Manual de conversa

ca Passat 1   »   eo Is-tempo 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [okdek unu]

Is-tempo 1

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
escriure sk-ibi s----- s-r-b- ------ skribi 0
Ell va escriure una carta. L- s-----s--e---on. L- s------ l------- L- s-r-b-s l-t-r-n- ------------------- Li skribis leteron. 0
I ella va escriure una postal. K---ŝ- -kr--is -a-to-. K-- ŝ- s------ k------ K-j ŝ- s-r-b-s k-r-o-. ---------------------- Kaj ŝi skribis karton. 0
llegir l--i l--- l-g- ---- legi 0
Ell llegia una revista. L--legi- --vu--. L- l---- r------ L- l-g-s r-v-o-. ---------------- Li legis revuon. 0
I ella llegia un llibre. Ka---- le-i- ---r-n. K-- ŝ- l---- l------ K-j ŝ- l-g-s l-b-o-. -------------------- Kaj ŝi legis libron. 0
prendre / agafar p-eni p---- p-e-i ----- preni 0
Ell va prendre un cigarret. Li pre--s -i-ared--. L- p----- c--------- L- p-e-i- c-g-r-d-n- -------------------- Li prenis cigaredon. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Ŝ--p-en-s --c-n--- ĉok--a-o. Ŝ- p----- p---- d- ĉ-------- Ŝ- p-e-i- p-c-n d- ĉ-k-l-d-. ---------------------------- Ŝi prenis pecon da ĉokolado. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. L- e---- m-l--de----sed-ŝ--e-ti--fi-e-a. L- e---- m--------- s-- ŝ- e---- f------ L- e-t-s m-l-i-e-a- s-d ŝ- e-t-s f-d-l-. ---------------------------------------- Li estis malfidela, sed ŝi estis fidela. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. Li------ --ld-l-g-nta- -ed ŝ--es-is-dil-----a. L- e---- m------------ s-- ŝ- e---- d--------- L- e-t-s m-l-i-i-e-t-, s-d ŝ- e-t-s d-l-g-n-a- ---------------------------------------------- Li estis maldiligenta, sed ŝi estis diligenta. 0
Ell era pobre, però ella era rica. Li--s-is m-l--ĉ-,-se---i e-ti--r-ĉa. L- e---- m------- s-- ŝ- e---- r---- L- e-t-s m-l-i-a- s-d ŝ- e-t-s r-ĉ-. ------------------------------------ Li estis malriĉa, sed ŝi estis riĉa. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. Li -- -a-i---on----s-d male -uld-jn. L- n- h---- m----- s-- m--- ŝ------- L- n- h-v-s m-n-n- s-d m-l- ŝ-l-o-n- ------------------------------------ Li ne havis monon, sed male ŝuldojn. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Li--- -sti--bon-an--- s-d -a---m--bon-anca. L- n- e---- b-------- s-- m--- m----------- L- n- e-t-s b-n-a-c-, s-d m-l- m-l-o-ŝ-n-a- ------------------------------------------- Li ne estis bonŝanca, sed male malbonŝanca. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. Li-ne ----- s--c-s-n, -e---a-- ------ce--n. L- n- h---- s-------- s-- m--- m----------- L- n- h-v-s s-k-e-o-, s-d m-l- m-l-u-c-s-n- ------------------------------------------- Li ne havis sukceson, sed male malsukceson. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. L- n- ---i- k-nte-t-,-----male ma-ko--enta. L- n- e---- k-------- s-- m--- m----------- L- n- e-t-s k-n-e-t-, s-d m-l- m-l-o-t-n-a- ------------------------------------------- Li ne estis kontenta, sed male malkontenta. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Li ne --ti---eliĉa--se- m-le -alfe--ĉ-. L- n- e---- f------ s-- m--- m--------- L- n- e-t-s f-l-ĉ-, s-d m-l- m-l-e-i-a- --------------------------------------- Li ne estis feliĉa, sed male malfeliĉa. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. L- ----stis s--p--i----------- --lsim-a--a. L- n- e---- s-------- s-- m--- m----------- L- n- e-t-s s-m-a-i-, s-d m-l- m-l-i-p-t-a- ------------------------------------------- Li ne estis simpatia, sed male malsimpatia. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...