Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   kn ಸಂಬಧಾವ್ಯಯಗಳು ೩

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

೯೬ [ತೊಂಬತ್ತಾರು]

96 [Tombattāru]

ಸಂಬಧಾವ್ಯಯಗಳು ೩

[sambadhāvyayagaḷu 3.]

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. ಗಡ-ಯ-ರ----ೆ-ಂಟೆ ---ೆದ ---ಷಣ-ನ--ು-ಏ-ುತ-ತೇನೆ. ಗ------ ಕ------ ಹ---- ತ---- ನ--- ಏ--------- ಗ-ಿ-ಾ-ದ ಕ-ೆ-ಂ-ೆ ಹ-ಡ-ದ ತ-್-ಣ ನ-ನ- ಏ-ು-್-ೇ-ೆ- ------------------------------------------- ಗಡಿಯಾರದ ಕರೆಗಂಟೆ ಹೊಡೆದ ತಕ್ಷಣ ನಾನು ಏಳುತ್ತೇನೆ. 0
G-ḍiy--ada -are-aṇ-e h-ḍe----ak---a---nu ēḷ---ē--. G--------- k-------- h----- t------ n--- ē-------- G-ḍ-y-r-d- k-r-g-ṇ-e h-ḍ-d- t-k-a-a n-n- ē-u-t-n-. -------------------------------------------------- Gaḍiyārada karegaṇṭe hoḍeda takṣaṇa nānu ēḷuttēne.
Em canso tan aviat he d’estudiar. ನಾ-ು -ಲಿಯಬೇ-ು---- -ಕ--ಣ ನ-ಗ--ಆ-ಾ--ಾಗ--್-ದೆ. ನ--- ಕ------- ಎ-- ತ---- ನ--- ಆ------------- ನ-ನ- ಕ-ಿ-ಬ-ಕ- ಎ-ದ ತ-್-ಣ ನ-ಗ- ಆ-ಾ-ವ-ಗ-ತ-ತ-ೆ- ------------------------------------------- ನಾನು ಕಲಿಯಬೇಕು ಎಂದ ತಕ್ಷಣ ನನಗೆ ಆಯಾಸವಾಗುತ್ತದೆ. 0
N-n---a-iyabē-u--nda --kṣa-a na-ag- --ās--ā-u-t-d-. N--- k--------- e--- t------ n----- ā-------------- N-n- k-l-y-b-k- e-d- t-k-a-a n-n-g- ā-ā-a-ā-u-t-d-. --------------------------------------------------- Nānu kaliyabēku enda takṣaṇa nanage āyāsavāguttade.
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. ನ-ಗ---ರವತ----ವರ್---ದ ---ಷಣ-ನ----ಕೆಲಸ ಮಾಡು---ನ್-ು--ಿಲ್-ಿಸ-ತ---ನೆ. ನ--- ಅ------ ವ--- ಆ- ತ---- ನ--- ಕ--- ಮ---------- ನ-------------- ನ-ಗ- ಅ-ವ-್-ು ವ-್- ಆ- ತ-್-ಣ ನ-ನ- ಕ-ಲ- ಮ-ಡ-ವ-ದ-್-ು ನ-ಲ-ಲ-ಸ-ತ-ತ-ನ-. ---------------------------------------------------------------- ನನಗೆ ಅರವತ್ತು ವರ್ಷ ಆದ ತಕ್ಷಣ ನಾನು ಕೆಲಸ ಮಾಡುವುದನ್ನು ನಿಲ್ಲಿಸುತ್ತೇನೆ. 0
Na-ag- a---a----v---- ā-a---k-a----ān--ke-asa--ā-u--dannu n-----------. N----- a------- v---- ā-- t------ n--- k----- m---------- n------------ N-n-g- a-a-a-t- v-r-a ā-a t-k-a-a n-n- k-l-s- m-ḍ-v-d-n-u n-l-i-u-t-n-. ----------------------------------------------------------------------- Nanage aravattu varṣa āda takṣaṇa nānu kelasa māḍuvudannu nillisuttēne.
