Manual de conversa

ca A casa   »   kn ಮನೆಯಲ್ಲಿ / ಮನೆಯೊಳಗೆ

17 [disset]

A casa

A casa

೧೭ [ಹದಿನೇಳು]

17 [hadinēḷu]

ಮನೆಯಲ್ಲಿ / ಮನೆಯೊಳಗೆ

[maneyalli/maneyoḷage]

català kannada Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. ಇಲ--- ನ--- ಮ-- ಇ--. ಇಲ್ಲಿ ನಮ್ಮ ಮನೆ ಇದೆ. 0
i--- n--'m- m--- i--. il-- n----- m--- i--. illi nam'ma mane ide. i-l- n-m'm- m-n- i-e. --------'-----------.
El teulat és a dalt. ಮೇ-- ಚ---- ಇ--. ಮೇಲೆ ಚಾವಣಿ ಇದೆ. 0
M--- c----- i--. Mē-- c----- i--. Mēle cāvaṇi ide. M-l- c-v-ṇ- i-e. ---------------.
El celler es troba a baix. ಕೆ---- ನ-------- ಇ--. ಕೆಳಗಡೆ ನೆಲಮಾಳಿಗೆ ಇದೆ. 0
K------- n--------- i--. Ke------ n--------- i--. Keḷagaḍe nelamāḷige ide. K-ḷ-g-ḍ- n-l-m-ḷ-g- i-e. -----------------------.
Hi ha un jardí darrera de la casa. ಮನ-- ಹ---- ಒ--- ತ-- ಇ--. ಮನೆಯ ಹಿಂದೆ ಒಂದು ತೋಟ ಇದೆ. 0
M----- h---- o--- t--- i--. Ma---- h---- o--- t--- i--. Maneya hinde ondu tōṭa ide. M-n-y- h-n-e o-d- t-ṭ- i-e. --------------------------.
No hi ha cap carrer davant de la casa. ಮನ-- ಎ---- ರ---- ಇ---. ಮನೆಯ ಎದುರು ರಸ್ತೆ ಇಲ್ಲ. 0
M----- e---- r---- i---. Ma---- e---- r---- i---. Maneya eduru raste illa. M-n-y- e-u-u r-s-e i-l-. -----------------------.
Hi ha arbres al costat de la casa. ಮನ-- ಪ--- ಮ------. ಮನೆಯ ಪಕ್ಕ ಮರಗಳಿವೆ. 0
M----- p---- m---------. Ma---- p---- m---------. Maneya pakka maragaḷive. M-n-y- p-k-a m-r-g-ḷ-v-. -----------------------.
Aquí és el meu apartament. ಇಲ--- ನ--- ಮ-- ಇ--. ಇಲ್ಲಿ ನಮ್ಮ ಮನೆ ಇದೆ. 0
I--- n--'m- m--- i--. Il-- n----- m--- i--. Illi nam'ma mane ide. I-l- n-m'm- m-n- i-e. --------'-----------.
Aquí és la cuina i el bany. ಇಲ--- ಅ----- ಮ-- ಮ---- ಬ-------- ಇ--. ಇಲ್ಲಿ ಅಡಿಗೆಯ ಮನೆ ಮತ್ತು ಬಚ್ಚಲುಮನೆ ಇವೆ. 0
I--- a------ m--- m---- b---------- i--. Il-- a------ m--- m---- b---------- i--. Illi aḍigeya mane mattu baccalumane ive. I-l- a-i-e-a m-n- m-t-u b-c-a-u-a-e i-e. ---------------------------------------.
Aquí són la sala d’estar i la cambra. ಅಲ--- ಹ--- ಮ---- ಮ---- ಕ--- ಇ--. ಅಲ್ಲಿ ಹಜಾರ ಮತ್ತು ಮಲಗುವ ಕೋಣೆ ಇವೆ. 0
A--- h----- m---- m------- k--- i--. Al-- h----- m---- m------- k--- i--. Alli hajāra mattu malaguva kōṇe ive. A-l- h-j-r- m-t-u m-l-g-v- k-ṇ- i-e. -----------------------------------.
