Manual de conversa

ca Ahir - avui - demà   »   ad Тыгъуас – неп – неущ

10 [deu]

Ahir - avui - demà

Ahir - avui - demà

10 [пшIы]

10 [pshIy]

Тыгъуас – неп – неущ

[Tyguas – nep – neushh]

Tria com vols veure la traducció:   
català adigué Engegar Més
Ahir era dissabte. Ты-ъуа-э-шэ----ы--. Т------- ш--------- Т-г-у-с- ш-м-э-ы-ъ- ------------------- Тыгъуасэ шэмбэтыгъ. 0
T--u---e--h---bjet-g. T------- s----------- T-g-a-j- s-j-m-j-t-g- --------------------- Tyguasje shjembjetyg.
Ahir vaig anar al cinema. Ты-----э--э--ино----щы-аг-. Т------- с- к---- с-------- Т-г-у-с- с- к-н-м с-щ-I-г-. --------------------------- Тыгъуасэ сэ кином сыщыIагъ. 0
T---a--- s-e-ki----sysh-yI--. T------- s-- k---- s--------- T-g-a-j- s-e k-n-m s-s-h-I-g- ----------------------------- Tyguasje sje kinom syshhyIag.
La pel•lícula era interessant. Ф--ь-ыр -ъэш-эгъоны--э. Ф------ г-------------- Ф-л-м-р г-э-I-г-о-ы-ъ-. ----------------------- Фильмыр гъэшIэгъоныгъэ. 0
F--'m-- gj-shI--g--y--e. F------ g--------------- F-l-m-r g-e-h-j-g-n-g-e- ------------------------ Fil'myr gjeshIjegonygje.
Avui és diumenge. Не-- тхьаума-. Н--- т-------- Н-п- т-ь-у-а-. -------------- Непэ тхьаумаф. 0
N-p-e--h'-u---. N---- t-------- N-p-e t-'-u-a-. --------------- Nepje th'aumaf.
Avui no treballo. Н-пэ-сэ I-- --Iэ-эп. Н--- с- I-- c------- Н-п- с- I-ф c-I-р-п- -------------------- Непэ сэ Ioф cшIэрэп. 0
Ne-je -je--o--c-hI-er-ep. N---- s-- I-- c---------- N-p-e s-e I-f c-h-j-r-e-. ------------------------- Nepje sje Iof cshIjerjep.
Em quedo a casa. С--унэ--с-к-инэ-т. С- у--- с--------- С- у-э- с-к-и-э-т- ------------------ Сэ унэм сыкъинэщт. 0
S-e----em syk-njes---. S-- u---- s----------- S-e u-j-m s-k-n-e-h-t- ---------------------- Sje unjem sykinjeshht.
Demà és dilluns. Н--щ -лы-э. Н--- б----- Н-у- б-ы-э- ----------- Неущ блыпэ. 0
Neu-hh--lyp-e. N----- b------ N-u-h- b-y-j-. -------------- Neushh blypje.
Demà torno a treballar. Н-ущ-I-фшI-н-- ---б---ьы-т. Н--- I-------- с----------- Н-у- I-ф-I-н-р с-у-л-ж-ы-т- --------------------------- Неущ IофшIэныр сыублэжьыщт. 0
Neus-h---f---j-ny--s-ub----h--s--t. N----- I---------- s--------------- N-u-h- I-f-h-j-n-r s-u-l-e-h-y-h-t- ----------------------------------- Neushh IofshIjenyr syubljezh'yshht.
(Jo) treballo en una oficina. Сэ--фис-м Iо- -ы-э---. С- о----- I-- щ------- С- о-и-ы- I-ф щ-с-ш-э- ---------------------- Сэ офисым Iоф щысэшIэ. 0
Sje-of-s--------h-ysjesh---. S-- o----- I-- s------------ S-e o-i-y- I-f s-h-s-e-h-j-. ---------------------------- Sje ofisym Iof shhysjeshIje.
Qui és aquest? Х----ы-? Х-- м--- Х-т м-р- -------- Хэт мыр? 0
H--t--y-? H--- m--- H-e- m-r- --------- Hjet myr?
Aquest és el Peter. Мыр -ёт-. М-- П---- М-р П-т-. --------- Мыр Пётр. 0
Myr P-o--. M-- P----- M-r P-o-r- ---------- Myr Pjotr.
El Peter és estudiant. Пётр-----ент. П--- с------- П-т- с-у-е-т- ------------- Пётр студент. 0
P-ot--st-de-t. P---- s------- P-o-r s-u-e-t- -------------- Pjotr student.
Qui és aquesta? Хэ---ы-? Х-- м--- Х-т м-р- -------- Хэт мыр? 0
H-et -yr? H--- m--- H-e- m-r- --------- Hjet myr?
Aquesta és la Martha. Мыр -а-т-. М-- М----- М-р М-р-а- ---------- Мыр Марта. 0
M-r---rt-. M-- M----- M-r M-r-a- ---------- Myr Marta.
La Martha és secretària. М--т--с--рет-р-. М---- с--------- М-р-э с-к-е-а-ь- ---------------- Мартэ секретарь. 0
Mar--e-sek-et--'. M----- s--------- M-r-j- s-k-e-a-'- ----------------- Martje sekretar'.
El Peter i la Martha són amics / parella. П---эр--Ма--э-- зэ-ы----г-ух. П------ М------ з------------ П-т-э-э М-р-э-э з-н-б-ж-г-у-. ----------------------------- Пётрэрэ Мартэрэ зэныбджэгъух. 0
P-otrje-j--M--t-e--- ---n-bdzhje---. P--------- M-------- z-------------- P-o-r-e-j- M-r-j-r-e z-e-y-d-h-e-u-. ------------------------------------ Pjotrjerje Martjerje zjenybdzhjeguh.
El Peter és l’amic / el xicot de la Martha. Пёт- -а-т- и-ы-дж-гъ-. П--- М---- и---------- П-т- М-р-э и-ы-д-э-ъ-. ---------------------- Пётр Мартэ иныбджэгъу. 0
Pjo---M--t----nybdz-je--. P---- M----- i----------- P-o-r M-r-j- i-y-d-h-e-u- ------------------------- Pjotr Martje inybdzhjegu.
La Martha és l’amiga / la xicota del Peter. М-р-э--ётр-и------гъ-. М---- П--- и---------- М-р-э П-т- и-ы-д-э-ъ-. ---------------------- Мартэ Пётр иныбджэгъу. 0
Ma-tje---o-- ----dz---gu. M----- P---- i----------- M-r-j- P-o-r i-y-d-h-e-u- ------------------------- Martje Pjotr inybdzhjegu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprendre somiant

