Manual de conversa

ca A casa   »   el Στο σπίτι

17 [disset]

A casa

A casa

17 [δεκαεπτά]

17 [dekaeptá]

Στο σπίτι

[Sto spíti]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. Ε-ώ ε------ο -πί---μ--. Εδώ είναι το σπίτι μας. Ε-ώ ε-ν-ι τ- σ-ί-ι μ-ς- ----------------------- Εδώ είναι το σπίτι μας. 0
Ed- --na- -- -pí---m-s. Edṓ eínai to spíti mas. E-ṓ e-n-i t- s-í-i m-s- ----------------------- Edṓ eínai to spíti mas.
El teulat és a dalt. Π--- εί------σκεπή. Πάνω είναι η σκεπή. Π-ν- ε-ν-ι η σ-ε-ή- ------------------- Πάνω είναι η σκεπή. 0
P--ō----ai---s-ep-. Pánō eínai ē skepḗ. P-n- e-n-i ē s-e-ḗ- ------------------- Pánō eínai ē skepḗ.
El celler es troba a baix. Κ--ω -ίν-ι--- -πό---ο. Κάτω είναι το υπόγειο. Κ-τ- ε-ν-ι τ- υ-ό-ε-ο- ---------------------- Κάτω είναι το υπόγειο. 0
Kátō--í-a- -o-----e--. Kátō eínai to ypógeio. K-t- e-n-i t- y-ó-e-o- ---------------------- Kátō eínai to ypógeio.
Hi ha un jardí darrera de la casa. Στο---σ-----ο- --- σ-ιτι-- ε--α- έ-α- ---ο-. Στο πίσω μέρος του σπιτιού είναι ένας κήπος. Σ-ο π-σ- μ-ρ-ς τ-υ σ-ι-ι-ύ ε-ν-ι έ-α- κ-π-ς- -------------------------------------------- Στο πίσω μέρος του σπιτιού είναι ένας κήπος. 0
S-o-p-s--m---s t-- sp---oú--------n-s ---o-. Sto písō méros tou spitioú eínai énas kḗpos. S-o p-s- m-r-s t-u s-i-i-ú e-n-i é-a- k-p-s- -------------------------------------------- Sto písō méros tou spitioú eínai énas kḗpos.
No hi ha cap carrer davant de la casa. Μ------ --- ---σπ--- δεν--π--χε- δ---ο-. Μπροστά από το σπίτι δεν υπάρχει δρόμος. Μ-ρ-σ-ά α-ό τ- σ-ί-ι δ-ν υ-ά-χ-ι δ-ό-ο-. ---------------------------------------- Μπροστά από το σπίτι δεν υπάρχει δρόμος. 0
M-----á -p- to-spít--d-n yp--c-ei-d-óm--. Mprostá apó to spíti den ypárchei drómos. M-r-s-á a-ó t- s-í-i d-n y-á-c-e- d-ó-o-. ----------------------------------------- Mprostá apó to spíti den ypárchei drómos.
Hi ha arbres al costat de la casa. Δ-πλ- --- σ---ι--π-ρ--υ--δ--τ-α. Δίπλα στο σπίτι υπάρχουν δέντρα. Δ-π-α σ-ο σ-ί-ι υ-ά-χ-υ- δ-ν-ρ-. -------------------------------- Δίπλα στο σπίτι υπάρχουν δέντρα. 0
D---a--t--s--t- -p-r---un -ént--. Dípla sto spíti ypárchoun déntra. D-p-a s-o s-í-i y-á-c-o-n d-n-r-. --------------------------------- Dípla sto spíti ypárchoun déntra.
Aquí és el meu apartament. Ε----ί-αι -ο-διαμ--ι-μά-μου. Εδώ είναι το διαμέρισμά μου. Ε-ώ ε-ν-ι τ- δ-α-έ-ι-μ- μ-υ- ---------------------------- Εδώ είναι το διαμέρισμά μου. 0
E----ín-i-to -i-mér--má m-u. Edṓ eínai to diamérismá mou. E-ṓ e-n-i t- d-a-é-i-m- m-u- ---------------------------- Edṓ eínai to diamérismá mou.
Aquí és la cuina i el bany. Ε-- -ί--ι ---ο--ί-α------- ----ι-. Εδώ είναι η κουζίνα και το μπάνιο. Ε-ώ ε-ν-ι η κ-υ-ί-α κ-ι τ- μ-ά-ι-. ---------------------------------- Εδώ είναι η κουζίνα και το μπάνιο. 0
Edṓ-eí--- - ----ína -ai-t--mpá-i-. Edṓ eínai ē kouzína kai to mpánio. E-ṓ e-n-i ē k-u-í-a k-i t- m-á-i-. ---------------------------------- Edṓ eínai ē kouzína kai to mpánio.
Aquí són la sala d’estar i la cambra. Ε-ε--ε---ι-το σ--όνι-κα---ο-υπνοδωμ----. Εκεί είναι το σαλόνι και το υπνοδωμάτιο. Ε-ε- ε-ν-ι τ- σ-λ-ν- κ-ι τ- υ-ν-δ-μ-τ-ο- ---------------------------------------- Εκεί είναι το σαλόνι και το υπνοδωμάτιο. 0
