Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   eo Demandi pri la vojo

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [kvardek]

Demandi pri la vojo

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Perdoni! P---o-- min! P------ m--- P-r-o-u m-n- ------------ Pardonu min! 0
Que em podria ajudar? Ĉ- -- -ovas-hel-i m--? Ĉ- v- p---- h---- m--- Ĉ- v- p-v-s h-l-i m-n- ---------------------- Ĉu vi povas helpi min? 0
On hi ha un bon restaurant per aquí? Ki- es-as --n--r---ora-io ap-de? K-- e---- b--- r--------- a----- K-e e-t-s b-n- r-s-o-a-i- a-u-e- -------------------------------- Kie estas bona restoracio apude? 0
Giri a l’esquerra a la cantonada. Ĉ-an---e-iru -al-ekstr--. Ĉ------- i-- m----------- Ĉ-a-g-l- i-u m-l-e-s-r-n- ------------------------- Ĉeangule iru maldekstren. 0
Després continui una mica recte. P-ste -om- --- -e-t--a-ta-en. P---- i--- i-- r---- a------- P-s-e i-m- i-u r-k-e a-t-ŭ-n- ----------------------------- Poste iome iru rekte antaŭen. 0
Després vagi cent metres a la dreta. P--te-i-- -en- me-rojn dek-----. P---- i-- c--- m------ d-------- P-s-e i-u c-n- m-t-o-n d-k-t-e-. -------------------------------- Poste iru cent metrojn dekstren. 0
També pot agafar l’autobús. Vi--o-as a--aŭ-pr--i -a-----n. V- p---- a---- p---- l- b----- V- p-v-s a-k-ŭ p-e-i l- b-s-n- ------------------------------ Vi povas ankaŭ preni la buson. 0
També pot prendre el tramvia. V---ov-s ank-- p---i ----r-mo-. V- p---- a---- p---- l- t------ V- p-v-s a-k-ŭ p-e-i l- t-a-o-. ------------------------------- Vi povas ankaŭ preni la tramon. 0
També em pot seguir en cotxe. Vi p-vas-ank-- -im-l--s-kv-------ŭ--. V- p---- a---- s----- s---- m-- a---- V- p-v-s a-k-ŭ s-m-l- s-k-i m-n a-t-. ------------------------------------- Vi povas ankaŭ simple sekvi min aŭte. 0
Com vaig a l’estadi de futbol? K--- ----t---u-l--f-tb-lsta--on--? K--- m- a----- l- f--------------- K-e- m- a-i-g- l- f-t-a-s-a-i-n-n- ---------------------------------- Kiel mi atingu la futbalstadionon? 0
Travessi el pont! T----iru l---on-on! T------- l- p------ T-a-s-r- l- p-n-o-! ------------------- Transiru la ponton! 0
Passi pel túnel! Tra--tur- ---t-n--on! T-------- l- t------- T-a-e-u-u l- t-n-l-n- --------------------- Traveturu la tunelon! 0
Vagi fins al tercer semàfor. V-t--u --s-la -r-a tra-ik-u-o. V----- ĝ-- l- t--- t---------- V-t-r- ĝ-s l- t-i- t-a-i-l-m-. ------------------------------ Veturu ĝis la tria trafiklumo. 0
Després prengui el primer carrer a la dreta. Po-t---urn- d-k--r---en l--u--a---traton. P---- t---- d------- e- l- u---- s------- P-s-e t-r-u d-k-t-e- e- l- u-u-n s-r-t-n- ----------------------------------------- Poste turnu dekstren en la unuan straton. 0
Continui tot dret en el pròxim encreuament. Post--ve-u-----kte--n--ŭ-n -r--l--se-v---a-vo--ruc---. P---- v----- r---- a------ t-- l- s------- v---------- P-s-e v-t-r- r-k-e a-t-ŭ-n t-a l- s-k-a-t- v-j-r-c-ĝ-. ------------------------------------------------------ Poste veturu rekte antaŭen tra la sekvanta vojkruciĝo. 0
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? P---onu --n, -i-l--i a--ngu la f-ug-ave--n? P------ m--- k--- m- a----- l- f----------- P-r-o-u m-n- k-e- m- a-i-g- l- f-u-h-v-n-n- ------------------------------------------- Pardonu min, kiel mi atingu la flughavenon? 0
El millor és agafar el metro. P--- bone e-t-s,--e--i--r-na--l- met-o-n. P--- b--- e----- s- v- p----- l- m------- P-e- b-n- e-t-s- s- v- p-e-a- l- m-t-o-n- ----------------------------------------- Plej bone estas, se vi prenas la metroon. 0
Continui fins a l’última estació. Simpl- vet-r-------a --s-a--alt---. S----- v----- ĝ-- l- l---- h------- S-m-l- v-t-r- ĝ-s l- l-s-a h-l-e-o- ----------------------------------- Simple veturu ĝis la lasta haltejo. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.