Manual de conversa

ca A la ciutat   »   kn ಪಟ್ಟಣದಲ್ಲಿ

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

೨೫ [ಇಪ್ಪತ್ತೈದು]

25 [Ippattaidu]

ಪಟ್ಟಣದಲ್ಲಿ

[paṭṭaṇadalli]

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. ನ----ರೈಲ್ವೆ ನ-ಲ್ದಾಣಕ್ಕೆ-ಹೋಗ---ು. ನ--- ರ----- ನ---------- ಹ------- ನ-ನ- ರ-ಲ-ವ- ನ-ಲ-ದ-ಣ-್-ೆ ಹ-ಗ-ೇ-ು- -------------------------------- ನಾನು ರೈಲ್ವೆ ನಿಲ್ದಾಣಕ್ಕೆ ಹೋಗಬೇಕು. 0
n--- r--lv-----d--akke -ōg--ēku. n--- r----- n--------- h-------- n-n- r-i-v- n-l-ā-a-k- h-g-b-k-. -------------------------------- nānu railve nildāṇakke hōgabēku.
M’agradaria anar a l’aeroport. ನ--ು -ಿ--ನ-ನ-ಲ---ಣ-್----ೋ-----. ನ--- ವ---- ನ---------- ಹ------- ನ-ನ- ವ-ಮ-ನ ನ-ಲ-ದ-ಣ-್-ೆ ಹ-ಗ-ೇ-ು- ------------------------------- ನಾನು ವಿಮಾನ ನಿಲ್ದಾಣಕ್ಕೆ ಹೋಗಬೇಕು. 0
N-nu---mā-a-n-ld--akk- hō-----u. N--- v----- n--------- h-------- N-n- v-m-n- n-l-ā-a-k- h-g-b-k-. -------------------------------- Nānu vimāna nildāṇakke hōgabēku.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. ನ------ರ ಕೇಂದ-ರಕ--ೆ-ಹ------. ನ--- ನ-- ಕ--------- ಹ------- ನ-ನ- ನ-ರ ಕ-ಂ-್-ಕ-ಕ- ಹ-ಗ-ೇ-ು- ---------------------------- ನಾನು ನಗರ ಕೇಂದ್ರಕ್ಕೆ ಹೋಗಬೇಕು. 0
Nā-u n--a-a k--d-ak-e ---abē-u. N--- n----- k-------- h-------- N-n- n-g-r- k-n-r-k-e h-g-b-k-. ------------------------------- Nānu nagara kēndrakke hōgabēku.
Com vaig a l’estació? ನಾನು -ೈ-್ವೆ-ನಿಲ್ದಾ---್-ು---ಗೆ ತ--ಪಬಹುದ-? ನ--- ರ----- ನ----------- ಹ--- ತ--------- ನ-ನ- ರ-ಲ-ವ- ನ-ಲ-ದ-ಣ-ನ-ನ- ಹ-ಗ- ತ-ು-ಬ-ು-ು- ---------------------------------------- ನಾನು ರೈಲ್ವೆ ನಿಲ್ದಾಣವನ್ನು ಹೇಗೆ ತಲುಪಬಹುದು? 0
Nā---rail----i-d-ṇ--a-nu -ē-----lu-a-ahudu? N--- r----- n----------- h--- t------------ N-n- r-i-v- n-l-ā-a-a-n- h-g- t-l-p-b-h-d-? ------------------------------------------- Nānu railve nildāṇavannu hēge talupabahudu?
Com vaig a l’aeroport? ನ--ು-ವಿ--ನ---ಲ-ದಾಣವ-್ನು--ೇ---ತ----ಹ-ದು? ನ--- ವ---- ನ----------- ಹ--- ತ--------- ನ-ನ- ವ-ಮ-ನ ನ-ಲ-ದ-ಣ-ನ-ನ- ಹ-ಗ- ತ-ು-ಬ-ು-ು- --------------------------------------- ನಾನು ವಿಮಾನ ನಿಲ್ದಾಣವನ್ನು ಹೇಗೆ ತಲುಪಬಹುದು? 0
N-nu-vi-ā-a---ldā-avan-- -ē-e -a-up--ah-du? N--- v----- n----------- h--- t------------ N-n- v-m-n- n-l-ā-a-a-n- h-g- t-l-p-b-h-d-? ------------------------------------------- Nānu vimāna nildāṇavannu hēge talupabahudu?
Com vaig al centre de la ciutat? ನಾನ- ----ಕ---್------ ಹೇ-- --ು-ಬ-ು--? ನ--- ನ-- ಕ---------- ಹ--- ತ--------- ನ-ನ- ನ-ರ ಕ-ಂ-್-ವ-್-ು ಹ-ಗ- ತ-ು-ಬ-ು-ು- ------------------------------------ ನಾನು ನಗರ ಕೇಂದ್ರವನ್ನು ಹೇಗೆ ತಲುಪಬಹುದು? 0
