Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   eo Ordaj numeraloj

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [sesdek unu]

Ordaj numeraloj

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
El primer mes és gener. La--nua-m-nato estas --n----. L- u--- m----- e---- j------- L- u-u- m-n-t- e-t-s j-n-a-o- ----------------------------- La unua monato estas januaro. 0
El segon mes és febrer. L- d----o-ato--s--- fe-r--ro. L- d-- m----- e---- f-------- L- d-a m-n-t- e-t-s f-b-u-r-. ----------------------------- La dua monato estas februaro. 0
El tercer mes és març. La---ia--o-a---e---s ma---. L- t--- m----- e---- m----- L- t-i- m-n-t- e-t-s m-r-o- --------------------------- La tria monato estas marto. 0
El quart mes és abril. La-kv-ra -ona-o es-as-ap-il-. L- k---- m----- e---- a------ L- k-a-a m-n-t- e-t-s a-r-l-. ----------------------------- La kvara monato estas aprilo. 0
El cinquè mes és maig. La -vi-a-m---to---ta- m---. L- k---- m----- e---- m---- L- k-i-a m-n-t- e-t-s m-j-. --------------------------- La kvina monato estas majo. 0
El sisè mes és juny. L- -esa m-nato--st-s--u---. L- s--- m----- e---- j----- L- s-s- m-n-t- e-t-s j-n-o- --------------------------- La sesa monato estas junio. 0
Sis mesos són mig any. Se----na-oj kon-i-t-g---duon---j-r-n. S-- m------ k---------- d----- j----- S-s m-n-t-j k-n-i-t-g-s d-o-a- j-r-n- ------------------------------------- Ses monatoj konsistigas duonan jaron. 0
Gener, febrer, març, J-n-a-o,-f--ruaro, m-r--, J------- f-------- m----- J-n-a-o- f-b-u-r-, m-r-o- ------------------------- Januaro, februaro, marto, 0
abril, maig, juny. a--ilo, -a-- ka--j--i-. a------ m--- k-- j----- a-r-l-, m-j- k-j j-n-o- ----------------------- aprilo, majo kaj junio. 0
El setè mes és juliol. La s--a-m-nato es-------io. L- s--- m----- e---- j----- L- s-p- m-n-t- e-t-s j-l-o- --------------------------- La sepa monato estas julio. 0
El vuitè mes és agost. L- ----m--at---sta---ŭgus-o. L- o-- m----- e---- a------- L- o-a m-n-t- e-t-s a-g-s-o- ---------------------------- La oka monato estas aŭgusto. 0
El novè mes és setembre. La -------na-o -stas --ptembro. L- n--- m----- e---- s--------- L- n-ŭ- m-n-t- e-t-s s-p-e-b-o- ------------------------------- La naŭa monato estas septembro. 0
El desè mes és octubre. La -e-- m-n--o -s--- okt-br-. L- d--- m----- e---- o------- L- d-k- m-n-t- e-t-s o-t-b-o- ----------------------------- La deka monato estas oktobro. 0
L’onzè mes és novembre. La d-kun-a-mona-- ---a- -o--mb-o. L- d------ m----- e---- n-------- L- d-k-n-a m-n-t- e-t-s n-v-m-r-. --------------------------------- La dekunua monato estas novembro. 0
El dotzè mes és desembre. L- --k-ua m--a-o e-tas-decem--o. L- d----- m----- e---- d-------- L- d-k-u- m-n-t- e-t-s d-c-m-r-. -------------------------------- La dekdua monato estas decembro. 0
Dotze mesos són un any. Dekdu mo-a-oj ko--i--i-a---nu--a--n. D---- m------ k---------- u-- j----- D-k-u m-n-t-j k-n-i-t-g-s u-u j-r-n- ------------------------------------ Dekdu monatoj konsistigas unu jaron. 0
Juliol, agost, setembre, J-l-----ŭgus--- s---e----, J----- a------- s--------- J-l-o- a-g-s-o- s-p-e-b-o- -------------------------- Julio, aŭgusto, septembro, 0
octubre, novembre i desembre. ok-ob-o- --v-m-r- ka--decem--o. o------- n------- k-- d-------- o-t-b-o- n-v-m-r- k-j d-c-m-r-. ------------------------------- oktobro, novembro kaj decembro. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...