Quan li trucareu? ಯಾ--ಗ---ನ- ಮಾ--ತ--ೀ-ಾ? ಯ---- ಫ--- ಮ---------- ಯ-ವ-ಗ ಫ-ನ- ಮ-ಡ-ತ-ತ-ರ-? ---------------------- ಯಾವಾಗ ಫೋನ್ ಮಾಡುತ್ತೀರಾ? 0
Yāv-ga-p-ō- --ḍu-----? Y----- p--- m--------- Y-v-g- p-ō- m-ḍ-t-ī-ā- ---------------------- Yāvāga phōn māḍuttīrā?
Tan aviat com tingui temps. ಒಂ---ಕ-ಷ--ಸ-ಯ-ದೊ-ೆತ --್------ುತ್-ೇ--. ಒ--- ಕ--- ಸ-- ದ---- ತ---- ಮ---------- ಒ-ದ- ಕ-ಷ- ಸ-ಯ ದ-ರ-ತ ತ-್-ಣ ಮ-ಡ-ತ-ತ-ನ-. ------------------------------------- ಒಂದು ಕ್ಷಣ ಸಮಯ ದೊರೆತ ತಕ್ಷಣ ಮಾಡುತ್ತೇನೆ. 0
O-d- kṣaṇa-s--a---d--et- ta-ṣ------ḍu-tē--. O--- k---- s----- d----- t------ m--------- O-d- k-a-a s-m-y- d-r-t- t-k-a-a m-ḍ-t-ē-e- ------------------------------------------- Ondu kṣaṇa samaya doreta takṣaṇa māḍuttēne.
Li truca quan té temps. ಅವನ- --- -ಿ--ಕ--ಕ-ಷ------ --ಡ---ತಾನೆ ಅ--- ಸ-- ಸ---- ತ---- ಫ--- ಮ--------- ಅ-ನ- ಸ-ಯ ಸ-ಕ-ಕ ತ-್-ಣ ಫ-ನ- ಮ-ಡ-ತ-ತ-ನ- ------------------------------------ ಅವನು ಸಮಯ ಸಿಕ್ಕ ತಕ್ಷಣ ಫೋನ್ ಮಾಡುತ್ತಾನೆ 0
A---u --m-ya-sikka -ak-a-a --ō- -āḍutt--e A---- s----- s---- t------ p--- m-------- A-a-u s-m-y- s-k-a t-k-a-a p-ō- m-ḍ-t-ā-e ----------------------------------------- Avanu samaya sikka takṣaṇa phōn māḍuttāne
Fins quan treballareu? ನ--ು-ಎಷ್ಟು ಸ-ಯ-ಕೆ-ಸ----ು--ತೀ--? ನ--- ಎ---- ಸ-- ಕ--- ಮ---------- ನ-ವ- ಎ-್-ು ಸ-ಯ ಕ-ಲ- ಮ-ಡ-ತ-ತ-ರ-? ------------------------------- ನೀವು ಎಷ್ಟು ಸಮಯ ಕೆಲಸ ಮಾಡುತ್ತೀರಿ? 0
n-vu --ṭ---a---- ke---- -----tīri? n--- e--- s----- k----- m--------- n-v- e-ṭ- s-m-y- k-l-s- m-ḍ-t-ī-i- ---------------------------------- nīvu eṣṭu samaya kelasa māḍuttīri?
Treballaré mentre pugui. ನ--ೆ--ಾ-್----ು--್----------ಸ ಮಾ-ು----ನೆ. ನ--- ಸ------------- ಕ-- ಕ--- ಮ---------- ನ-ಗ- ಸ-ಧ-ಯ-ಿ-ು-ಷ-ಟ- ಕ-ಲ ಕ-ಲ- ಮ-ಡ-ತ-ತ-ನ-. ---------------------------------------- ನನಗೆ ಸಾಧ್ಯವಿರುವಷ್ಟು ಕಾಲ ಕೆಲಸ ಮಾಡುತ್ತೇನೆ. 0
N-nage s-dh----r-v-ṣṭu -ā----e-as- -ā---t---. N----- s-------------- k--- k----- m--------- N-n-g- s-d-y-v-r-v-ṣ-u k-l- k-l-s- m-ḍ-t-ē-e- --------------------------------------------- Nanage sādhyaviruvaṣṭu kāla kelasa māḍuttēne.
