Manual de conversa

ca Passat 2   »   eo Is-tempo 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [okdek du]

Is-tempo 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Ĉu v----------k--a--u-anc--? Ĉ- v- d---- v--- a---------- Ĉ- v- d-v-s v-k- a-b-l-n-o-? ---------------------------- Ĉu vi devis voki ambulancon? 0
Havies de trucar al metge? Ĉu -- --vis-------u--cisto-? Ĉ- v- d---- v--- k---------- Ĉ- v- d-v-s v-k- k-r-c-s-o-? ---------------------------- Ĉu vi devis voki kuraciston? 0
Havies de trucar a la policia? Ĉ- v- d-vi- ---i-la--ol-c--? Ĉ- v- d---- v--- l- p------- Ĉ- v- d-v-s v-k- l- p-l-c-n- ---------------------------- Ĉu vi devis voki la policon? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Ĉ- v- --vas -- -e---on-umeron- -- --se ------ĝi-. Ĉ- v- h---- l- t-------------- M- ĵ--- h---- ĝ--- Ĉ- v- h-v-s l- t-l-f-n-u-e-o-? M- ĵ-s- h-v-s ĝ-n- ------------------------------------------------- Ĉu vi havas la telefonnumeron? Mi ĵuse havis ĝin. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Ĉ---i-ha-as l- a----on?--i-ĵuse ha--s ĝ-n. Ĉ- v- h---- l- a------- M- ĵ--- h---- ĝ--- Ĉ- v- h-v-s l- a-r-s-n- M- ĵ-s- h-v-s ĝ-n- ------------------------------------------ Ĉu vi havas la adreson? Mi ĵuse havis ĝin. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Ĉ- -i -a-a- l- urboma-on? Mi-ĵ----hav-- -in. Ĉ- v- h---- l- u--------- M- ĵ--- h---- ĝ--- Ĉ- v- h-v-s l- u-b-m-p-n- M- ĵ-s- h-v-s ĝ-n- -------------------------------------------- Ĉu vi havas la urbomapon? Mi ĵuse havis ĝin. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Ĉ- li--e-i---ku--te?----ne-po-is ve-----urat-. Ĉ- l- v---- a------- L- n- p---- v--- a------- Ĉ- l- v-n-s a-u-a-e- L- n- p-v-s v-n- a-u-a-e- ---------------------------------------------- Ĉu li venis akurate? Li ne povis veni akurate. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Ĉ--l--tro--s -a-vo-----Li ---p--i---ro-i l----j-n. Ĉ- l- t----- l- v----- L- n- p---- t---- l- v----- Ĉ- l- t-o-i- l- v-j-n- L- n- p-v-s t-o-i l- v-j-n- -------------------------------------------------- Ĉu li trovis la vojon? Li ne povis trovi la vojon. 0
T’entenia? No em podia entendre. Ĉu li-k--p-e--s--in- L- -e----i- k--p-e-- -i-. Ĉ- l- k-------- v--- L- n- p---- k------- m--- Ĉ- l- k-m-r-n-s v-n- L- n- p-v-s k-m-r-n- m-n- ---------------------------------------------- Ĉu li komprenis vin? Li ne povis kompreni min. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Ki-- v--ne -ov----------u-a--? K--- v- n- p---- v--- a------- K-a- v- n- p-v-s v-n- a-u-a-e- ------------------------------ Kial vi ne povis veni akurate? 0
Per què no vas poder trobar el camí? K--l-vi n---o--s---ov--l- vo-on? K--- v- n- p---- t---- l- v----- K-a- v- n- p-v-s t-o-i l- v-j-n- -------------------------------- Kial vi ne povis trovi la vojon? 0
Per què no el podies entendre? K--l v- ne po-i---om-ren---i-? K--- v- n- p---- k------- l--- K-a- v- n- p-v-s k-m-r-n- l-n- ------------------------------ Kial vi ne povis kompreni lin? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Mi -e -ovis-ve------r-t- ĉ-r --n-u--uso -ra-i-i-. M- n- p---- v--- a------ ĉ-- n---- b--- t-------- M- n- p-v-s v-n- a-u-a-e ĉ-r n-n-u b-s- t-a-i-i-. ------------------------------------------------- Mi ne povis veni akurate ĉar neniu buso trafikis. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Mi-ne --ovis-la--o-on-ĉ-- ---n--h-vi- ---o--p-n. M- n- t----- l- v---- ĉ-- m- n- h---- u--------- M- n- t-o-i- l- v-j-n ĉ-r m- n- h-v-s u-b-m-p-n- ------------------------------------------------ Mi ne trovis la vojon ĉar mi ne havis urbomapon. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Mi n--p-vis--o---e-- -i--ĉar--a-m--i-- e-t-s --o l--ta. M- n- p---- k------- l-- ĉ-- l- m----- e---- t-- l----- M- n- p-v-s k-m-r-n- l-n ĉ-r l- m-z-k- e-t-s t-o l-ŭ-a- ------------------------------------------------------- Mi ne povis kompreni lin ĉar la muziko estis tro laŭta. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Mi d---- ---ni---ks---. M- d---- p---- t------- M- d-v-s p-e-i t-k-i-n- ----------------------- Mi devis preni taksion. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Mi --v----ĉ-t- ur---a---. M- d---- a---- u--------- M- d-v-s a-e-i u-b-m-p-n- ------------------------- Mi devis aĉeti urbomapon. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. M-----i----l-alti -- -a--ri--vi--n. M- d---- m------- l- r------------- M- d-v-s m-l-a-t- l- r-d-r-c-v-l-n- ----------------------------------- Mi devis malŝalti la radiricevilon. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!