La porta principal està tancada. ಮನ-- ಮ----- ಬ----- ಹ-----. ಮನೆಯ ಮುಂದಿನ ಬಾಗಿಲು ಹಾಕಿದೆ. 0
M----- m------ b----- h-----. Ma---- m------ b----- h-----. Maneya mundina bāgilu hākide. M-n-y- m-n-i-a b-g-l- h-k-d-. ----------------------------.
Però les finestres estan obertes. ಆದ-- ಕ------- ತ-------. ಆದರೆ ಕಿಟಕಿಗಳು ತೆಗೆದಿವೆ. 0
Ā---- k--------- t-------. Ād--- k--------- t-------. Ādare kiṭakigaḷu tegedive. Ā-a-e k-ṭ-k-g-ḷ- t-g-d-v-. -------------------------.
Avui fa calor. ಇಂ-- ಸ---------. ಇಂದು ಸೆಖೆಯಾಗಿದೆ. 0
I--- s----------. In-- s----------. Indu sekheyāgide. I-d- s-k-e-ā-i-e. ----------------.
Entrem a la sala d’estar. ನಾ-- ಹ------- ಹ------------ೆ ನಾವು ಹಜಾರಕ್ಕೆ ಹೋಗುತ್ತಿದ್ದೇವೆ 0
N--- h-------- h----------- Nā-- h-------- h----------e Nāvu hajārakke hōguttiddēve N-v- h-j-r-k-e h-g-t-i-d-v- ---------------------------
Hi ha un sofà i una butaca. ಅಲ--- ಸ-- ಮ---- ಆ--- ಖ----- ಇ--. ಅಲ್ಲಿ ಸೋಫ ಮತ್ತು ಆರಾಮ ಖುರ್ಚಿ ಇವೆ. 0
a--- s---- m---- ā---- k----- i--. al-- s---- m---- ā---- k----- i--. alli sōpha mattu ārāma khurci ive. a-l- s-p-a m-t-u ā-ā-a k-u-c- i-e. ---------------------------------.
Assegui’s! ದಯ------ ಕ-----------. ದಯವಿಟ್ಟು ಕುಳಿತುಕೊಳ್ಳಿ. 0
D-------- k----------. Da------- k----------. Dayaviṭṭu kuḷitukoḷḷi. D-y-v-ṭ-u k-ḷ-t-k-ḷ-i. ---------------------.
El meu ordinador és aquí. ಅಲ--- ನ--- ಕ-------- ಇ--. ಅಲ್ಲಿ ನನ್ನ ಕಂಪ್ಯೂಟರ್ ಇದೆ. 0
A--- n---- k-------- i--. Al-- n---- k-------- i--. Alli nanna kampyūṭar ide. A-l- n-n-a k-m-y-ṭ-r i-e. ------------------------.
La meva cadena estèreo és allà. ಅಲ--- ನ--- ಸ----- ಸ------- ಸ------ ಇ--. ಅಲ್ಲಿ ನನ್ನ ಸಂಗೀತದ ಸ್ಟೀರಿಯೋ ಸಿಸ್ಟಮ್ ಇದೆ. 0
A--- n---- s-------- s------ s----- i--. Al-- n---- s-------- s------ s----- i--. Alli nanna saṅgītada sṭīriyō sisṭam ide. A-l- n-n-a s-ṅ-ī-a-a s-ī-i-ō s-s-a- i-e. ---------------------------------------.
El televisor és ben nou. ಟೆ------- ಬ-- ಹ----. ಟೆಲಿವಿಷನ್ ಬಹಳ ಹೊಸದು. 0
Ṭ-------- b----- h-----. Ṭe------- b----- h-----. Ṭeliviṣan bahaḷa hosadu. Ṭ-l-v-ṣ-n b-h-ḷ- h-s-d-. -----------------------.

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!