Treballaré mentre estigui en bona salut. ನಾನ--ಆರ-ಗ್--ಾಗಿರುವ-್ಟ- ಕಾಲ ಕ--ಸ-ಮಾ-ುತ-ತೇ-ೆ. ನ--- ಆ---------------- ಕ-- ಕ--- ಮ---------- ನ-ನ- ಆ-ೋ-್-ವ-ಗ-ರ-ವ-್-ು ಕ-ಲ ಕ-ಲ- ಮ-ಡ-ತ-ತ-ನ-. ------------------------------------------- ನಾನು ಆರೋಗ್ಯವಾಗಿರುವಷ್ಟು ಕಾಲ ಕೆಲಸ ಮಾಡುತ್ತೇನೆ. 0
Nā-u--rō-y-vāg--uvaṣṭu----- ke-asa -ā-utt--e. N--- ā---------------- k--- k----- m--------- N-n- ā-ō-y-v-g-r-v-ṣ-u k-l- k-l-s- m-ḍ-t-ē-e- --------------------------------------------- Nānu ārōgyavāgiruvaṣṭu kāla kelasa māḍuttēne.
Es queda al llit en comptes de treballar. ಅ-ನು -ೆ-ಸ--ಾ--ವುದನ್ನ--ಬ-ಟ್-ು-ಹಾ-ಿ--ಯಲ-ಲಿ-ಮ---ದ್ದಾನ-. ಅ--- ಕ--- ಮ---------- ಬ----- ಹ---------- ಮ---------- ಅ-ನ- ಕ-ಲ- ಮ-ಡ-ವ-ದ-್-ು ಬ-ಟ-ಟ- ಹ-ಸ-ಗ-ಯ-್-ಿ ಮ-ಗ-ದ-ದ-ನ-. ---------------------------------------------------- ಅವನು ಕೆಲಸ ಮಾಡುವುದನ್ನು ಬಿಟ್ಟು ಹಾಸಿಗೆಯಲ್ಲಿ ಮಲಗಿದ್ದಾನೆ. 0
A--n- kel-s------vudan-- biṭ-u-hā-i-e--ll--malagi--āne. A---- k----- m---------- b---- h---------- m----------- A-a-u k-l-s- m-ḍ-v-d-n-u b-ṭ-u h-s-g-y-l-i m-l-g-d-ā-e- ------------------------------------------------------- Avanu kelasa māḍuvudannu biṭṭu hāsigeyalli malagiddāne.
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. ಅವ----ಡ--- -ಾಡ-ವು-ನ----ಬಿಟ--ು----ಪತ-ರ-ಕ- ಓದ-------ದಾ-ೆ. ಅ--- ಅ---- ಮ---------- ಬ----- ದ--------- ಓ------------- ಅ-ಳ- ಅ-ು-ೆ ಮ-ಡ-ವ-ದ-್-ು ಬ-ಟ-ಟ- ದ-ನ-ತ-ರ-ಕ- ಓ-ು-್-ಿ-್-ಾ-ೆ- ------------------------------------------------------- ಅವಳು ಅಡುಗೆ ಮಾಡುವುದನ್ನು ಬಿಟ್ಟು ದಿನಪತ್ರಿಕೆ ಓದುತ್ತಿದ್ದಾಳೆ. 0
A-a-- ----- --ḍ---da--u ----- d--apa-------duttiddā--. A---- a---- m---------- b---- d---------- ō----------- A-a-u a-u-e m-ḍ-v-d-n-u b-ṭ-u d-n-p-t-i-e ō-u-t-d-ā-e- ------------------------------------------------------ Avaḷu aḍuge māḍuvudannu biṭṭu dinapatrike ōduttiddāḷe.
