Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   eo Konjunkcioj 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [naŭdek kvin]

Konjunkcioj 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Des de quan ja no treballa? D-----m ŝi--- --u lab--a-? D- k--- ŝ- n- p-- l------- D- k-a- ŝ- n- p-u l-b-r-s- -------------------------- De kiam ŝi ne plu laboras? 0
Des del seu casament? Ĉ- de-s-a e--i--ĝ-? Ĉ- d- s-- e-------- Ĉ- d- s-a e-z-n-ĝ-? ------------------- Ĉu de sia edziniĝo? 0
Sí, ella no treballa des que es va casar. J--- -- -e -lu ----ra- -e k-a- -i---z-n-ĝis. J--- ŝ- n- p-- l------ d- k--- ŝ- e--------- J-s- ŝ- n- p-u l-b-r-s d- k-a- ŝ- e-z-n-ĝ-s- -------------------------------------------- Jes, ŝi ne plu laboras de kiam ŝi edziniĝis. 0
Des que es va casar, ella ja no treballa. De ki------e-----ĝ--, -i-ne --- la-ora-. D- k--- ŝ- e--------- ŝ- n- p-- l------- D- k-a- ŝ- e-z-n-ĝ-s- ŝ- n- p-u l-b-r-s- ---------------------------------------- De kiam ŝi edziniĝis, ŝi ne plu laboras. 0
D’ençà que es coneixen són feliços. De -i---i----o-as -n---- -lian- il- esta----l---j. D- k--- i-- k---- u-- l- a----- i-- e---- f------- D- k-a- i-i k-n-s u-u l- a-i-n- i-i e-t-s f-l-ĉ-j- -------------------------------------------------- De kiam ili konas unu la alian, ili estas feliĉaj. 0
Des que tenen nens, surten poc. D- ki-m --i--ava----f----n, il- ---o-t- eli--s. D- k--- i-- h---- g-------- i-- m------ e------ D- k-a- i-i h-v-s g-f-l-j-, i-i m-l-f-e e-i-a-. ----------------------------------------------- De kiam ili havas gefilojn, ili malofte eliras. 0
Quan truca per telèfon (ella)? K--- ŝi--elefo--s? K--- ŝ- t--------- K-a- ŝ- t-l-f-n-s- ------------------ Kiam ŝi telefonas? 0
Durant el trajecte? Ĉ- --- l-------d-? Ĉ- d-- l- s------- Ĉ- d-m l- s-i-a-o- ------------------ Ĉu dum la stirado? 0
Sí, tot conduint. Jes,-sti--nt-. J--- s-------- J-s- s-i-a-t-. -------------- Jes, stirante. 0
Truca per telèfon mentre condueix. Ŝ---e-ef---s -ti--n--. Ŝ- t-------- s-------- Ŝ- t-l-f-n-s s-i-a-t-. ---------------------- Ŝi telefonas stirante. 0
Mira la televisió mentre planxa. Ŝi t-le-idas g-a--nt-. Ŝ- t-------- g-------- Ŝ- t-l-v-d-s g-a-a-t-. ---------------------- Ŝi televidas gladante. 0
Escolta la música mentre fa els deures. Ŝ- --s--lt---m---kon fa-a-t- sia-----s-oj-. Ŝ- a-------- m------ f------ s---- t------- Ŝ- a-s-u-t-s m-z-k-n f-r-n-e s-a-n t-s-o-n- ------------------------------------------- Ŝi aŭskultas muzikon farante siajn taskojn. 0
No veig res quan no tinc les ulleres. M---i-as-n-nio- -iam----n--ha-------l-i-rojn. M- v---- n----- k--- m- n- h---- o----------- M- v-d-s n-n-o- k-a- m- n- h-v-s o-u-v-t-o-n- --------------------------------------------- Mi vidas nenion kiam mi ne havas okulvitrojn. 0
No entenc res quan la música està tan forta. Mi -omp--n-- --n-o- kia---a-m---ko --- la----. M- k-------- n----- k--- l- m----- t-- l------ M- k-m-r-n-s n-n-o- k-a- l- m-z-k- t-o l-ŭ-a-. ---------------------------------------------- Mi komprenas nenion kiam la muziko tro laŭtas. 0
No sento res quan tinc un refredat. M- -l--a---e--on k----m- -alva-m---s. M- f----- n----- k--- m- m----------- M- f-a-a- n-n-o- k-a- m- m-l-a-m-m-s- ------------------------------------- Mi flaras nenion kiam mi malvarmumas. 0
Agafarem un taxi si plou. N- -r-no- -ak-i---s-----vo-. N- p----- t------ s- p------ N- p-e-o- t-k-i-n s- p-u-o-. ---------------------------- Ni prenos taksion se pluvos. 0
Recorrerem el món si guanyem la loteria. N- -----os----ka---- -ondo -e----g-j----e---o---d-. N- v------ ĉ----- l- m---- s- n- g----- e- l------- N- v-j-ĝ-s ĉ-r-a- l- m-n-o s- n- g-j-o- e- l-t-u-o- --------------------------------------------------- Ni vojaĝos ĉirkaŭ la mondo se ni gajnos en lotludo. 0
Comencarem el menjar si no arriba aviat. Ni ----nc-- l- m--ĝon--e-li-ne ve-os bal---. N- k------- l- m----- s- l- n- v---- b------ N- k-m-n-o- l- m-n-o- s- l- n- v-n-s b-l-a-. -------------------------------------------- Ni komencos la manĝon se li ne venos baldaŭ. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!