Manual de conversa

ca Passat 3   »   kn ಭೂತಕಾಲ – ೩

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

೮೩ [ಎಂಬತ್ತಮೂರು]

83 [Embattamūru]

ಭೂತಕಾಲ – ೩

[bhūtakāla – 3.]

català kannada Engegar Més
trucar ಟೆ------ ಮ-------. ಟೆಲಿಫೋನ್ ಮಾಡುವುದು. 0
Ṭ------- m-------. Ṭe------ m-------. Ṭeliphōn māḍuvudu. Ṭ-l-p-ō- m-ḍ-v-d-. -----------------.
He trucat. ನಾ-- ಫ--- ಮ-----. ನಾನು ಫೋನ್ ಮಾಡಿದೆ. 0
N--- p--- m-----. Nā-- p--- m-----. Nānu phōn māḍide. N-n- p-ō- m-ḍ-d-. ----------------.
He trucat per telèfon tota l’estona. ನಾ-- ಪ-------- ಫ--- ನ---- ಮ--------------. ನಾನು ಪೂರ್ತಿಸಮಯ ಫೋನ್ ನಲ್ಲಿ ಮಾತನಾಡುತ್ತಿದ್ದೆ. 0
N--- p---------- p--- n---- m-------------. Nā-- p---------- p--- n---- m-------------. Nānu pūrtisamaya phōn nalli mātanāḍuttidde. N-n- p-r-i-a-a-a p-ō- n-l-i m-t-n-ḍ-t-i-d-. ------------------------------------------.
preguntar ಪ್-----------. ಪ್ರಶ್ನಿಸುವುದು. 0
P-----------. Pr----------. Praśnisuvudu. P-a-n-s-v-d-. ------------.
Li he preguntat. ನಾ-- ಪ------ ಕ-----. ನಾನು ಪ್ರಶ್ನೆ ಕೇಳಿದೆ. 0
N--- p----- k-----. Nā-- p----- k-----. Nānu praśne kēḷide. N-n- p-a-n- k-ḷ-d-. ------------------.
Sempre he preguntat. ನಾ-- ಯ------ ಪ------ ಕ-----------. ನಾನು ಯಾವಾಗಲು ಪ್ರಶ್ನೆ ಕೇಳುತ್ತಿದ್ದೆ. 0
N--- y------- p----- k---------. Nā-- y------- p----- k---------. Nānu yāvāgalu praśne kēḷuttidde. N-n- y-v-g-l- p-a-n- k-ḷ-t-i-d-. -------------------------------.
explicar ಹೇ-----ು ಹೇಳುವುದು 0
H------- Hē-----u Hēḷuvudu H-ḷ-v-d- --------
Li he explicat. ನಾ-- ಹ-----. ನಾನು ಹೇಳಿದೆ. 0
n--- h-----. nā-- h-----. nānu hēḷide. n-n- h-ḷ-d-. -----------.
Li he explicat tota la història. ನಾ-- ಸ------ ಕ-- ಹ-----. ನಾನು ಸಂಪೂರ್ಣ ಕಥೆ ಹೇಳಿದೆ. 0
N--- s------- k---- h-----. Nā-- s------- k---- h-----. Nānu sampūrṇa kathe hēḷide. N-n- s-m-ū-ṇ- k-t-e h-ḷ-d-. --------------------------.
estudiar ಕಲ------ು ಕಲಿಯುವುದು 0
K--------- Ka-------u Kaliyuvudu K-l-y-v-d- ----------
He estudiat. ನಾ-- ಕ----. ನಾನು ಕಲಿತೆ. 0
n--- k-----. nā-- k-----. nānu kalite. n-n- k-l-t-. -----------.
He estudiat tot el vespre. ನಾ-- ಇ-- ಸ------ ಕ----. ನಾನು ಇಡೀ ಸಾಯಂಕಾಲ ಕಲಿತೆ. 0
N--- i-- s-------- k-----. Nā-- i-- s-------- k-----. Nānu iḍī sāyaṅkāla kalite. N-n- i-ī s-y-ṅ-ā-a k-l-t-. -------------------------.
treballar ಕೆ-- ಮ-------. ಕೆಲಸ ಮಾಡುವುದು. 0
K----- m-------. Ke---- m-------. Kelasa māḍuvudu. K-l-s- m-ḍ-v-d-. ---------------.
He treballat. ನಾ-- ಕ--- ಮ-----. ನಾನು ಕೆಲಸ ಮಾಡಿದೆ. 0
N--- k----- m-----. Nā-- k----- m-----. Nānu kelasa māḍide. N-n- k-l-s- m-ḍ-d-. ------------------.
He treballat tot el dia. ನಾ-- ಇ-- ದ--- ಕ--- ಮ-----. ನಾನು ಇಡೀ ದಿವಸ ಕೆಲಸ ಮಾಡಿದೆ. 0
N--- i-- d----- k----- m-----. Nā-- i-- d----- k----- m-----. Nānu iḍī divasa kelasa māḍide. N-n- i-ī d-v-s- k-l-s- m-ḍ-d-. -----------------------------.
menjar ತಿ--------. ತಿನ್ನುವುದು. 0
T--------. Ti-------. Tinnuvudu. T-n-u-u-u. ---------.
He menjat. ನಾ-- ತ----. ನಾನು ತಿಂದೆ. 0
N--- t----. Nā-- t----. Nānu tinde. N-n- t-n-e. ----------.
M’he menjat tot el menjar. ನಾ-- ಊ------ ಪ--------- ತ----. ನಾನು ಊಟವನ್ನು ಪೂರ್ತಿಯಾಗಿ ತಿಂದೆ. 0
N--- ū------- p-------- t----. Nā-- ū------- p-------- t----. Nānu ūṭavannu pūrtiyāgi tinde. N-n- ū-a-a-n- p-r-i-ā-i t-n-e. -----------------------------.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!