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. ಅ--ು ಮ-ೆ-ೆ --ಗುವು-ರ------ಮ-್-ದಂ--ಿ-ಲ-ಲಿ ಕ-ಳ-------ನೆ. ಅ--- ಮ---- ಹ------- ಬ--- ಮ------------- ಕ------------ ಅ-ನ- ಮ-ೆ-ೆ ಹ-ಗ-ವ-ದ- ಬ-ಲ- ಮ-್-ದ-ಗ-ಿ-ಲ-ಲ- ಕ-ಳ-ತ-ದ-ದ-ನ-. ----------------------------------------------------- ಅವನು ಮನೆಗೆ ಹೋಗುವುದರ ಬದಲು ಮದ್ಯದಂಗಡಿಯಲ್ಲಿ ಕುಳಿತಿದ್ದಾನೆ. 0
A---u--a-e-e-h-gu-ud-ra -a--lu --dyadaṅ-a-iyal-i-ku---i--ā--. A---- m----- h--------- b----- m---------------- k----------- A-a-u m-n-g- h-g-v-d-r- b-d-l- m-d-a-a-g-ḍ-y-l-i k-ḷ-t-d-ā-e- ------------------------------------------------------------- Avanu manege hōguvudara badalu madyadaṅgaḍiyalli kuḷitiddāne.
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. ನನ-ೆ----ಿದಿರ---ತೆ-ಅ-ನ--ಇ-್ಲಿ---ಸ--ುತ್-ಾನ-. ನ--- ತ----------- ಅ--- ಇ---- ವ------------ ನ-ಗ- ತ-ಳ-ದ-ರ-ವ-ತ- ಅ-ನ- ಇ-್-ಿ ವ-ಸ-ಸ-ತ-ತ-ನ-. ------------------------------------------ ನನಗೆ ತಿಳಿದಿರುವಂತೆ ಅವನು ಇಲ್ಲಿ ವಾಸಿಸುತ್ತಾನೆ. 0
Nana-- tiḷ-d-------- --a---illi--āsisu---ne. N----- t------------ a---- i--- v----------- N-n-g- t-ḷ-d-r-v-n-e a-a-u i-l- v-s-s-t-ā-e- -------------------------------------------- Nanage tiḷidiruvante avanu illi vāsisuttāne.
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. ನ-ಗೆ ---ಿ-ಿ---ಂ-ೆ --ನ -ೆಂಡ-----ಾ-ೋ-್---ಂದ-ಬ-ಲ---ತ-ದ-ದ---. ನ--- ತ----------- ಅ-- ಹ----- ಅ----------- ಬ-------------- ನ-ಗ- ತ-ಳ-ದ-ರ-ವ-ತ- ಅ-ನ ಹ-ಂ-ತ- ಅ-ಾ-ೋ-್-ದ-ಂ- ಬ-ಲ-ತ-ತ-ದ-ದ-ಳ-. --------------------------------------------------------- ನನಗೆ ತಿಳಿದಿರುವಂತೆ ಅವನ ಹೆಂಡತಿ ಅನಾರೋಗ್ಯದಿಂದ ಬಳಲುತ್ತಿದ್ದಾಳೆ. 0
N----e --ḷ-di---a--e ----a--eṇ-----an-r---ad-n-a-b-ḷalu---d--ḷe. N----- t------------ a---- h------ a------------ b-------------- N-n-g- t-ḷ-d-r-v-n-e a-a-a h-ṇ-a-i a-ā-ō-y-d-n-a b-ḷ-l-t-i-d-ḷ-. ---------------------------------------------------------------- Nanage tiḷidiruvante avana heṇḍati anārōgyadinda baḷaluttiddāḷe.
Pel que jo sé, ell està a l’atur. ನ--- -----ಿರು-ಂ-- --ನ- -ಿ-ುದ್--ಗ-. ನ--- ತ----------- ಅ--- ನ---------- ನ-ಗ- ತ-ಳ-ದ-ರ-ವ-ತ- ಅ-ನ- ನ-ರ-ದ-ಯ-ಗ-. ---------------------------------- ನನಗೆ ತಿಳಿದಿರುವಂತೆ ಅವನು ನಿರುದ್ಯೋಗಿ. 0
N-n-ge t-ḷ-dir-vante---a-u --rud-ōg-. N----- t------------ a---- n--------- N-n-g- t-ḷ-d-r-v-n-e a-a-u n-r-d-ō-i- ------------------------------------- Nanage tiḷidiruvante avanu nirudyōgi.
