Manual de conversa

ca A casa   »   mk Во куќа

17 [disset]

A casa

A casa

17 [седумнаесет]

17 [syedoomnayesyet]

Во куќа

[Vo kookja]

català macedònic Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. Ев- ј- н----- к---. Еве ја нашата куќа. 0
Y---- ј- n------ k-----. Ye--- ј- n------ k-----. Yevye јa nashata kookja. Y-v-e ј- n-s-a-a k-o-j-. -----------------------.
El teulat és a dalt. Го-- е п-------. Горе е покривот. 0
G----- y- p-------. Gu---- y- p-------. Guorye ye pokrivot. G-o-y- y- p-k-i-o-. ------------------.
El celler es troba a baix. До-- е п-------. Долу е подрумот. 0
D---- y- p--------. Do--- y- p--------. Doloo ye podroomot. D-l-o y- p-d-o-m-t. ------------------.
Hi ha un jardí darrera de la casa. По---- к----- и-- г------. Позади куќата има градина. 0
P----- k------- i-- g-------. Po---- k------- i-- g-------. Pozadi kookjata ima guradina. P-z-d- k-o-j-t- i-a g-r-d-n-. ----------------------------.
No hi ha cap carrer davant de la casa. Пр-- к----- н--- у----. Пред куќата нема улица. 0
P---- k------- n---- o------. Pr--- k------- n---- o------. Pryed kookjata nyema oolitza. P-y-d k-o-j-t- n-e-a o-l-t-a. ----------------------------.
Hi ha arbres al costat de la casa. По---- к----- и-- д----. Покрај куќата има дрвја. 0
P----- k------- i-- d----. Po---- k------- i-- d----. Pokraј kookjata ima drvјa. P-k-a- k-o-j-t- i-a d-v-a. -------------------------.
Aquí és el meu apartament. Ев- г- м---- с---. Еве го мојот стан. 0
Y---- g-- m---- s---. Ye--- g-- m---- s---. Yevye guo moјot stan. Y-v-e g-o m-ј-t s-a-. --------------------.
Aquí és la cuina i el bany. Ов-- с- к------ и б-----. Овде се кујната и бањата. 0
O---- s-- k------- i b-----. Ov--- s-- k------- i b-----. Ovdye sye kooјnata i baњata. O-d-e s-e k-o-n-t- i b-њ-t-. ---------------------------.
Aquí són la sala d’estar i la cambra. Та-- с- д------- с--- и с------- с---. Таму се дневната соба и спалната соба. 0
T---- s-- d-------- s--- i s------- s---. Ta--- s-- d-------- s--- i s------- s---. Tamoo sye dnyevnata soba i spalnata soba. T-m-o s-e d-y-v-a-a s-b- i s-a-n-t- s-b-. ----------------------------------------.
La porta principal està tancada. Вл------ в---- е з--------. Влезната врата е затворена. 0
V-------- v---- y- z---------. Vl------- v---- y- z---------. Vlyeznata vrata ye zatvoryena. V-y-z-a-a v-a-a y- z-t-o-y-n-. -----------------------------.
Però les finestres estan obertes. Но п--------- с- о-------. Но прозорците се отворени. 0
N- p----------- s-- o--------. No p----------- s-- o--------. No prozortzitye sye otvoryeni. N- p-o-o-t-i-y- s-e o-v-r-e-i. -----------------------------.
Avui fa calor. Де--- е ж----. Денес е жешко. 0
D------ y- ʐ------. Dy----- y- ʐ------. Dyenyes ye ʐyeshko. D-e-y-s y- ʐ-e-h-o. ------------------.
Entrem a la sala d’estar. Ни- о---- в- д------- с---. Ние одиме во дневната соба. 0
N--- o----- v- d-------- s---. Ni-- o----- v- d-------- s---. Niye odimye vo dnyevnata soba. N-y- o-i-y- v- d-y-v-a-a s-b-. -----------------------------.
Hi ha un sofà i una butaca. Та-- и-- е--- с--- и е--- ф-----. Таму има една софа и една фотеља. 0
T---- i-- y---- s--- i y---- f-------. Ta--- i-- y---- s--- i y---- f-------. Tamoo ima yedna sofa i yedna fotyelja. T-m-o i-a y-d-a s-f- i y-d-a f-t-e-j-. -------------------------------------.
Assegui’s! Се-----! Седнете! 0
S---------! Sy--------! Syednyetye! S-e-n-e-y-! ----------!
El meu ordinador és aquí. Та-- с--- м---- к--------. Таму стои мојот компјутер. 0
T---- s--- m---- k----------. Ta--- s--- m---- k----------. Tamoo stoi moјot kompјootyer. T-m-o s-o- m-ј-t k-m-ј-o-y-r. ----------------------------.
La meva cadena estèreo és allà. Та-- с--- м---- с----- у---. Таму стои мојот стерео уред. 0
T---- s--- m---- s------- o-----. Ta--- s--- m---- s------- o-----. Tamoo stoi moјot styeryeo ooryed. T-m-o s-o- m-ј-t s-y-r-e- o-r-e-. --------------------------------.
El televisor és ben nou. Те--------- е с----- н--. Телевизорот е сосема нов. 0
T------------ y- s------ n--. Ty----------- y- s------ n--. Tyelyevizorot ye sosyema nov. T-e-y-v-z-r-t y- s-s-e-a n-v. ----------------------------.

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!