Manual de conversa

ca Passat 1   »   kn ಭೂತಕಾಲ ೧

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

೮೧ [ಎಂಬತ್ತೊಂದು]

81 [Embattondu]

ಭೂತಕಾಲ ೧

[bhūtakāla -1.]

català kannada Engegar Més
escriure ಬರ-------. ಬರೆಯುವುದು. 0
B---------. Ba--------. Bareyuvudu. B-r-y-v-d-. ----------.
Ell va escriure una carta. ಅವ-- ಒ--- ಪ-------- ಬ-------. ಅವನು ಒಂದು ಪತ್ರವನ್ನು ಬರೆದಿದ್ದ. 0
A---- o--- p--------- b--------. Av--- o--- p--------- b--------. Avanu ondu patravannu baredidda. A-a-u o-d- p-t-a-a-n- b-r-d-d-a. -------------------------------.
I ella va escriure una postal. ಮತ--- ಅ--- ಒ--- ಕ-------- ಬ--------ು ಮತ್ತು ಅವಳು ಒಂದು ಕಾಗದವನ್ನು ಬರೆದಿದ್ದಳು 0
M---- a---- o--- k---------- b---------- Ma--- a---- o--- k---------- b---------u Mattu avaḷu ondu kāgadavannu barediddaḷu M-t-u a-a-u o-d- k-g-d-v-n-u b-r-d-d-a-u ----------------------------------------
llegir ಓದ-----. ಓದುವುದು. 0
ō------. ōd-----. ōduvudu. ō-u-u-u. -------.
Ell llegia una revista. ಅವ-- ಒ--- ನ------------- ಓ-----. ಅವನು ಒಂದು ನಿಯತಕಾಲಿಕವನ್ನು ಓದಿದ್ದ. 0
A---- o--- n---------------- ō-----. Av--- o--- n---------------- ō-----. Avanu ondu niyatakālikavannu ōdidda. A-a-u o-d- n-y-t-k-l-k-v-n-u ō-i-d-. -----------------------------------.
I ella llegia un llibre. ಅವ-- ಒ--- ಪ---------- ಓ-------. ಅವಳು ಒಂದು ಪುಸ್ತಕವನ್ನು ಓದಿದ್ದಳು. 0
A---- o--- p----------- ō-------. Av--- o--- p----------- ō-------. Avaḷu ondu pustakavannu ōdiddaḷu. A-a-u o-d- p-s-a-a-a-n- ō-i-d-ḷ-. --------------------------------.
prendre / agafar ತೆ---- ಕ--------ು ತೆಗೆದು ಕೊಳ್ಳುವುದು 0
T----- k-------- Te---- k-------u Tegedu koḷḷuvudu T-g-d- k-ḷ-u-u-u ----------------
Ell va prendre un cigarret. ಅವ-- ಒ--- ಸ------ ತ---------. ಅವನು ಒಂದು ಸಿಗರೇಟ್ ತೆಗೆದುಕೊಂಡ. 0
a---- o--- s------ t----------. av--- o--- s------ t----------. avanu ondu sigarēṭ tegedukoṇḍa. a-a-u o-d- s-g-r-ṭ t-g-d-k-ṇ-a. ------------------------------.
Ella va agafar un tros de xocolata. ಅವ-- ಒ--- ಚ--- ಚ------- ತ-----------. ಅವಳು ಒಂದು ಚೂರು ಚಾಕೊಲೇಟ್ ತೆಗೆದುಕೊಂಡಳು. 0
A---- o--- c--- c------ t------------. Av--- o--- c--- c------ t------------. Avaḷu ondu cūru cākolēṭ tegedukoṇḍaḷu. A-a-u o-d- c-r- c-k-l-ṭ t-g-d-k-ṇ-a-u. -------------------------------------.
Ell era infidel, però ella era fidel. ಅವ-- (ಅ-----) ಮ-- ಮ----- ಆ--- ಅ--- ನ--------- ಇ-----. ಅವನು (ಅವಳಿಗೆ) ಮೋಸ ಮಾಡಿದ, ಆದರೆ ಅವಳು ನಿಷ್ಠೆಯಿಂದ ಇದ್ದಳು. 0
A---- (a------) m--- m-----, ā---- a---- n---------- i-----. Av--- (a------) m--- m------ ā---- a---- n---------- i-----. Avanu (avaḷige) mōsa māḍida, ādare avaḷu niṣṭheyinda iddaḷu. A-a-u (a-a-i-e) m-s- m-ḍ-d-, ā-a-e a-a-u n-ṣ-h-y-n-a i-d-ḷ-. ------(-------)------------,-------------------------------.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. ಅವ-- ಸ------------- ಆ--- ಅ--- ಚ------------. ಅವನು ಸೋಮಾರಿಯಾಗಿದ್ದ, ಆದರೆ ಅವಳು ಚುರುಕಾಗಿದ್ದಳು. 0
A---- s------------, ā---- a---- c------------. Av--- s------------- ā---- a---- c------------. Avanu sōmāriyāgidda, ādare avaḷu curukāgiddaḷu. A-a-u s-m-r-y-g-d-a, ā-a-e a-a-u c-r-k-g-d-a-u. -------------------,--------------------------.
