Manual de conversa

ca A casa   »   am በቤቱ ዙሪያ

17 [disset]

A casa

A casa

17 [አስራ ሰባት]

17 [āsira sebati]

በቤቱ ዙሪያ

[bebēti zurīya]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. የኛ--ት እ-- --። የ- ቤ- እ-- ነ-- የ- ቤ- እ-ህ ነ-። ------------- የኛ ቤት እዚህ ነው። 0
yen-- b-----zī-i-n---. y---- b--- i---- n---- y-n-a b-t- i-ī-i n-w-. ---------------------- yenya bēti izīhi newi.
El teulat és a dalt. ጣ-ያው--ላ--ነ-። ጣ--- ከ-- ነ-- ጣ-ያ- ከ-ይ ነ-። ------------ ጣሪያው ከላይ ነው። 0
t-ar--aw- --l-y- ne--. t-------- k----- n---- t-a-ī-a-i k-l-y- n-w-. ---------------------- t’arīyawi kelayi newi.
El celler es troba a baix. ምድር -ቱ ከ-ች---። ም-- ቤ- ከ-- ነ-- ም-ር ቤ- ከ-ች ነ-። -------------- ምድር ቤቱ ከታች ነው። 0
mi-iri bē-- -e--ch- ne-i. m----- b--- k------ n---- m-d-r- b-t- k-t-c-i n-w-. ------------------------- midiri bētu ketachi newi.
Hi ha un jardí darrera de la casa. ከ-- ጀር- --ት-----ታ አ-። ከ-- ጀ-- የ----- ቦ- አ-- ከ-ቱ ጀ-ባ የ-ት-ል- ቦ- አ-። --------------------- ከቤቱ ጀርባ የአትክልት ቦታ አለ። 0
kebētu-j----a ---ā-iki--ti--ota-āle. k----- j----- y----------- b--- ā--- k-b-t- j-r-b- y-’-t-k-l-t- b-t- ā-e- ------------------------------------ kebētu jeriba ye’ātikiliti bota āle.
No hi ha cap carrer davant de la casa. ከቤ---ት-ለፊት መ-ገድ የ-ም። ከ-- ፊ- ለ-- መ--- የ--- ከ-ቱ ፊ- ለ-ት መ-ገ- የ-ም- -------------------- ከቤቱ ፊት ለፊት መንገድ የለም። 0
k----- fī-i-----ti----i--d----le-i. k----- f--- l----- m------- y------ k-b-t- f-t- l-f-t- m-n-g-d- y-l-m-. ----------------------------------- kebētu fīti lefīti menigedi yelemi.
Hi ha arbres al costat de la casa. ከቤ- -ን ዛፎች አ-። ከ-- ጎ- ዛ-- አ-- ከ-ቱ ጎ- ዛ-ች አ-። -------------- ከቤቱ ጎን ዛፎች አሉ። 0
k--ē-- -on- --fo-----lu. k----- g--- z------ ā--- k-b-t- g-n- z-f-c-i ā-u- ------------------------ kebētu goni zafochi ālu.
Aquí és el meu apartament. የኔ መ-ሪያ--- እዚ- ነ-። የ- መ--- ቤ- እ-- ነ-- የ- መ-ሪ- ቤ- እ-ህ ነ-። ------------------ የኔ መኖሪያ ቤት እዚህ ነው። 0
y-n- --n-r-ya---ti ----------. y--- m------- b--- i---- n---- y-n- m-n-r-y- b-t- i-ī-i n-w-. ------------------------------ yenē menorīya bēti izīhi newi.
Aquí és la cuina i el bany. ኩ--ው እ- -ታ-ቢ--ቤቱ እዚ- --። ኩ--- እ- መ---- ቤ- እ-- ነ-- ኩ-ና- እ- መ-ጠ-ያ ቤ- እ-ህ ነ-። ------------------------ ኩሽናው እና መታጠቢያ ቤቱ እዚህ ነው። 0
k-s---a-i in--me-at-----a-bētu ----- n---. k-------- i-- m---------- b--- i---- n---- k-s-i-a-i i-a m-t-t-e-ī-a b-t- i-ī-i n-w-. ------------------------------------------ kushinawi ina metat’ebīya bētu izīhi newi.
Aquí són la sala d’estar i la cambra. ሳሎኑ-እ----ታ-ቤ- -- ና--። ሳ-- እ- መ-- ቤ- እ- ና--- ሳ-ኑ እ- መ-ታ ቤ- እ- ና-ው- --------------------- ሳሎኑ እና መኝታ ቤቱ እዛ ናቸው። 0
s-lo-u -n- m---i-a ---u i-- -ach-wi. s----- i-- m------ b--- i-- n------- s-l-n- i-a m-n-i-a b-t- i-a n-c-e-i- ------------------------------------ salonu ina menyita bētu iza nachewi.
