищрэ пшIыкIутIурэ]

72 [tIokIishhrje pshIykIutIurje]

ШIэгъэн фае

[ShIjegjen fae]

català adigué Engegar Més
haver de шI----- ф-е шIэгъэн фае 0
s-------- f-- sh------- f-e shIjegjen fae s-I-e-j-n f-e -------------
Haig d’enviar una carta. Сэ п----- з------- ф--. Сэ письмэ згъэхьын фае. 0
S-- p--'m-- z----'y- f--. Sj- p------ z------- f--. Sje pis'mje zgjeh'yn fae. S-e p-s'm-e z-j-h'y- f-e. -------'---------'------.
Haig de pagar l’hotel. Сэ х------------ с--- ф--. Сэ хьакIэщыпкIэр стын фае. 0
S-- h'a-------------- s--- f--. Sj- h---------------- s--- f--. Sje h'akIjeshhypkIjer styn fae. S-e h'a-I-e-h-y-k-j-r s-y- f-e. -----'------------------------.
T’has de llevar d’hora. О ж--- у--------- ф--. О жьэу укъэтэджын фае. 0
O z-'j-- u----------- f--. O z----- u----------- f--. O zh'jeu ukjetjedzhyn fae. O z-'j-u u-j-t-e-z-y- f-e. ----'--------------------.
Has de treballar molt. О I----- п---- ф--. О Iофыбэ пшIэн фае. 0
O I------ p------ f--. O I------ p------ f--. O Iofybje pshIjen fae. O I-f-b-e p-h-j-n f-e. ---------------------.
Has d’arribar a temps. Шъ-------- п------ ф--. Шъыпкъагъэ пхэлъын фае. 0
S-------- p------ f--. Sh------- p------ f--. Shypkagje phjelyn fae. S-y-k-g-e p-j-l-n f-e. ---------------------.
(Ell) ha de posar benzina. Ащ (х--------) г----------- и-------. Ащ (хъулъфыгъ) гъэстыныпхъэ ищыкIагъ. 0
A--- (h-----) g----------- i--------. As-- (h-----) g----------- i--------. Ashh (hulfyg) gjestynyphje ishhykIag. A-h- (h-l-y-) g-e-t-n-p-j- i-h-y-I-g. -----(------)-----------------------.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Ащ (х--------) м------ ы------------ ф--. Ащ (хъулъфыгъ) машинэр ыгъэцэкIэжьын фае. 0
A--- (h-----) m-------- y------------'y- f--. As-- (h-----) m-------- y--------------- f--. Ashh (hulfyg) mashinjer ygjecjekIjezh'yn fae. A-h- (h-l-y-) m-s-i-j-r y-j-c-e-I-e-h'y- f-e. -----(------)------------------------'------.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Ащ (х--------) м------ ы-------- ф--. Ащ (хъулъфыгъ) машинэр ытхьакIын фае. 0
A--- (h-----) m-------- y--'a---- f--. As-- (h-----) m-------- y-------- f--. Ashh (hulfyg) mashinjer yth'akIyn fae. A-h- (h-l-y-) m-s-i-j-r y-h'a-I-n f-e. -----(------)--------------'---------.
(Ella) ha de fer compres. Ар (б--------) щ---- ф--. Ар (бзылъфыгъ) щэфэн фае. 0
A- (b------) s-------- f--. Ar (b------) s-------- f--. Ar (bzylfyg) shhjefjen fae. A- (b-y-f-g) s-h-e-j-n f-e. ---(-------)--------------.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Ащ (б--------) у--- з------ ф--. Ащ (бзылъфыгъ) унэр зэIихын фае. 0
A--- (b------) u---- z------- f--. As-- (b------) u---- z------- f--. Ashh (bzylfyg) unjer zjeIihyn fae. A-h- (b-y-f-g) u-j-r z-e-i-y- f-e. -----(-------)-------------------.
(Ella) ha de rentar la roba. Ар (б--------) г----- ф--. Ар (бзылъфыгъ) гыкIэн фае. 0
A- (b------) g------ f--. Ar (b------) g------ f--. Ar (bzylfyg) gykIjen fae. A- (b-y-f-g) g-k-j-n f-e. ---(-------)------------.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Тэ д------- е------- т----- ф--. Тэ джыдэдэм еджапIэм тыкIон фае. 0
T-- d---------- e--------- t----- f--. Tj- d---------- e--------- t----- f--. Tje dzhydjedjem edzhapIjem tykIon fae. T-e d-h-d-e-j-m e-z-a-I-e- t-k-o- f-e. -------------------------------------.
Hem d’anar de seguida a treballar. Тэ д------- I------ т----- ф--. Тэ джыдэдэм IофышIэ тыкIон фае. 0
T-- d---------- I-------- t----- f--. Tj- d---------- I-------- t----- f--. Tje dzhydjedjem IofyshIje tykIon fae. T-e d-h-d-e-j-m I-f-s-I-e t-k-o- f-e. ------------------------------------.
Hem d’anar de seguida al metge. Тэ д------- в----- д--- т----- ф--. Тэ джыдэдэм врачым дэжь тыкIон фае. 0
T-- d---------- v------ d----' t----- f--. Tj- d---------- v------ d----- t----- f--. Tje dzhydjedjem vrachym djezh' tykIon fae. T-e d-h-d-e-j-m v-a-h-m d-e-h' t-k-o- f-e. -----------------------------'-----------.
Heu d’esperar l’autobús. Ав------- ш-- ш------ ф--. Автобусым шъо шъуежэн фае. 0
A-------- s-- s-------- f--. Av------- s-- s-------- f--. Avtobusym sho shuezhjen fae. A-t-b-s-m s-o s-u-z-j-n f-e. ---------------------------.
Heu d’esperar el tren. Мэ------ ш-- ш------ ф--. МэшIокум шъо шъуежэн фае. 0
M--------- s-- s-------- f--. Mj-------- s-- s-------- f--. MjeshIokum sho shuezhjen fae. M-e-h-o-u- s-o s-u-z-j-n f-e. ----------------------------.
Heu d’esperar el taxi. Та----- ш-- ш------ ф--. Таксиим шъо шъуежэн фае. 0
T------ s-- s-------- f--. Ta----- s-- s-------- f--. Taksiim sho shuezhjen fae. T-k-i-m s-o s-u-z-j-n f-e. -------------------------.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...