Avui dia, les llengües formen part de l'educació general. Tant de bo el seu aprenentatge no fos tant dificultós! Hi ha bones notícies pels que tenen dificultats a l'hora d'aprendre una llengua. Resulta que aprenem de forma més eficaç quan dormim. A aquesta conclusió han arribat diversos estudis científics. I ho podem aprofitar per aprendre llengües! Quan dormim processem i assimilem les experiències del dia. El nostre cervell analitza les noves impressions. Tot allò viscut durant la jornada és examinat novament. En aquest procés es consolida la nova informació al nostre cervell. Es reté especialment bé tot allò après abans d'anar a dormir. Per tant, pot ser útil repassar nocions importants a la nit. Cada fase del somni s'ocupa d'un contingut determinat de l'aprenentatge. La fase REM del son es relaciona amb l'aprenentatge psicomotriu. Del qual formen part les activitats musicals i esportives. L'aprenentatge de coneixements purs, en canvi, es dona en les profunditats del somni. Aquí és on es revisa tot el que hem après. Fins i tot el lèxic i la gramàtica! Quan aprenem llengües obliguem al nostre cervell a treballar intensament. Ha d'emmagatzemar noves paraules i noves regles. Durant el somni tot es reprodueix novament. Els investigadors ho anomenen la teoria de la repetició. Però l'important és dormir bé. El cos i la ment s'han de recuperar correctament. Només llavors pot treballar el cervell amb eficàcia. Es podria dir: un bon somni, un bon rendiment cognitiu. Mentre descansem el nostre cervell segueix actiu... Així doncs: Gute Nacht, good night, buona notte, dobrou noc!
Sabia vostè que?
L’anglès britànic és la variant d’anglès que s’utilitza a Gran Bretanya. Forma part de les llengües germàniques occidentals, i és l’idioma natiu de 60 milions de persones. Mostra algunes diferències amb l’anglès americà. És una llengua pluricèntrica, i per tant compta amb múltiples formes estàndards. Aquestes diferències es troben, per exemple, en el vocabulari, la pronunciació, i l’ortografia. L’anglès britànic es divideix, al mateix temps, en diferents dialectes, els quals varien considerablement entre ells. Durant molt de temps, els parlants d’aquests dialectes van ser considerats com analfabets, i no els era possible trobar feina. Avui dia la situació és molt diferent, tot i que alguns dialectes representen un paper molt important a Gran Bretanya. L’anglès britànic ha estat fortament influenciat pel francès. Aquesta influència és deguda a la conquesta normada que van patir l’any 1066. Però Gran Bretanya també va exportar la seva llengua a altres continets amb les seves pròpies coquestes durant l’època colonial. I així és com l’anglès es va convertir en un dels idiomes més importants de món. Aníma’t i aprèn anglès! Però l’original, si us plau.