Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   eo pravigi ion 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [sepdek ses]

pravigi ion 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Per què no vas venir? Ki-l-vi--e--en--? K--- v- n- v----- K-a- v- n- v-n-s- ----------------- Kial vi ne venis? 0
Estava malalt / -a. M--es--- m-lsa-a. M- e---- m------- M- e-t-s m-l-a-a- ----------------- Mi estis malsana. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. M- -e --nis-ĉar mi-e-t-s -al-a--. M- n- v---- ĉ-- m- e---- m------- M- n- v-n-s ĉ-r m- e-t-s m-l-a-a- --------------------------------- Mi ne venis ĉar mi estis malsana. 0
Per què no va venir (ella)? K--l-ŝi -e-----s? K--- ŝ- n- v----- K-a- ŝ- n- v-n-s- ----------------- Kial ŝi ne venis? 0
Estava cansada. Ŝ- estis--a-a. Ŝ- e---- l---- Ŝ- e-t-s l-c-. -------------- Ŝi estis laca. 0
No va venir perquè estava cansada. Ŝi -----n-s ĉ-r ŝi estis----a. Ŝ- n- v---- ĉ-- ŝ- e---- l---- Ŝ- n- v-n-s ĉ-r ŝ- e-t-s l-c-. ------------------------------ Ŝi ne venis ĉar ŝi estis laca. 0
Per què no ha vingut (ell)? K-al----n---eni-? K--- l- n- v----- K-a- l- n- v-n-s- ----------------- Kial li ne venis? 0
No en tenia ganes. L---------. L- n- e---- L- n- e-i-. ----------- Li ne emis. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. L- -e ven-s---r li-n- ----. L- n- v---- ĉ-- l- n- e---- L- n- v-n-s ĉ-r l- n- e-i-. --------------------------- Li ne venis ĉar li ne emis. 0
Per què no heu vingut? K--l -i n-----i-? K--- v- n- v----- K-a- v- n- v-n-s- ----------------- Kial vi ne venis? 0
El cotxe se’ns va espatllar. Ni- --t--p-ne--. N-- a--- p------ N-a a-t- p-n-i-. ---------------- Nia aŭto paneis. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. N- ---v---s---r---- aŭ-o paneis. N- n- v---- ĉ-- n-- a--- p------ N- n- v-n-s ĉ-r n-a a-t- p-n-i-. -------------------------------- Ni ne venis ĉar nia aŭto paneis. 0
Per què no ha vingut la gent? K--l-l---om-- n--v----? K--- l- h---- n- v----- K-a- l- h-m-j n- v-n-s- ----------------------- Kial la homoj ne venis? 0
Han perdut el tren. I-i-mal---fi--l---r-j---. I-- m-------- l- t------- I-i m-l-r-f-s l- t-a-n-n- ------------------------- Ili maltrafis la trajnon. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. I-i-n- v---s---- -li ma-t----s la t--j--n. I-- n- v---- ĉ-- i-- m-------- l- t------- I-i n- v-n-s ĉ-r i-i m-l-r-f-s l- t-a-n-n- ------------------------------------------ Ili ne venis ĉar ili maltrafis la trajnon. 0
Per què no has vingut? K-a- -i n- -eni-? K--- v- n- v----- K-a- v- n- v-n-s- ----------------- Kial vi ne venis? 0
No podia. Mi--e ------. M- n- r------ M- n- r-j-i-. ------------- Mi ne rajtis. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. Mi n- --nis-ĉar-mi n-----t--. M- n- v---- ĉ-- m- n- r------ M- n- v-n-s ĉ-r m- n- r-j-i-. ----------------------------- Mi ne venis ĉar mi ne rajtis. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...