Manual de conversa

ca Negació 2   »   eo Neado 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [sesdek kvin]

Neado 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
És car l’anell? Ĉu ---r--go---l-e-o-ta-? Ĉ- l- r---- m----------- Ĉ- l- r-n-o m-l-e-o-t-s- ------------------------ Ĉu la ringo multekostas? 0
No, només costa cent euros. N---ĝ- -------n-r ------ŭro-n. N-- ĝ- k----- n-- c--- e------ N-, ĝ- k-s-a- n-r c-n- e-r-j-. ------------------------------ Ne, ĝi kostas nur cent eŭrojn. 0
Però només en tinc cinquanta. S---m- h---s nur -----ek. S-- m- h---- n-- k------- S-d m- h-v-s n-r k-i-d-k- ------------------------- Sed mi havas nur kvindek. 0
Has acabat? Ĉu v- j-m---et--? Ĉ- v- j-- p------ Ĉ- v- j-m p-e-a-? ----------------- Ĉu vi jam pretas? 0
No, encara no. Ne- ank-ra--ne. N-- a------ n-- N-, a-k-r-ŭ n-. --------------- Ne, ankoraŭ ne. 0
Però aviat acabo. S-d--i -a-daŭ -r-t-s. S-- m- b----- p------ S-d m- b-l-a- p-e-o-. --------------------- Sed mi baldaŭ pretos. 0
Vols més sopa? Ĉu ----a--- p-i -a-sup-? Ĉ- v- ŝ---- p-- d- s---- Ĉ- v- ŝ-t-s p-i d- s-p-? ------------------------ Ĉu vi ŝatus pli da supo? 0
No, ja no en vull. Ne, ---ne-v------li. N-- m- n- v---- p--- N-, m- n- v-l-s p-i- -------------------- Ne, mi ne volas pli. 0
Però un altre gelat. S-- p-ia- glac-----. S-- p---- g--------- S-d p-i-n g-a-i-ĵ-n- -------------------- Sed plian glaciaĵon. 0
Que fa gaire que vius aquí? Ĉu-d- -on-e vi--oĝas ---t-e? Ĉ- d- l---- v- l---- ĉ------ Ĉ- d- l-n-e v- l-ĝ-s ĉ---i-? ---------------------------- Ĉu de longe vi loĝas ĉi-tie? 0
No, només un mes. Ne--de-n-----u --n--o. N-- d- n-- u-- m------ N-, d- n-r u-u m-n-t-. ---------------------- Ne, de nur unu monato. 0
Però ja conec un munt de gent. S-d--i--am-----s--ul--jn ----j-. S-- m- j-- k---- m------ h------ S-d m- j-m k-n-s m-l-a-n h-m-j-. -------------------------------- Sed mi jam konas multajn homojn. 0
Vas a casa demà? Ĉu v- ve-u--- hejm-n----gaŭ? Ĉ- v- v------ h----- m------ Ĉ- v- v-t-r-s h-j-e- m-r-a-? ---------------------------- Ĉu vi veturos hejmen morgaŭ? 0
No, només els caps de setmana. Ne, --r ĉ--tiu--sem-----n-n. N-- n-- ĉ------ s----------- N-, n-r ĉ---i-n s-m-j-f-n-n- ---------------------------- Ne, nur ĉi-tiun semajnfinon. 0
Però ja torno diumenge. S-- -i-j-- -e-e--- d-m----n. S-- m- j-- r------ d-------- S-d m- j-m r-v-n-s d-m-n-o-. ---------------------------- Sed mi jam revenos dimanĉon. 0
La teva filla ja és major d’edat? Ĉu -i--fi-i-o -s----p-e-k--sk-? Ĉ- v-- f----- e---- p---------- Ĉ- v-a f-l-n- e-t-s p-e-k-e-k-? ------------------------------- Ĉu via filino estas plenkreska? 0
No, té només disset anys. N-,-ŝ- -stas n-r-de--e-j--a. N-- ŝ- e---- n-- d---------- N-, ŝ- e-t-s n-r d-k-e-j-r-. ---------------------------- Ne, ŝi estas nur deksepjara. 0
Però ja té xicot. Se- ŝ- -a----va--k---mikon. S-- ŝ- j-- h---- k--------- S-d ŝ- j-m h-v-s k-r-m-k-n- --------------------------- Sed ŝi jam havas koramikon. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!