La porta principal està tancada. የቤቱ በር ቁል- ነው። የ-- በ- ቁ-- ነ-- የ-ቱ በ- ቁ-ፍ ነ-። -------------- የቤቱ በር ቁልፍ ነው። 0
y--ē-- b--- --u--fi n---. y----- b--- k------ n---- y-b-t- b-r- k-u-i-i n-w-. ------------------------- yebētu beri k’ulifi newi.
Però les finestres estan obertes. ግን-መ--ቶ------ና--። ግ- መ---- ክ-- ና--- ግ- መ-ኮ-ቹ ክ-ት ና-ው- ----------------- ግን መስኮቶቹ ክፍት ናቸው። 0
g-n---es--ot---- --f--i n-c--wi. g--- m---------- k----- n------- g-n- m-s-k-t-c-u k-f-t- n-c-e-i- -------------------------------- gini mesikotochu kifiti nachewi.
Avui fa calor. ዛሬ---ዩ ሀ-- --። ዛ- ፀ-- ሀ-- ነ-- ዛ- ፀ-ዩ ሀ-ር ነ-። -------------- ዛሬ ፀሐዩ ሀሩር ነው። 0
zar- t͟s’e--ā-u--āruri -ewi. z--- t--------- h----- n---- z-r- t-s-e-̣-y- h-r-r- n-w-. ---------------------------- zarē t͟s’eḥāyu hāruri newi.
Entrem a la sala d’estar. እ- ---ሳሎ- መሄ-ች--ነ-። እ- ወ- ሳ-- መ---- ነ-- እ- ወ- ሳ-ን መ-ዳ-ን ነ-። ------------------- እኛ ወደ ሳሎን መሄዳችን ነው። 0
i--- --d- s-l--i--e-ē-ac--n---ewi. i--- w--- s----- m---------- n---- i-y- w-d- s-l-n- m-h-d-c-i-i n-w-. ---------------------------------- inya wede saloni mehēdachini newi.
Hi ha un sofà i una butaca. እዛ --ሶ-- -ፋ-እና--ለአ-ድ--ፋ---አ-። እ- ባ---- ሶ- እ- ባ---- ሶ--- አ-- እ- ባ-ሶ-ት ሶ- እ- ባ-አ-ድ ሶ-ዎ- አ-። ----------------------------- እዛ ባለሶስት ሶፋ እና ባለአንድ ሶፋዎች አሉ። 0
iz- ----so-i----o---ina b-le--ni-- --fawoc-- --u. i-- b--------- s--- i-- b--------- s-------- ā--- i-a b-l-s-s-t- s-f- i-a b-l-’-n-d- s-f-w-c-i ā-u- ------------------------------------------------- iza balesositi sofa ina bale’ānidi sofawochi ālu.
Assegui’s! ይ-መጡ! ይ---- ይ-መ-! ----- ይቀመጡ! 0
yi----e-’u! y---------- y-k-e-e-’-! ----------- yik’emet’u!
El meu ordinador és aquí. የ- -ም--- እ--አለ። የ- ኮ---- እ- አ-- የ- ኮ-ፒ-ር እ- አ-። --------------- የኔ ኮምፒተር እዛ አለ። 0
y----kom-pī--ri -z- ā-e. y--- k--------- i-- ā--- y-n- k-m-p-t-r- i-a ā-e- ------------------------ yenē komipīteri iza āle.
La meva cadena estèreo és allà. የኔ ----ሲ-/ካ---ማጫ-ቻ--ዛ--ለ። የ- ራ--------- ማ--- እ- አ-- የ- ራ-ዮ-ሲ-/-ሴ- ማ-ወ- እ- አ-። ------------------------- የኔ ራድዮ/ሲዲ/ካሴት ማጫወቻ እዛ አለ። 0
y--ē------o/-īdī/kasēt--ma-h-a--c-a---a-āl-. y--- r----------------- m---------- i-- ā--- y-n- r-d-y-/-ī-ī-k-s-t- m-c-’-w-c-a i-a ā-e- -------------------------------------------- yenē radiyo/sīdī/kasēti mach’awecha iza āle.
El televisor és ben nou. የኔ-----ን --ስ-ነው። የ- ቴ---- አ-- ነ-- የ- ቴ-ቪ-ን አ-ስ ነ-። ---------------- የኔ ቴሌቪዥን አዲስ ነው። 0
yenē-tēl-vīz---i-ā-ī-i --w-.-| y--- t---------- ā---- n---- | y-n- t-l-v-z-i-i ā-ī-i n-w-. | ------------------------------ yenē tēlēvīzhini ādīsi newi. |

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!