N-nu-nag-r---ē--r---nnu--ē---t-l--abah-d-? N--- n----- k---------- h--- t------------ N-n- n-g-r- k-n-r-v-n-u h-g- t-l-p-b-h-d-? ------------------------------------------ Nānu nagara kēndravannu hēge talupabahudu?
Em fa falta un taxi. ನನಗ---ಂದ- -್ಯ--್ಸಿ----ು. ನ--- ಒ--- ಟ------- ಬ---- ನ-ಗ- ಒ-ದ- ಟ-ಯ-ಕ-ಸ- ಬ-ಕ-. ------------------------ ನನಗೆ ಒಂದು ಟ್ಯಾಕ್ಸಿ ಬೇಕು. 0
N-nag- -ndu ṭ--ksi bē-u. N----- o--- ṭ----- b---- N-n-g- o-d- ṭ-ā-s- b-k-. ------------------------ Nanage ondu ṭyāksi bēku.
Em fa falta un pla de la ciutat. ನ--- ---- ಒಂ---ನಕ-ಷ--ಬ-ಕ-. ನ--- ನ--- ಒ--- ನ---- ಬ---- ನ-ಗ- ನ-ರ- ಒ-ದ- ನ-್-ೆ ಬ-ಕ-. -------------------------- ನನಗೆ ನಗರದ ಒಂದು ನಕ್ಷೆ ಬೇಕು. 0
N-n-----a--rada--n-u nak-e --ku. N----- n------- o--- n---- b---- N-n-g- n-g-r-d- o-d- n-k-e b-k-. -------------------------------- Nanage nagarada ondu nakṣe bēku.
Em fa falta un hotel. ನನ-ೆ-ಒಂದ- ವಸತಿಗ-ಹ -ಹೋಟ-ಲ್) --ಕು. ನ--- ಒ--- ವ------ (------- ಬ---- ನ-ಗ- ಒ-ದ- ವ-ತ-ಗ-ಹ (-ೋ-ೆ-್- ಬ-ಕ-. -------------------------------- ನನಗೆ ಒಂದು ವಸತಿಗೃಹ (ಹೋಟೆಲ್) ಬೇಕು. 0
N--a-e-on-u-va-a-i--̥ha-(-ō-e---b---. N----- o--- v---------- (------ b---- N-n-g- o-d- v-s-t-g-̥-a (-ō-e-) b-k-. ------------------------------------- Nanage ondu vasatigr̥ha (hōṭel) bēku.
M’agradaria llogar un cotxe. ನಾ-- ಒ-ದು-ಕಾರ್-ಅನ್-ು ಬ-ಡಿ-ೆ-- ತ-ಗ--ು-ೊಳ---ೇ-ು. ನ--- ಒ--- ಕ--- ಅ---- ಬ------- ತ--------------- ನ-ನ- ಒ-ದ- ಕ-ರ- ಅ-್-ು ಬ-ಡ-ಗ-ಗ- ತ-ಗ-ದ-ಕ-ಳ-ಳ-ೇ-ು- ---------------------------------------------- ನಾನು ಒಂದು ಕಾರ್ ಅನ್ನು ಬಾಡಿಗೆಗೆ ತೆಗೆದುಕೊಳ್ಳಬೇಕು. 0
Nān- -n-u-k-r-a--u-bā----ge----e---oḷḷabē-u. N--- o--- k-- a--- b------- t--------------- N-n- o-d- k-r a-n- b-ḍ-g-g- t-g-d-k-ḷ-a-ē-u- -------------------------------------------- Nānu ondu kār annu bāḍigege tegedukoḷḷabēku.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. ಇದು ನ-್ನ-ಕ-ರೆಡ-ಟ್ ಕಾ----. ಇ-- ನ--- ಕ------- ಕ------ ಇ-ು ನ-್- ಕ-ರ-ಡ-ಟ- ಕ-ರ-ಡ-. ------------------------- ಇದು ನನ್ನ ಕ್ರೆಡಿಟ್ ಕಾರ್ಡ್. 0
Idu----n- kre-----ā--. I-- n---- k----- k---- I-u n-n-a k-e-i- k-r-. ---------------------- Idu nanna kreḍiṭ kārḍ.
Aquí teniu el meu permís de conduir. ಇ-ು-ನನ್ನ--ಾಹ--ಚ-ಲನಾ---ವಾ--ಗೆ-. ಇ-- ನ--- ವ--- ಚ---- ಪ------- . ಇ-ು ನ-್- ವ-ಹ- ಚ-ಲ-ಾ ಪ-ವ-ನ-ಗ- . ------------------------------ ಇದು ನನ್ನ ವಾಹನ ಚಾಲನಾ ಪರವಾನಿಗೆ . 0
I----ann- ---a-- -āl-nā para--n-g-. I-- n---- v----- c----- p---------- I-u n-n-a v-h-n- c-l-n- p-r-v-n-g-. ----------------------------------- Idu nanna vāhana cālanā paravānige.