E------n-- ----a---i k-i to yp-o-ō-át-o. Ekeí eínai to salóni kai to ypnodōmátio. E-e- e-n-i t- s-l-n- k-i t- y-n-d-m-t-o- ---------------------------------------- Ekeí eínai to salóni kai to ypnodōmátio.
La porta principal està tancada. Η --ρ-α --- -π-τιο- εί-αι κλ-----. Η πόρτα του σπιτιού είναι κλειστή. Η π-ρ-α τ-υ σ-ι-ι-ύ ε-ν-ι κ-ε-σ-ή- ---------------------------------- Η πόρτα του σπιτιού είναι κλειστή. 0
Ē--ór-a-t-- -p--io- e-nai-klei---. Ē pórta tou spitioú eínai kleistḗ. Ē p-r-a t-u s-i-i-ú e-n-i k-e-s-ḗ- ---------------------------------- Ē pórta tou spitioú eínai kleistḗ.
Però les finestres estan obertes. Τ- --ρ-θυ-α-ό--ς εί--- α-ο--τά. Τα παράθυρα όμως είναι ανοιχτά. Τ- π-ρ-θ-ρ- ό-ω- ε-ν-ι α-ο-χ-ά- ------------------------------- Τα παράθυρα όμως είναι ανοιχτά. 0
T----ráthyra----- -ínai--n-ichtá. Ta paráthyra ómōs eínai anoichtá. T- p-r-t-y-a ó-ō- e-n-i a-o-c-t-. --------------------------------- Ta paráthyra ómōs eínai anoichtá.
Avui fa calor. Κ--ει-ζ--τη--ή-ε--. Κάνει ζέστη σήμερα. Κ-ν-ι ζ-σ-η σ-μ-ρ-. ------------------- Κάνει ζέστη σήμερα. 0
Ká--i z--t- -ḗ-e--. Kánei zéstē sḗmera. K-n-i z-s-ē s-m-r-. ------------------- Kánei zéstē sḗmera.
Entrem a la sala d’estar. Πά---στ--σα--ν-. Πάμε στο σαλόνι. Π-μ- σ-ο σ-λ-ν-. ---------------- Πάμε στο σαλόνι. 0
Pám- ----sa-óni. Páme sto salóni. P-m- s-o s-l-n-. ---------------- Páme sto salóni.
Hi ha un sofà i una butaca. Εκ-----ν-- έ-ας ---α-έ- -α- μ---πο-υθ--να. Εκεί είναι ένας καναπές και μία πολυθρόνα. Ε-ε- ε-ν-ι έ-α- κ-ν-π-ς κ-ι μ-α π-λ-θ-ό-α- ------------------------------------------ Εκεί είναι ένας καναπές και μία πολυθρόνα. 0
Ekeí -ín-- -nas--a--p-- ----mí- -o-y---ó--. Ekeí eínai énas kanapés kai mía polythróna. E-e- e-n-i é-a- k-n-p-s k-i m-a p-l-t-r-n-. ------------------------------------------- Ekeí eínai énas kanapés kai mía polythróna.
Assegui’s! Κα--σ--! Καθίστε! Κ-θ-σ-ε- -------- Καθίστε! 0
K-t-ís--! Kathíste! K-t-í-t-! --------- Kathíste!
El meu ordinador és aquí. Εκεί-βρ-σκ--αι-- --ολ-γ---ής-μ-υ. Εκεί βρίσκεται ο υπολογιστής μου. Ε-ε- β-ί-κ-τ-ι ο υ-ο-ο-ι-τ-ς μ-υ- --------------------------------- Εκεί βρίσκεται ο υπολογιστής μου. 0
E--í-----k-------yp-logistḗs--ou. Ekeí brísketai o ypologistḗs mou. E-e- b-í-k-t-i o y-o-o-i-t-s m-u- --------------------------------- Ekeí brísketai o ypologistḗs mou.
La meva cadena estèreo és allà. Ε--- β--σκε-αι--- -τε--ο---ικ----υ. Εκεί βρίσκεται το στερεοφωνικό μου. Ε-ε- β-ί-κ-τ-ι τ- σ-ε-ε-φ-ν-κ- μ-υ- ----------------------------------- Εκεί βρίσκεται το στερεοφωνικό μου. 0
Ek-í br--k--------s-------ō--kó m--. Ekeí brísketai to stereophōnikó mou. E-e- b-í-k-t-i t- s-e-e-p-ō-i-ó m-u- ------------------------------------ Ekeí brísketai to stereophōnikó mou.
El televisor és ben nou. Η τηλεό---η-----ι-ο-οκαί-ου--ια. Η τηλεόραση είναι ολοκαίνουργια. Η τ-λ-ό-α-η ε-ν-ι ο-ο-α-ν-υ-γ-α- -------------------------------- Η τηλεόραση είναι ολοκαίνουργια. 0
Ē t--eó-asē---n-- o-----n-u--i-. Ē tēleórasē eínai olokaínourgia. Ē t-l-ó-a-ē e-n-i o-o-a-n-u-g-a- -------------------------------- Ē tēleórasē eínai olokaínourgia.

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!