Manual de conversa

ca A casa   »   eo En la domo

17 [disset]

A casa

A casa

17 [dek sep]

En la domo

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. J-n---a---m-. J-- n-- d---- J-n n-a d-m-. ------------- Jen nia domo. 0
El teulat és a dalt. La-te---nt--e-tas -u-re. L- t------- e---- s----- L- t-g-e-t- e-t-s s-p-e- ------------------------ La tegmento estas supre. 0
El celler es troba a baix. L----l--e---- -als----. L- k--- e---- m-------- L- k-l- e-t-s m-l-u-r-. ----------------------- La kelo estas malsupre. 0
Hi ha un jardí darrera de la casa. E-tas-ĝar-eno -a--nta-----d--o. E---- ĝ------ m------- l- d---- E-t-s ĝ-r-e-o m-l-n-a- l- d-m-. ------------------------------- Estas ĝardeno malantaŭ la domo. 0
No hi ha cap carrer davant de la casa. Ne esta---t--t- a-t---la-----. N- e---- s----- a---- l- d---- N- e-t-s s-r-t- a-t-ŭ l- d-m-. ------------------------------ Ne estas strato antaŭ la domo. 0
Hi ha arbres al costat de la casa. Est-s----------- -a -o-o. E---- a---- a--- l- d---- E-t-s a-b-j a-u- l- d-m-. ------------------------- Estas arboj apud la domo. 0
Aquí és el meu apartament. J-- m-- -oĝ---. J-- m-- l------ J-n m-a l-ĝ-j-. --------------- Jen mia loĝejo. 0
Aquí és la cuina i el bany. J-- -a-k-ir-j- k---l- -an-a--ro. J-- l- k------ k-- l- b--------- J-n l- k-i-e-o k-j l- b-n-a-b-o- -------------------------------- Jen la kuirejo kaj la banĉambro. 0
Aquí són la sala d’estar i la cambra. J---la----oĉ-mbr---a-----d--mo--m--o. J-- l- v--------- k-- l- d----------- J-n l- v-v-ĉ-m-r- k-j l- d-r-o-a-b-o- ------------------------------------- Jen la vivoĉambro kaj la dormoĉambro. 0
La porta principal està tancada. La--n-rpo--o --tas--er--t-. L- e-------- e---- f------- L- e-i-p-r-o e-t-s f-r-i-a- --------------------------- La enirpordo estas fermita. 0
Però les finestres estan obertes. Se- -a fenes--o---st-s -a-f-------. S-- l- f-------- e---- m----------- S-d l- f-n-s-r-j e-t-s m-l-e-m-t-j- ----------------------------------- Sed la fenestroj estas malfermitaj. 0
Avui fa calor. Ho------a-m--as. H----- v-------- H-d-a- v-r-e-a-. ---------------- Hodiaŭ varmegas. 0
Entrem a la sala d’estar. N--ir-s al -a viv-ĉ--b--. N- i--- a- l- v---------- N- i-a- a- l- v-v-ĉ-m-r-. ------------------------- Ni iras al la vivoĉambro. 0
Hi ha un sofà i una butaca. T-- -s-a- ---- --- bra--e-o. T-- e---- s--- k-- b-------- T-e e-t-s s-f- k-j b-a-s-ĝ-. ---------------------------- Tie estas sofo kaj brakseĝo. 0
Assegui’s! Bonv-l--s--i--! B------ s------ B-n-o-u s-d-ĝ-! --------------- Bonvolu sidiĝi! 0
El meu ordinador és aquí. T----sta- m-- komp--il-. T-- e---- m-- k--------- T-e e-t-s m-a k-m-u-i-o- ------------------------ Tie estas mia komputilo. 0
La meva cadena estèreo és allà. Tie ----s -ia ster-----t----o. T-- e---- m-- s--------------- T-e e-t-s m-a s-e-e-i-s-a-a-o- ------------------------------ Tie estas mia stereoinstalaĵo. 0
El televisor és ben nou. L-----e--d-lo-e-tas ---e---va. L- t--------- e---- t--- n---- L- t-l-v-d-l- e-t-s t-t- n-v-. ------------------------------ La televidilo estas tute nova. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!