Manual de conversa

ca A casa   »   kk Around the house

17 [disset]

A casa

A casa

17 [он жеті]

17 [on jeti]

Around the house

[Üy işinde]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. Мынау --бі---ң---. М---- — б----- ү-- М-н-у — б-з-і- ү-. ------------------ Мынау — біздің үй. 0
Mı-aw----iz-i- -y. M---- — b----- ü-- M-n-w — b-z-i- ü-. ------------------ Mınaw — bizdiñ üy.
El teulat és a dalt. Жо-ар-д- ---ы-. Ж------- ш----- Ж-ғ-р-д- ш-т-р- --------------- Жоғарыда шатыр. 0
Jo-a--da ş--ır. J------- ş----- J-ğ-r-d- ş-t-r- --------------- Joğarıda şatır.
El celler es troba a baix. Тө--н-е-ж------. Т------ ж------- Т-м-н-е ж-р-ө-е- ---------------- Төменде жертөле. 0
T-men---j---ö--. T------ j------- T-m-n-e j-r-ö-e- ---------------- Tömende jertöle.
Hi ha un jardí darrera de la casa. Үй-і--ар---да-бақш- бар. Ү---- а------ б---- б--- Ү-д-ң а-т-н-а б-қ-а б-р- ------------------------ Үйдің артында бақша бар. 0
Üydiñ ar--n-- -aqş----r. Ü---- a------ b---- b--- Ü-d-ñ a-t-n-a b-q-a b-r- ------------------------ Üydiñ artında baqşa bar.
No hi ha cap carrer davant de la casa. Үй-і---л----- -ө-е жоқ. Ү---- а------ к--- ж--- Ү-д-ң а-д-н-а к-ш- ж-қ- ----------------------- Үйдің алдында көше жоқ. 0
Ü-di- aldı------şe-jo-. Ü---- a------ k--- j--- Ü-d-ñ a-d-n-a k-ş- j-q- ----------------------- Üydiñ aldında köşe joq.
Hi ha arbres al costat de la casa. Ү--ің-қ----да а-а-т-р---р. Ү---- қ------ а------ б--- Ү-д-ң қ-с-н-а а-а-т-р б-р- -------------------------- Үйдің қасында ағаштар бар. 0
Üy--- -as-nd--a---ta--ba-. Ü---- q------ a------ b--- Ü-d-ñ q-s-n-a a-a-t-r b-r- -------------------------- Üydiñ qasında ağaştar bar.
Aquí és el meu apartament. Мынау – м-ні- п--е---. М---- – м---- п------- М-н-у – м-н-ң п-т-р-м- ---------------------- Мынау – менің пәтерім. 0
M-n-- - --niñ p----i-. M---- – m---- p------- M-n-w – m-n-ñ p-t-r-m- ---------------------- Mınaw – meniñ päterim.
Aquí és la cuina i el bany. Мұ-да--с----ен ж--н-тын -ө-м-. М---- а--- м-- ж------- б----- М-н-а а-ү- м-н ж-ы-а-ы- б-л-е- ------------------------------ Мұнда асүй мен жуынатын бөлме. 0
Mu----a-ü---e- jwı--t-n b-lm-. M---- a--- m-- j------- b----- M-n-a a-ü- m-n j-ı-a-ı- b-l-e- ------------------------------ Munda asüy men jwınatın bölme.
Aquí són la sala d’estar i la cambra. А----ақ-а --на- бөлме---н-ж-ты---өл-е. А-- ж---- қ---- б---- м-- ж---- б----- А-а ж-қ-а қ-н-қ б-л-е м-н ж-т-н б-л-е- -------------------------------------- Ана жақта қонақ бөлме мен жатын бөлме. 0
A-- ----a q-n-q-bö-me men j-tın---lme. A-- j---- q---- b---- m-- j---- b----- A-a j-q-a q-n-q b-l-e m-n j-t-n b-l-e- -------------------------------------- Ana jaqta qonaq bölme men jatın bölme.
La porta principal està tancada. Кі-ер-есі---а-ы-----. К---- е--- ж---- т--- К-р-р е-і- ж-б-қ т-р- --------------------- Кірер есік жабық тұр. 0
Kirer --i---a-ıq t--. K---- e--- j---- t--- K-r-r e-i- j-b-q t-r- --------------------- Kirer esik jabıq tur.
Però les finestres estan obertes. Бі-а- те--з-лер-а-ы-. Б---- т-------- а---- Б-р-қ т-р-з-л-р а-ы-. --------------------- Бірақ терезелер ашық. 0
B-------r--e--r-a---. B---- t-------- a---- B-r-q t-r-z-l-r a-ı-. --------------------- Biraq terezeler aşıq.
Avui fa calor. Бүг-- кү--ы----. Б---- к-- ы----- Б-г-н к-н ы-т-қ- ---------------- Бүгін күн ыстық. 0
B--i- --- ı-tıq. B---- k-- ı----- B-g-n k-n ı-t-q- ---------------- Bügin kün ıstıq.
Entrem a la sala d’estar. Біз қ---қ--ө--ег--б-рамы-. Б-- қ---- б------ б------- Б-з қ-н-қ б-л-е-е б-р-м-з- -------------------------- Біз қонақ бөлмеге барамыз. 0
B-z-q-n---b----g- b-r-mız. B-- q---- b------ b------- B-z q-n-q b-l-e-e b-r-m-z- -------------------------- Biz qonaq bölmege baramız.
Hi ha un sofà i una butaca. А-а--ақта-д-ван ме- к-есло т-р. А-- ж---- д---- м-- к----- т--- А-а ж-қ-а д-в-н м-н к-е-л- т-р- ------------------------------- Ана жақта диван мен кресло тұр. 0
A-a--aqta--ïv-n -e---------tu-. A-- j---- d---- m-- k----- t--- A-a j-q-a d-v-n m-n k-e-l- t-r- ------------------------------- Ana jaqta dïvan men kreslo tur.
Assegui’s! О---ыңы-! О-------- О-ы-ы-ы-! --------- Отырыңыз! 0
Otı----z! O-------- O-ı-ı-ı-! --------- Otırıñız!
El meu ordinador és aquí. Ана-жерд--м--ің-ком-ь--ері- -ұр. А-- ж---- м---- к---------- т--- А-а ж-р-е м-н-ң к-м-ь-т-р-м т-р- -------------------------------- Ана жерде менің компьютерім тұр. 0
Ana --rde me-i- -omp-u-e--m t--. A-- j---- m---- k---------- t--- A-a j-r-e m-n-ñ k-m-y-t-r-m t-r- -------------------------------- Ana jerde meniñ kompyuterim tur.
La meva cadena estèreo és allà. А-а ж-қ---ме-і- сте-ео-----бы----р. А-- ж---- м---- с----- а------ т--- А-а ж-қ-а м-н-ң с-е-е- а-п-б-м т-р- ----------------------------------- Ана жақта менің стерео аспабым тұр. 0
An- jaq-- m---ñ-ste--o -s-a-ı---ur. A-- j---- m---- s----- a------ t--- A-a j-q-a m-n-ñ s-e-e- a-p-b-m t-r- ----------------------------------- Ana jaqta meniñ stereo aspabım tur.
El televisor és ben nou. Т--е-и-ар--ап--а--. Т-------- ж-------- Т-л-д-д-р ж-п-ж-ң-. ------------------- Теледидар жап-жаңа. 0
Te-ed-d-r --p-ja--. T-------- j-------- T-l-d-d-r j-p-j-ñ-. ------------------- Teledïdar jap-jaña.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!