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. ನಾನ- ಬ---ತ--ಾ-- ---ದ----ಲ-ಲದ---ದ-ೆ---ಿ--- -ಮ-ಕ್-- --ದಿರ--್ತ-ದ-ದ-. ನ--- ಬ-- ತ----- ಎ----- ಇ---------- ಸ----- ಸ------ ಬ-------------- ನ-ನ- ಬ-ಳ ತ-ವ-ಗ- ಎ-್-ೆ- ಇ-್-ದ-ದ-ದ-ೆ ಸ-ಿ-ಾ- ಸ-ಯ-್-ೆ ಬ-ದ-ರ-ತ-ತ-ದ-ದ-. ----------------------------------------------------------------- ನಾನು ಬಹಳ ತಡವಾಗಿ ಎದ್ದೆ, ಇಲ್ಲದಿದ್ದರೆ ಸರಿಯಾದ ಸಮಯಕ್ಕೆ ಬಂದಿರುತ್ತಿದ್ದೆ. 0
Nā-u-b-------a-avāgi-edd-,---l---d--re s-r--āda-s-ma--kk---a-di-utti-d-. N--- b----- t------- e---- i---------- s------- s-------- b------------- N-n- b-h-ḷ- t-ḍ-v-g- e-d-, i-l-d-d-a-e s-r-y-d- s-m-y-k-e b-n-i-u-t-d-e- ------------------------------------------------------------------------ Nānu bahaḷa taḍavāgi edde, illadiddare sariyāda samayakke bandiruttidde.
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. ನನಗೆ-ಬಸ--ತಪ್ಪಿ--ಯ---,-ಇಲ್ಲ---್ದರೆ-ಸರ--ಾದ ಸಮ-ಕ್ಕೆ --ದ-ರು-್ತಿ--ದೆ. ನ--- ಬ-- ತ----------- ಇ---------- ಸ----- ಸ------ ಬ-------------- ನ-ಗ- ಬ-್ ತ-್-ಿ-ೋ-ಿ-ು- ಇ-್-ದ-ದ-ದ-ೆ ಸ-ಿ-ಾ- ಸ-ಯ-್-ೆ ಬ-ದ-ರ-ತ-ತ-ದ-ದ-. ---------------------------------------------------------------- ನನಗೆ ಬಸ್ ತಪ್ಪಿಹೋಯಿತು, ಇಲ್ಲದಿದ್ದರೆ ಸರಿಯಾದ ಸಮಯಕ್ಕೆ ಬಂದಿರುತ್ತಿದ್ದೆ. 0
N-n--e-ba--tap--h-y---, -ll-did--re sar--ā-- --m--akk--ban-irut--dd-. N----- b-- t----------- i---------- s------- s-------- b------------- N-n-g- b-s t-p-i-ō-i-u- i-l-d-d-a-e s-r-y-d- s-m-y-k-e b-n-i-u-t-d-e- --------------------------------------------------------------------- Nanage bas tappihōyitu, illadiddare sariyāda samayakke bandiruttidde.
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. ನನಗ- ದಾರ---ಿ---ಲಿಲ್ಲ- ಇಲ್-ದ--್ದರ--ಸರ---ದ--ಮಯಕ್ಕ----ದಿ-ು-್-ಿ----. ನ--- ದ--- ಸ---------- ಇ---------- ಸ----- ಸ------ ಬ-------------- ನ-ಗ- ದ-ರ- ಸ-ಕ-ಕ-ಿ-್-, ಇ-್-ದ-ದ-ದ-ೆ ಸ-ಿ-ಾ- ಸ-ಯ-್-ೆ ಬ-ದ-ರ-ತ-ತ-ದ-ದ-. ---------------------------------------------------------------- ನನಗೆ ದಾರಿ ಸಿಕ್ಕಲಿಲ್ಲ, ಇಲ್ಲದಿದ್ದರೆ ಸರಿಯಾದ ಸಮಯಕ್ಕೆ ಬಂದಿರುತ್ತಿದ್ದೆ. 0
N--a-- dā-- ---k-lil-----l-a---da-e--a--yā-a -a----k-e--a--ir-tti-d-. N----- d--- s---------- i---------- s------- s-------- b------------- N-n-g- d-r- s-k-a-i-l-, i-l-d-d-a-e s-r-y-d- s-m-y-k-e b-n-i-u-t-d-e- --------------------------------------------------------------------- Nanage dāri sikkalilla, illadiddare sariyāda samayakke bandiruttidde.

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...