Ell era pobre, però ella era rica. ಆವ-- ಬ---------- ಆ--- ಅ--- ಶ---------------. ಆವನು ಬಡವನಾಗಿದ್ದ, ಆದರೆ ಅವಳು ಶ್ರೀಮಂತಳಾಗಿದ್ದಳು. 0
Ā---- b------------, ā---- a---- ś----------------. Āv--- b------------- ā---- a---- ś----------------. Āvanu baḍavanāgidda, ādare avaḷu śrīmantaḷāgiddaḷu. Ā-a-u b-ḍ-v-n-g-d-a, ā-a-e a-a-u ś-ī-a-t-ḷ-g-d-a-u. -------------------,------------------------------.
Ell no tenia diners, sinó deutes. ಅವ- ಬ-- ಹ---------- ಬ----- ಸ----------. ಅವನ ಬಳಿ ಹಣವಿರಲಿಲ್ಲ, ಬದಲಾಗಿ ಸಾಲಗಳಿದ್ದವು. 0
A---- b--- h------------, b------- s------------. Av--- b--- h------------- b------- s------------. Avana baḷi haṇaviralilla, badalāgi sālagaḷiddavu. A-a-a b-ḷ- h-ṇ-v-r-l-l-a, b-d-l-g- s-l-g-ḷ-d-a-u. ------------------------,-----------------------.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ಅವ---- ಅ-------------- ಬ----- ದ-------------ು ಅವನಿಗೆ ಅದೃಷ್ಟವಿರಲಿಲ್ಲ, ಬದಲಾಗಿ ದುರಾದೃಷ್ಟವಿತ್ತು 0
A------ a--̥ṣ-----------, b------- d-----̥ṣ------- Av----- a---------------- b------- d-------------u Avanige adr̥ṣṭaviralilla, badalāgi durādr̥ṣṭavittu A-a-i-e a-r̥ṣ-a-i-a-i-l-, b-d-l-g- d-r-d-̥ṣ-a-i-t- -----------̥------------,----------------̥--------
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. ಅವ---- ಗ----- ಇ------- ಬ----- ಕ--- ಸ-------. ಅವನಿಗೆ ಗೆಲುವು ಇರಲಿಲ್ಲ, ಬದಲಾಗಿ ಕೇವಲ ಸೋಲಿತ್ತು. 0
a------ g----- i-------, b------- k----- s------. av----- g----- i-------- b------- k----- s------. avanige geluvu iralilla, badalāgi kēvala sōlittu. a-a-i-e g-l-v- i-a-i-l-, b-d-l-g- k-v-l- s-l-t-u. -----------------------,------------------------.
Ell no era feliç, sinó infeliç. ಅವ-- ಸ----------------- ಬ----- ಅ--------------. ಅವನು ಸಂತುಷ್ಟನಾಗಿರಲಿಲ್ಲ, ಬದಲಾಗಿ ಅಸಂತುಷ್ಟನಾಗಿದ್ದ. 0
A---- s------------------, b------- a---------------. Av--- s------------------- b------- a---------------. Avanu santuṣṭanāgiralilla, badalāgi asantuṣṭanāgidda. A-a-u s-n-u-ṭ-n-g-r-l-l-a, b-d-l-g- a-a-t-ṣ-a-ā-i-d-. -------------------------,--------------------------.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ಅವ-- ಸ--------------- ಬ----- ದ-----------. ಅವನು ಸಂತೋಷವಾಗಿರಲಿಲ್ಲ, ಬದಲಾಗಿ ದುಃಖಿಯಾಗಿದ್ದ. 0
A---- s-----------------, b------- d------------. Av--- s------------------ b------- d------------. Avanu santōṣavāgiralilla, badalāgi duḥkhiyāgidda. A-a-u s-n-ō-a-ā-i-a-i-l-, b-d-l-g- d-ḥ-h-y-g-d-a. ------------------------,-----------------------.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. ಅವ-- ಸ----------------. ಬ----- ಸ------- ಇ------------. ಅವನು ಸ್ನೇಹಪರನಾಗಿರಲಿಲ್ಲ. ಬದಲಾಗಿ ಸ್ನೇಹಭಾವ ಇಲ್ಲದವನಾಗಿದ್ದ. 0
A---- s-------------------. B------- s--------- i--------------. Av--- s-------------------. B------- s--------- i--------------. Avanu snēhaparanāgiralilla. Badalāgi snēhabhāva illadavanāgidda. A-a-u s-ē-a-a-a-ā-i-a-i-l-. B-d-l-g- s-ē-a-h-v- i-l-d-v-n-g-d-a. --------------------------.------------------------------------.

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...