Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   eo Korpopartoj

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [kvindek ok]

Korpopartoj

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Dibuixo un home. M- -ese--as vi-on. M- d------- v----- M- d-s-g-a- v-r-n- ------------------ Mi desegnas viron. 0
Primer el cap. Un-- la -a-on. U--- l- k----- U-u- l- k-p-n- -------------- Unue la kapon. 0
L’home porta un barret. L------------vas -a--l--. L- v--- s------- ĉ------- L- v-r- s-r-a-a- ĉ-p-l-n- ------------------------- La viro surhavas ĉapelon. 0
Els cabells no es veuen. La-haro---e-----bla-. L- h---- n- v-------- L- h-r-j n- v-d-b-a-. --------------------- La haroj ne videblas. 0
Les orelles tampoc es veuen. An--- l- o-elo- n--v--eb-as. A---- l- o----- n- v-------- A-k-ŭ l- o-e-o- n- v-d-b-a-. ---------------------------- Ankaŭ la oreloj ne videblas. 0
L’esquena tampoc es veu. An-aŭ la do-s- -e vi-e---s. A---- l- d---- n- v-------- A-k-ŭ l- d-r-o n- v-d-b-a-. --------------------------- Ankaŭ la dorso ne videblas. 0
Dibuixo els ulls i la boca. M--------as-l--o--lojn-k-- -a-buŝon. M- d------- l- o------ k-- l- b----- M- d-s-g-a- l- o-u-o-n k-j l- b-ŝ-n- ------------------------------------ Mi desegnas la okulojn kaj la buŝon. 0
L’home balla i riu. L- v-ro -----s --- ----s. L- v--- d----- k-- r----- L- v-r- d-n-a- k-j r-d-s- ------------------------- La viro dancas kaj ridas. 0
L’home té un nas llarg. La vi---ha-------ga- na---. L- v--- h---- l----- n----- L- v-r- h-v-s l-n-a- n-z-n- --------------------------- La viro havas longan nazon. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. L- ---t-s--am----o-o- en-s--- m---j. L- p----- l---------- e- s--- m----- L- p-r-a- l-m-a-t-n-n e- s-a- m-n-j- ------------------------------------ Li portas lambastonon en siaj manoj. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. Li -----v-- --k-ŭ-----u-o--ĉi---- -i----l-. L- s------- a---- k------- ĉ----- s-- k---- L- s-r-a-a- a-k-ŭ k-l-u-o- ĉ-r-a- s-a k-l-. ------------------------------------------- Li surhavas ankaŭ koltukon ĉirkaŭ sia kolo. 0
És l’hivern i fa fred. Vin-r----a--m---a--as. V------ k-- m--------- V-n-r-s k-j m-l-a-m-s- ---------------------- Vintras kaj malvarmas. 0
Els braços són musculats. La---akoj-e--a- muskol-j. L- b----- e---- m-------- L- b-a-o- e-t-s m-s-o-a-. ------------------------- La brakoj estas muskolaj. 0
Les cames són musculoses. La -a-b----n--ŭ---ta--mu-kola-. L- g----- a---- e---- m-------- L- g-m-o- a-k-ŭ e-t-s m-s-o-a-. ------------------------------- La gamboj ankaŭ estas muskolaj. 0
L’home és de neu. La -i-- --tas-e--n--o. L- v--- e---- e- n---- L- v-r- e-t-s e- n-ĝ-. ---------------------- La viro estas el neĝo. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. L---ur---a- n-- p---al-non--ek-m--t----. L- s------- n-- p--------- n-- m-------- L- s-r-a-a- n-k p-n-a-o-o- n-k m-n-e-o-. ---------------------------------------- Li surhavas nek pantalonon nek mantelon. 0
Però l’home no té fred. Se--la--iro ne -r--tiĝas. S-- l- v--- n- f--------- S-d l- v-r- n- f-o-t-ĝ-s- ------------------------- Sed la viro ne frostiĝas. 0
És un ninot de neu. Li esta--n-ĝ-om-. L- e---- n------- L- e-t-s n-ĝ-o-o- ----------------- Li estas neĝhomo. 0

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...