Què s’ha de visitar a la ciutat? ಈ ನ-ರದಲ-ಲಿ-ನ-ಡಲ------ -ಿಶೇ--ಳು ಏನ---? ಈ ನ------- ನ--------- ವ------- ಏ----- ಈ ನ-ರ-ಲ-ಲ- ನ-ಡ-ೇ-ೇ-ಾ- ವ-ಶ-ಷ-ಳ- ಏ-ಿ-ೆ- ------------------------------------- ಈ ನಗರದಲ್ಲಿ ನೋಡಲೇಬೇಕಾದ ವಿಶೇಷಗಳು ಏನಿವೆ? 0
Ī-n--a-a-al-- n-ḍa-ēb-kā-a--iś-ṣ--aḷu --i-e? Ī n---------- n----------- v--------- ē----- Ī n-g-r-d-l-i n-ḍ-l-b-k-d- v-ś-ṣ-g-ḷ- ē-i-e- -------------------------------------------- Ī nagaradalli nōḍalēbēkāda viśēṣagaḷu ēnive?
Vagi a la ciutat vella. ನೀವು ಹಳ-ಯ ------ೆ (ಪ-್---್--)-ಹೋ--. ನ--- ಹ--- ನ------ (---------- ಹ---- ನ-ವ- ಹ-ೆ- ನ-ರ-್-ೆ (-ಟ-ಟ-ಕ-ಕ-) ಹ-ಗ-. ----------------------------------- ನೀವು ಹಳೆಯ ನಗರಕ್ಕೆ (ಪಟ್ಟಣಕ್ಕೆ) ಹೋಗಿ. 0
Nīvu---ḷe-a naga--k-e (--ṭṭaṇak-e)---g-. N--- h----- n-------- (----------- h---- N-v- h-ḷ-y- n-g-r-k-e (-a-ṭ-ṇ-k-e- h-g-. ---------------------------------------- Nīvu haḷeya nagarakke (paṭṭaṇakke) hōgi.
Faci una visita guiada. ನೀ-ು ನ-ರ---ರ--್ಷಿಣೆ-ಮಾ--. ನ--- ನ-- ಪ--------- ಮ---- ನ-ವ- ನ-ರ ಪ-ರ-ಕ-ಷ-ಣ- ಮ-ಡ-. ------------------------- ನೀವು ನಗರ ಪ್ರದಕ್ಷಿಣೆ ಮಾಡಿ. 0
Nī-- -aga---p-ada-ṣiṇe--ā--. N--- n----- p--------- m---- N-v- n-g-r- p-a-a-ṣ-ṇ- m-ḍ-. ---------------------------- Nīvu nagara pradakṣiṇe māḍi.
Vagi al port. ನೀವು ಬಂದರ----ಹೋ-ಿ. ನ--- ಬ------ ಹ---- ನ-ವ- ಬ-ದ-ಿ-ೆ ಹ-ಗ-. ------------------ ನೀವು ಬಂದರಿಗೆ ಹೋಗಿ. 0
Nīv- ba-d--i-e-hōg-. N--- b-------- h---- N-v- b-n-a-i-e h-g-. -------------------- Nīvu bandarige hōgi.
Faci un recorregut pel port. ನೀವ--ಬಂ-ರಿ- ಪ್-ದ-್--ಣೆ---ಡಿ. ನ--- ಬ----- ಪ--------- ಮ---- ನ-ವ- ಬ-ದ-ಿ- ಪ-ರ-ಕ-ಷ-ಣ- ಮ-ಡ-. ---------------------------- ನೀವು ಬಂದರಿನ ಪ್ರದಕ್ಷಿಣೆ ಮಾಡಿ. 0
N--u b----ri-a---ad---i-- -āḍ-. N--- b-------- p--------- m---- N-v- b-n-a-i-a p-a-a-ṣ-ṇ- m-ḍ-. ------------------------------- Nīvu bandarina pradakṣiṇe māḍi.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? ಇವ-ಗ-ನ--ು ----------ೆ-ಯ-- --ರ--್ಷ-ೀ- -್ಥಳ-ಳ---? ಇ-------- ಬ----- ಬ--- ಯ-- ಪ--------- ಸ--------- ಇ-ು-ಳ-್-ು ಬ-ಟ-ಟ- ಬ-ರ- ಯ-ವ ಪ-ರ-ಕ-ಷ-ೀ- ಸ-ಥ-ಗ-ಿ-ೆ- ----------------------------------------------- ಇವುಗಳನ್ನು ಬಿಟ್ಟು ಬೇರೆ ಯಾವ ಪ್ರೇಕ್ಷಣೀಯ ಸ್ಥಳಗಳಿವೆ? 0
Ivu-aḷa-n--bi--u b-re-y-v- -r-kṣ--ī---st-aḷag-ḷive? I--------- b---- b--- y--- p--------- s------------ I-u-a-a-n- b-ṭ-u b-r- y-v- p-ē-ṣ-ṇ-y- s-h-ḷ-g-ḷ-v-? --------------------------------------------------- Ivugaḷannu biṭṭu bēre yāva prēkṣaṇīya sthaḷagaḷive?

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!